El vaig coneixer una tarda en un d'aquells homenatges que li van fer fa uns anys. Fràgil, trencadís, però amb una mirada carregada de força i de tendresa.
Va trigar dos minuts en signar-me una de les seves obres, pausadament, amb pols tremolós... Aquell llibre, aquella imatge, i les seves paraules, formen part dels millors records de la meva vida.
Marc, gràcies per aquest poema.