En això es basa el món. L'amor és un sentiment tan preciós i a la vegada tan extrany, tan maliciós... Ens farà fer coses que no volem, ens farà dir-ne d'altres que no desitjarem, i ens farà discutir, esbarallar-nos i potser reconciliar-nos... però sense amor no es pot viure. Per això, com molt bé dius Itarildê, sovint no té sentit intentar entendre a l'altre. Senzillament perque actuarà "sota els efectes de l'amor". Encara que a mi no m'ha agradat haver-la de llegir, és una poesia preciosa. Un petó.

Els dubtes, les confusions, les incerteses... tot plegat és un cúmul de coses que ens fereixen i ens fan mal sobre tot quan aquestes preguntes sense resposta fan referència a una persona estimada. Els dubtes sovint fan que els llaços entre dues persones es debilitin i són una plaga pels sentiments.

Bé, has escrit una poesia molt emotiva i que reuneix la teva passió pels poemes amb els teus pensaments. És realment bonica i expressiva, a mi m'ha arribat al cor... Tan de bo aquests dubtes desapareguin d'una manera o altra perquè una persona tan fantàstica i increíble com tu no s'ho mereix.

Mols petons Itarildë, fins aviat ;)