La dansa de la vida

Un relat de: ANEROL

Del matoll neix la vida,
éssers tremolosos en un incert destí

I a ritme trepidant
en una dansa tribal
s'allunyen de l'esclat
del fogar vital

Guaiten l'horitzó sinuós,
I nodrits del consol
de saber-se mai sols
inicien el seu camí.

És la dansa de la vida
És la fogata vital
És ...la humanitat

Comentaris

  • la dansa de la vida...[Ofensiu]
    liudmila | 04-06-2012 | Valoració: 10

    és un tema bonic!
    Sobre l'adaptació del conte-llegenda de La nit de Sant Joan per treballar amb els discapasitats, no tinc res contra, fins i tot contenta que hagi pogut participar "indirectament" també amb una feína humana... Merci.

  • Amb poques paraules...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-12-2008 | Valoració: 10

    perquè certament no te'n calien més, has plasmat aquest recorregut que fa l'humanitat des dels seus origens. És d'aquells poemes que admires el contingut i també l'habilitat del poeta per saber trobar els mots tant adients.
    Una abraçada

  • Certament,[Ofensiu]
    brins | 01-12-2008 | Valoració: 10

    ho expresses molt bé, "inicien el seu camï" però no estan mai sols.Els pares ens en sentim responsables com en el moment de "l´esclat"


    Una abraçada

  • Una delícia[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-03-2008 | Valoració: 10

    de poema. Intentaré memoritzar-lo de tant que m´ha agradat.
    És un tema que em quedarà pendent pq tinc una conjuntivitis que no em permet llegir com cal.
    Moltes gràcies pel teu comentari sobre el meu itinerari, però crec que allà va ser on el vent se´m va emportar les paraules, i , a canvi, em va portar un bon virus. Sempre la tramuntana juganera.
    Una abraçada.
    Mercè.

  • Rotllana[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2008 | Valoració: 10

    Una bonica imatge, la que proposa el teu poema!
    La humanitat balla una dansa tribal: la companyia és un consol, és un antídot contra la por, la soledat, l'aïllament... Després mira l'horitzó: ha de fer camí pas a pas. La fogata els ha proporcionat llum i calor, però ara cal arriscar-se i caminar...

    Quines impressions més diverses neixen del mateix estímul visual... al menys, hem coincidit en lEsclat!, tu i jo.

    T'envio una abraçada ben rodona i calenteta,
    Unaquimera

  • plas plas plas!![Ofensiu]
    Jimbielard | 15-02-2008 | Valoració: 10

    sentit homenatge a la humanitat i a la vida. m´ha agradat molt.. que no s´aturi la dansa. !!!
    i moltes gràcies pels teus comentaris.. m´ afalaguen!!!

  • És maquíssim[Ofensiu]
    bufanúvols | 20-12-2007 | Valoració: 10

    .

  • Dansant[Ofensiu]
    megane | 11-12-2007 | Valoració: 10

    El destí és incert. La vida és una dansa. La mort és la fi del camí.
    La humanitat es una foguera. Tot ho crema.
    Jo et llegeixo també. Aprenc de tu.
    m

  • El dia perd la llum i l'amor [Ofensiu]
    Avet_blau | 09-12-2007 | Valoració: 10

    Hi ha uns instants ,
    Entre el dia i la nit
    En que es confonen els colors :
    El dia perd la llum i l'amor
    I la nit guanya el dubte i la por
    Llavors s'adormen les consciències
    amagades en la foscor .

    Avet

  • Sí, aquells...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-12-2007 | Valoració: 10

    ...éssers d'incert destí "en una dansa tribal, s'allunyen de l'esclat del fogar vital" comencem a viure i sabem que som sols però no del tot sinó valga la contradicció sabent-nos mai sols, que és el mateix que dir que allò que ens atabala i ens dona el plaer està fora de nosaltres, està en els altres. Sí m'has fet què pensar Anerol. Espere que publiques més relats perquè te'ls espere amb impaciència, encara que hi ha moments en que no tinc temps per a comentar-los. Però això, que espere que escrigues i tan en la mateixa línia de bondat que fins ara. Una abraçada Anerol.

  • Reitere...[Ofensiu]
    F. Arnau | 05-12-2007 | Valoració: 10

    ... el que et vaig comentar al seu dia:

    Aquest poema és un dels dos que he votat. Ara ho puc dir. I l'he votat per que és el que més es sembla a la meua visió del dibuix. Em refereixo a la visió que tenia de sempre, ja que ara he fet un poema per a unir-lo als vostres i l'he mirat des d'una perspectiva diferent. Però abans, el quadre per mi era sempre això, uns dansaires voltant la foguera als albors de la Humanitat, en una cova prehistòrica. M'agrada molt la terceta final:

    " És la dansa de la vida
    És la fogata vital
    És ...la humanitat."


    Felicitats!


    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-12-2007 | Valoració: 8

    Veig que estas molt inspirada, una dansa molt bonica la que descrius al treu poema, encara que tots ballem a diferent ritme. una abraçada!

  • brumari | 05-12-2007

    Sí, la fogata vital. És la forma que pren el teu intens poema. M'ha agradat.

    Gràcies pels teus comentaris, amic.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: