Cercador
Qui t’estima més que la mare?
Un relat de: FrèdiaComentaris
-
Difícil judici[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 30-12-2011
Sembla mentida com a vegades, fins i tot l'amor incondicional, que podria ser el de mare, resulta ser un sentiment egoista i malaltís, capaç de malbaratar la vida d'un fill. M'ha agradat la manera com ho has explicat, en aquest format de monòleg davant del psicòleg, on el protagonista s'esplaia. Com si en realitat, a partir de les imatges de la revolta que veu per la tv, hagués estat capaç de trencar amb la necessitat de complaure-la en tot moment. I, és clar, a partir d'aqui cau la vena i la realitat s'imposa. Llavors només veu el que hi ha: un ser extremadament egoista que l'ha manipulat sempre.
Com sempre que et llegeixo, sento una gran admiració per com escrius i els temes de les històries, treballats i lúcids, que sovint sacsegen al lector.
Una abraçada, i que tinguis un Bon Any 2012! -
Ja fa dies [Ofensiu]Nonna_Carme | 30-09-2011 | Valoració: 10
que et vull comentar i sempre em faig enrere. Mai sé trobar les paraules adients per a expressar el que el relat em diu , sobretot quan , aquest, m'agrada molt.
Si l'amor de mare és així , valdria més que no estimés tant i deixés al fill viure tranquil la seva vida .
Un relat que sembla inversemblant però que, malauradament, no ho és.
Felicitats pel teu estil impecable, Frèdia.
Una abraçada. -
Genial[Ofensiu]allan lee | 23-07-2011
El millor de tot és que ens amagues la teva perícia, ens la fas portable i familiar. Com quan hom s'acostuma a les millors coses de la vida en un moment, encara que aquest sigui el primer cop que les assaboreix. Que poc costa llegir un escrit impecable! Què poc introduir-te en un personatge magistral construit per l'escriptor, que se'ns fa intim, proper, un alter ego gairebé, que ens fa estremir, sofrir, que ens fa ràbia i tendresa com pot ocorrer amb un germà o un amic!
No deixis d'escriure, Frèdia. Simplement, ets genial.
a -
Ja he deixat anar més d’una vegada...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 08-05-2011
Ja he deixat anar més d’una vegada que sóc un mal lector. M’agrada la lectura fàcil, directe i a poder ser amb forces espais en blanc, separant paràgrafs.
Doncs bé, una vegada dit [escrit] això, admeto haver llegit el relat d’una tirada, tot i ser un relat angoixant. El pobre Oriol m’ha inspirat força compassió... sortosament jo no en seré pas, el jutge...
—Joan—
-
Tinc moltes preguntes[Ofensiu]nuriagau | 07-04-2011 | Valoració: 10
Un monòleg estremidor i divertit, realista i irònic, esbojarrat i reflexiu... alhora. Com ho has aconseguit? Confegint un text sense punts i a part? Emprant un llenguatge acurat? Fent servir un punt de vista omniscient? Iniciant el relat pel desenllaç de l’acció? No sé respondre.
Tan sols volia deixar-te clar que m’ha agradat el relat i que has demostrat que entens molt bé els homes. (;-P)
Ens seguirem llegint!
Núria
-
Molt bo![Ofensiu]copernic | 06-03-2011
Un relat que es llegeix d'una tirada, sense respirar gairebé. Potser el fet de que no hi hagi punts i a part hi ajuda. Una narració molt amena, divertida a vegades, tendre i terrible alhora. Molt ben escrita, com és habitual. El discurs del protagonista ens va portant inexorablement a la seva dràstica decisió, talment com una consequència coherent amb el relat de la seva dissort, la seva frustració i incomprensió. El record d'un moment màgic és l'únic que el manté amb esperances, el que el fa aixecar-se cada dia amb un pensament que el conforta i tot i així la mare també li espatlla. Execel.lent relat que va directe als meus preferits. Una abraçada d'admirador a admiradora!
-
Biogràfica?[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 18-02-2011
He llegit biogràfica!?, espero que no sigui la teva història secreta i vital! però està narrada amb una èmfasi tremenda que va accelerant la lectura fins aquest final, que es ben obert, que demana clemència i no la demana, que no vol el castic, però sap que li caldrà. Però tot té un límit. M'has fet sentir llàstima pel protagonista i sobre tot perquè realment, el pobre és ne veritat un poca pena que has dibuixat a la perfecció.
Fins aviat!
Ferran -
Molt bo![Ofensiu]Mercè Bellfort | 16-02-2011
Abans de res deixa'm dir-te Fredia que estic rabiosa de veure que l'extens comentari que t'acabava de fer no s'ha validat. Això ja m'ha passat en vàries ocasions i no sé què faig malament :(
Bé, et deia que el tema que toques, no per conegut, deixa de ser interessant. Això és degut a la gran habilitat que mostres presentant uns personatges que surten de la pantalla. Sembla que els puguis tocar, olorar, comprendre'ls, odiar-los. Et fiques a la pell del protagonista de forma magistral i crees un ambient angoixant mitjançant la llarga alenada d'olor a podrit que desprèn l'Oriol en el seu monòleg. Et felicito pels teus escrits que mostren un estil d'aquells que tant m'agraden: directes, planers, punyents, versemblants. I amb unes temàtiques molt interessants i ben tractades. En fi, no acabaria mai, Fredia.
Vaig estar molt contenta de conèixer-te el dia de la presentació de "Garbuix de contes" Tot un plaer parlar amb tu, una autora per la qual sento una gran admiració.
T'envio una forta abraçada, Mercè.
Mercè