La meva pregària

Un relat de: ANEROL

Heus aquí la meva pregària;
no em rebutgis i escolta-la,
Un llarg i penós camí he corregut
Per poder arribar a aquest port

Espera..., haig de buidar el sac,
netejar-lo de pols i brutícia,
en el meu deambular recollits;
Misèria que encara no he digerit.


Ja està...ja m'he despullat!
Mira'm! Sóc jo!
i ... ningú sóc.
I tota jo em desplego,
cada espurna de mi deixo anar
per una íntima comunió

Flanquejada, rebo aixopluc
d'aquests majestuosos guardians
i al més alt vol
tot el meu ser és dat


I amb un immens sospir
m'abandono a la teva empara.
Heus aquí la meva pregària:
Rep-me


Comentaris

  • Més val tard que mai[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 20-11-2007 | Valoració: 10

    No és que no et segueixi, però darrerament les meves incursions són una mica limitades. És el relat teu que més m'ha agradat i no sóc capa´ç d'afegir res que no hagin dit els molts que m'han precedit. Coincideixo especialment amb Anagnost i amb Vicenç Ambrós.
    I m'afegeixo als que ens hem quedat garratibats amb aquest "Rep-me"

  • Vagabunds[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 15-11-2007 | Valoració: 10

    No conec en Kuppa ni la seva obra "La vía del silencio". Jo, ignorant això, m'imagino un vagabund enmig d'una espècie de miracle que el confón, però del qual a la vegada n'espera alguna cosa perque, en realitat, no li queda res més que esperar.
    Ja sabem que hi ha situacions asfixiadores fins a límits insuportables, però jo crec que hem de creure en nosaltres mateixos, per petits que siguem o que ens sentim. Això, en situacions com la del teu relat, crec que és el que ens ha de donar força, i si no tenim més remei que abandonar-nos és que el món ens ha traït. Una salutació!


    Sergi

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    CarlesRRPP | 15-11-2007 | Valoració: 10

    Tota pregària si és com aquesta és sensacional!

    (no sé si mai apareixerà ma dolça Montse, temps al temps)

  • Una...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-11-2007

    ...entrega vinguda d'un viatge feixuc, potser. Si et reben bé, potser és un consol. Però si et reben malament, llavors... on anar? Hi ha d'haver algun lloc per protegir-se dels moments dolorosos.

  • Sensacional![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-11-2007 | Valoració: 10

    Atrapes des de la primera línia, captives des del principi! A més, m'ha agradat el contrast. Les dues primeres estrofes sembla que preludiïn un sonet, i a partir del novè vers, en canvi, el poema adquireix una nova dimensió. El que m'ha agradat especialment és que has jugat molt bé amb l'estructura del poema.

    Les dues primeres estrofes tenen un sentit més aviat trist o melancòlic, i has donat una aparença més aviat clàssica en aquests versos (dos quartets que, insisteixo, sembla que hagin de fer pressuposar un sonet).

    El canvi ve després. No és només una qüestió de ritme, sonoritat o estructura: és també una qüestió de fons, de sentit o significat del poema. Li dónes un gir, per entendre'ns. El sentit passa a ser positiu: la pregària acaba essent "Rep-me".

    En resum: harmonia entre estructura i missatge del poema en funció de si són versos més tristos [classicisme] o més positius [dinamisme, vers lliure].

    Una abraçada, Anerol, gràcies pel teu comentari i, sobretot, per aquesta magnífica, passional i vibrant pregària.

    Vicenç

  • Absolutament...[Ofensiu]
    RATUIX | 07-11-2007 | Valoració: 10

    absolut, complet, estremidor...
    Castell de focs artificials, espurnes de sentiments esclatant, brollant...
    I tú ets aquí, preparada perquè t'arribi el millor.
    ;).

  • Preparada per donar[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-11-2007 | Valoració: 10

    sacrifici , esforç , viatge,
    per arribar a port,
    ple de pols, del llarg pelegrinatge.
    i ara neta de angoixes i equipatge,
    pot entregar-te, lliure,

    preparada per donar !
    preparat per rebre !.

    Avet_blau

  • Jo crec...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-11-2007 | Valoració: 10

    ... que has donat en el clau en unes quantes pinzellades en el quart paràgraf com ara: flanquejada, rebo aixopluc/d'aquests majestuosos guardians/i al més alt vol/ tot el meu ser és dat. M'ha agradat i dius moltes coses amb aquests quatre versos, com que voles pels estels amb la visió d'aquestes figures, déus i humans d'aquelles èpoques, que et fan somniar o que reps aixopluc, protecció dels majestuosos guardians, se't veu passant entre mig de les figures passejant per la via que els conté, has fet una bella fotografia de la situació. Salutacions i petons de Vicent.

  • una pregunta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-11-2007

    No llegeixo o no sé trobar el teu perfil d'autora-escriptora-relatora.

    Em permeto preguntar-ho. Tens i ho permets e-mail ? Gràcies.

  • REP-ME[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Molt connectable aquesta pregària.

    I resto enganxat i truco a la teva porta, em reps ?

  • la meva pregària..[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 04-11-2007

    és indescriptible el què m'has fet sentir llegint aquests versos.

    gràcies per els comentrais.

    :)

    (a vegades, en la vida real, potser he sigut falça, però t'asseguro que quan escric en sóc incapaç)

  • Hola Anerol[Ofensiu]
    T. Cargol | 04-11-2007

    "Digue'ns ben aviat el que ens vols dir", significa que el somni ens dona informació sobre els nostres desitjos.
    L'adreça http que hi ha a sota del poeam porta al dibuix d rnBonet
    Salutacons i gràcies pel comentari,
    T.Cargol

  • Colpidora pregària[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 01-11-2007 | Valoració: 10

    Saps escriure amb el cor obert i amb la il·lusió de compartir. Preciosa pregària i grandiós final. Fins sempre,
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Una...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 01-11-2007 | Valoració: 10

    ...manera d'entregar-se, suposo. I suposo que no ens sentim prou protegits, i que necessitem d'emocions fortes per desplegar el que duem dins, o deixar el nostre cos a l'aventura d'una fantasia.
    Però jo crec en el "jo". No en el "jo" romàntic, doncs no em vull tancar en un temple, sinó en tot el poder que portem dins, el que ataca. Vull dir que per gaudir crec que l'energia ha de ser pròpia, i que la fantasia l'hem de crear nosaltres.


    Sergi

  • A partir d'una imatge...[Ofensiu]
    Anagnost | 30-10-2007 | Valoració: 10

    Com que jo no participo en els reptes (no ho he fet fins ara), perquè em sembla molt dificultós, més m'admir dels qui sabeu trreure-li punta a tot, i bastir bells poemes a partir de qualsevol idea, de qualsevol imatge. Com tu, en aquest cas. Et continuo llegint.

  • ginebre | 30-10-2007

    Una entrega, una emoció d'alt voltatge.
    Aquest " rep-me " final és d'impacte.

  • Hola Anerol[Ofensiu]
    Frida/Núria | 29-10-2007 | Valoració: 10

    Recordo el dia que vaig llegir el teu primer relat . Quants dies ja! Et segueixo llegint, encara que no sempre et comenti, m'agrada el que escrius i aquesta pregaria molt és molt maca.
    Una abraçada

  • Ofrena[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2007 | Valoració: 10

    Una pregària bella i molt personal que, en canvi, serviria per a molts de nosaltres.
    En efecte, tots anem recollint pols i brutícia al llarg del camí, en unes etapes més que en d'altres; també anem recollint experiències, fem aprenentatges, coincidim amb persones, escoltem paraules que ens marquen per sempre...

    Amb aquest poema, tu has recorregut La via del Silenci amb una actitud de purificació i d'ofrena, invocant l'empara dels poders superiors a nosaltres mateixos i demanant l'acollida en una dimensió que va més enllà de l'apariència.

    Jo t'envio una abraçada silenciosa i encalmada; espero que la rebis de bon grat,
    Unaquimera

  • Llargs són...[Ofensiu]
    AVERROIS | 29-10-2007 | Valoració: 10

    ...els camins que ens porten per la vida. El recull de sensacions, vivències, desenganys, amors i desamors ens fan el que som. En el fons, al final del camí tot ens ha fet servei, algunes coses per bé i altres per pensar-hi. Arribarem al final tan nus com quan vam neìxer però molt més savis amb experiencia. Potser la mort ens acollirà afectuosa i ens farà veure la realitat.

    Gràcies pels comentaris i una forta abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: