La meva casa atrotinada

Un relat de: ANEROL

- Leela 15-02-2008 23:54



Casa meva és petita
rònega i atrotinada

Feta a pedaços,
decorada per escultures
esculpides amb amor,
restes d'històries viscudes

La meva casa rica
és plena d'andròmines
que dibuixen el meu paisatge,
la meva intimitat

Amb tota la seva disbauxa,
és prou intel·ligent
per deixar-me anar més enllà

i gaudir del meu delit de soledat,
mentre contemplo la llunyania
en el meu reposar.

La meva casa és transparent,
no enganya ningú
i es deixa estimar per tothom.

Hi sou convidats

Comentaris

  • Entro...[Ofensiu]
    joanalvol | 15-12-2009 | Valoració: 10

    ...sense trucar. Esmicolada no està. Cert que hi ha alguns desperfectes, res que no es pugui adobar. Potser amb l'amor no n'hi ha prou per aturar la desfeta. Cal cercar noves eines, noves receptes perquè res no pugui malmetre la teva casa.

    M'ha agradat
    Joanalvol

  • Primer de tot....[Ofensiu]
    llamp! | 24-06-2009 | Valoració: 10


    ... agraïr-te pels dos comentaris que m'has deixat. Això no passa cada dia. Em fa sentir apreciat per relataires que no vénen sovint al meu espai, però que quan hi vénen deixen la petjada.

    He de dir del teu poema, que també el trobo sensible, paraula que et deu agradar molt... Però si et poso el 10, és més aviat per aquest títol que m'enamora: "La meva casa atrotinada" i per les paraules "rònega" i andròmines" que trobo molt encertades en la teva composició.

    Tenir una casa atrotinada és una gran ventatja: Pq la tens tot i estar atrotinada, vol dir que és teva. Hi ha qui no pot dir el mateix.

    Jo tinc un pis mig atrotinat, però el tinc. Això no significa que amb una pintada i una mica de bricolatge, pugui quedar ben lluent.

    M'agradaria llegir més coses teves, per cert, fa més d'un any que no penges res.... I ara!

    Bé, no et pots queixar de la valoració que tens, serà que tens talent....

    I dit això me'n vaig, que no llampega, però amb els petards i cohets d'ahir, no va fer falta llampegar.

    llamp!

  • brins | 22-12-2008 | Valoració: 10

    que la teva casa és humana com tu. Es percep a través dels teus escrits.
    Per cert... estic esperant nous relats, fa temps que no ens convides a llegir-los.
    BON NADAL

  • un poema...[Ofensiu]
    Lior | 06-10-2008

    ... molt bonic i molt tendre.
    Realment, el que té valor en una casa no és l'edifici en sí mateix, sinó tot el que es viu en el seu interior.
    Gràcies per convidar-nos a tots a entrar en aquesta llar.

    Fins aviat.

  • No totes [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-10-2008 | Valoració: 10

    les cases són vertaderes llars i , aquesta que descrius , és una LLAR, així, amb majúscules.
    Tan sols et conec virtualment peró diria que els teus poemes traspuen la teva personalitat : dolça, senzilla, (les persones de gran vàlua sempre ho són) i amb una gran capacitat de tendresa.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • ENS CONVIDEM[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-04-2008 | Valoració: 10

    A casa meva hi ha un petit follet de vuit anys que dóna llum i fa música del silenci, si no et fan nosa els crits i les carreres, jo també et convido a casa meva, des d'on el cel es veu més a prop i el vent mostra la seva força.

    Sí, ja sé que potser parles de tu, però casa teva ets tu, i tu fas la teva casa al teu gust, al teu aire, i els recons i camins que hi traces, parlen de la teva vida, voler compartir-ho obertament i pública demostra un alt grau de satisfacció personal, i et demostra acollidora. Bona companyia, una mica de veguda, alguna cosa per picar i música suau, després en fariem un relat.
    Una abraçada i gràcies per convidar-nos.

    Ferran

  • la meva casa[Ofensiu]
    jaumesb | 31-03-2008 | Valoració: 10

    és els teus braços


    no sé si hi ha un problema de concordança
    si hi és no el puc resoldre

    gràcies

    estic pensant
    en guardar poesia al llapis
    i no a relats

    i tu me'n fas dubtar

  • Tant de món...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-03-2008

    Avui dia és difícil trobar cases com aquesta. La soledat a vegades oprimeix molt. Gràcies per fer-me companyia.


    Sergi

  • Una casa acollidora[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Gràcies, bonica, moooltes gràcies per convidar-me a casa teva!

    Em sembla que aquest espai demostra tenir molt de tu: personalitat pròpia, transparència franca, caliu acollidor, honestedat sense traves, possibilitats immenses...

    T'envio una abraçada grooossa, per omplir un bon tros d'afecte,
    Unaquimera

  • gracies[Ofensiu]
    Melcior | 23-03-2008 | Valoració: 10

    Hem bé molt de gust d'entrar en una casa transparent , on la vida es pugui veure com vibra .
    Endavant!

  • Parets plenes de vida[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-03-2008 | Valoració: 10

    A la teva casa s´hi respira altes dosis d´amor.
    El teu poema és molt sincer i ben estructurat. Les repeticions del primer vers de gairebé cada estrofa li donen un èmfasi i un ritme al poema que m´han agradat molt.
    Felicitats Anerol i gràcies pels teus comentaris i valoracions.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Clar de lluna | 19-03-2008 | Valoració: 10

    ...ja l'havia llegit i em va agradar molt.

    Aquesta casa és de les millors, doncs té personalitat, caliu i la part:

    La meva casa és transparent,
    no enganya ningú
    i es deixa estimar per tothom.

    Hi sou convidats


    no explica res més que qui l'habita!

    Una abraçada!

  • Leela | 19-03-2008

    He pensat que potser t'agradaria tenir aquí el comentari que vaig fer-te en el seu moment al fòrum. Un poema molt bonic que expressa molt més del que sembla...

    ********************************

    Has personificat casa teva. No sé si ens parles de casa teva o de tu ;-) ... hi ha potser alguna diferència? De petits tenim la nostra habitació on passem moltes hores i aquell és el nostre món. Després sortim i tenim casa nostra, allà on anem a resguardar-nos quan el món extern és massa dur. Allà estem segurs, tranquils i confiats, com quan de petits passàvem les hores a la nostra habitació. Per alguns casa seva més tard esdevé el seu pais, la seva terra, i quan viatgen a d'altres països se senten inquiets com quan, de petits, havien de sortir al carrer on tot era desconegut, on el privat esdevenia públic, i amb el 'públic' apareixia l'altre que podia suposar una amenaça o una sorpresa. El teu poema però és una declaració d'intencions, és honest i sense pretensions: casa meva és petita, rònega i atrotinada. Potser així ningú voldrà entrar-hi? potser així conservaràs la teva intimitat durant més temps?... no ho crec, perquè casa teva està edificada sobre l'amor. En canvi, la teva casa rica plena d'andròmines és prou intel·ligent i no es centra en les andròmines sinó en el que és important, en oferir-te un lloc on reposar. El teu poema és una invitació honesta a conèixer-te.

  • Em va agradar en la presentació del RPV[Ofensiu]
    deòmises | 19-03-2008 | Valoració: 10

    I segueix enamorant-me la sèrie d'imatges que ens deixes, en el teu poema.

    Gràcies, d.

    PS: Gràcies pels teus comentaris i valoracions

  • Els sentiments tenen santuari.[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-03-2008 | Valoració: 10

    Una casa feta a trossets de records,
    on hi te cabuda passat i present;
    on malgrat les andròmines,
    els sentiments tenen santuari.

    Una casa on sense parlar un mot,
    coneixes a fons el seu hostaler,
    i no cal preguntar-li la vida,
    el tens a tocar, ben proper.

    crec que m' hi trobaré be a la casa,
    si es transparent;
    doncs no s'hi amaguen secrets,
    i tot es real, feta amb amor i sentiments.

    Avet

  • Sense la imatge[Ofensiu]
    RATUIX | 10-03-2008 | Valoració: 9

    et comento l'escrit: Al cap i a la fí, a teva casa també ets tu i et reflecteix i t'explica. Senzill i acollidor com la llar que descrius.

  • Has llegit...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-03-2008 | Valoració: 10

    ...el llibre de "Les afinitats electives" de Goëhte? un gran llibre que ens diu que no hem d'obrir la nostra casa a aquelles persones que no són del nostre parer però tu l'obres a mi, ho sé i t'ho agraisc, una casa com la teua de ben segur que és una mansió encara que les seues parets pogueren ser velles o lletges, tot és relatiu i l'amor no coneix de belleses.
    Un petó carinyó i d'amic de Vicent.

  • Teu va ser el primer comentari que vaig rebre[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Bonic poema, transparent com el vidre clar de la finestra que ens permet a través de la lectura passejar per el interior sincer, intel·ligent i còmode, de la "teva casa" .
    Comentes que no saps posar una foto. Jo no se fer rés en la Web, ni canviar de lletra ni posar vincles ni tampoc penjar una foto que acompanyi un text. Espero que un dia aprendre.
    Teu va ser el primer comentari que vaig rebre el 22-07-07, gràcies per aquell i per tots els que m'has anant dedicant.

    J. Lluís Cusidó

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: