La dansa de la vida

és un tema bonic!
Sobre l'adaptació del conte-llegenda de La nit de Sant Joan per treballar amb els discapasitats, no tinc res contra, fins i tot contenta que hagi pogut participar "indirectament" també amb una feína humana... Merci.

perquè certament no te'n calien més, has plasmat aquest recorregut que fa l'humanitat des dels seus origens. És d'aquells poemes que admires el contingut i també l'habilitat del poeta per saber trobar els mots tant adients.
Una abraçada

ho expresses molt bé, "inicien el seu camï" però no estan mai sols.Els pares ens en sentim responsables com en el moment de "l´esclat"


Una abraçada

de poema. Intentaré memoritzar-lo de tant que m´ha agradat.
És un tema que em quedarà pendent pq tinc una conjuntivitis que no em permet llegir com cal.
Moltes gràcies pel teu comentari sobre el meu itinerari, però crec que allà va ser on el vent se´m va emportar les paraules, i , a canvi, em va portar un bon virus. Sempre la tramuntana juganera.
Una abraçada.
Mercè.

Una bonica imatge, la que proposa el teu poema!
La humanitat balla una dansa tribal: la companyia és un consol, és un antídot contra la por, la soledat, l'aïllament... Després mira l'horitzó: ha de fer camí pas a pas. La fogata els ha proporcionat llum i calor, però ara cal arriscar-se i caminar...

Quines impressions més diverses neixen del mateix estímul visual... al menys, hem coincidit en lEsclat!, tu i jo.

T'envio una abraçada ben rodona i calenteta,
Unaquimera

sentit homenatge a la humanitat i a la vida. m´ha agradat molt.. que no s´aturi la dansa. !!!
i moltes gràcies pels teus comentaris.. m´ afalaguen!!!

.

El destí és incert. La vida és una dansa. La mort és la fi del camí.
La humanitat es una foguera. Tot ho crema.
Jo et llegeixo també. Aprenc de tu.
m

Hi ha uns instants ,
Entre el dia i la nit
En que es confonen els colors :
El dia perd la llum i l'amor
I la nit guanya el dubte i la por
Llavors s'adormen les consciències
amagades en la foscor .

Avet

... el que et vaig comentar al seu dia:

Aquest poema és un dels dos que he votat. Ara ho puc dir. I l'he votat per que és el que més es sembla a la meua visió del dibuix. Em refereixo a la visió que tenia de sempre, ja que ara he fet un poema per a unir-lo als vostres i l'he mirat des d'una perspectiva diferent. Però abans, el quadre per mi era sempre això, uns dansaires voltant la foguera als albors de la Humanitat, en una cova prehistòrica. M'agrada molt la terceta final:

Veig que estas molt inspirada, una dansa molt bonica la que descrius al treu poema, encara que tots ballem a diferent ritme. una abraçada!

Sí, la fogata vital. És la forma que pren el teu intens poema. M'ha agradat.

Gràcies pels teus comentaris, amic.