Per tornar a recordar la infància

Un relat de: Angelina Vilella Ros
Per tornar a recordar la infància

Hola, anys enrere hauria dit torno a agafar el llapis, però avui el que dic és torno a obrir el PC per copiar-hi el manuscrit que he fet seguint el tema que m’he proposat, em quedo uns moments en silenci, tanco els ulls i busco un detall que m’hagi copsat, els que als 81 anys encara els recordi vol dir que en el seu moment em va afectar, sort d’això que no son masses, perquè de moments que no siguin especials n’haig de tenir mils o milions i el que no siguin presents en tants anys és per alegrar-se.
La crueltat infantil sempre a existit, tots ho sabem, avui en dia no paren de mostrar-ne per tots els mitjans; televisió, diaris, radio i visualment tampoc ens en hem escapem, però recordar-ho personalment és més... no sé com dir-ho més dolorós pensant en que recordo haver-ho vist.
Hi havia una nena al col•legi que el seu avi treballava en una fàbrica de teixits i als seus treballadors els deixaven emportar-se a casa uns llençols grans, com d’uns colors entre grisos, granats, blavosos... en total que donaven visualment un color trist i fosc que només servien per fer embolcalls, però a aquella nena l’hi havien fet els “visos” d’aquella roba, avui en dia ja no se’n porten de visos i segur que ningú sabria respondre si se’ls preguntés que és un viso? al col•legit tothom ho sabíem, les nenes en portàvem totes i la crueltat naixia quan a la sortida de les classes que ho fèiem nens i nenes junts li aixecaven la faldilla dient i rient molt “mireu els viso de la...” sobretot els nens la riallada era picardiosa i extrema”, el trist és que qui ho feia era una nena, ella el portava blanc i amb puntes.
Una vegada, en una trobada ja adultes les dues, em va explicar que sempre recordava la vexació a que havia estat sotmesa, no havia sigut un dia solament, es repetia l’escena i finalment procurava sortir la última perquè ja tots haguessin marxat. Em va dir que fins que no va fer la Primera Comunió, a casa seva, no li van poder comprar un viso blanc amb puntetes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Angelina Vilella Ros

Angelina Vilella Ros

91 Relats

133 Comentaris

149052 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)