Romadriu

Un relat de: ANEROL

Aquell hivern de l'any 1991, decidírem passar el cap d'any a Romadriu. Vam aparcar el cotxe al refugi de Sant Joan de l'Erm i, motxilles a l'esquena, prenguérem el camí sense pèrdua de temps; era tard i no volíem que ens agafés la nit.
El descens per l'obaga boscosa i nevada ens portà al riu Romadriu, continuant el seu curs amunt.
Trobàrem la casa gelada, trista, ombrívola. Aviat, les ombres espirejants van ballar al ritme del foc de la llar encès amb els tronc i branquillons recollits pel camí.
En comentar-li sobre uns pots de vidre que eren sobre d'una estanteria, la Paula ens explicà:
"Fa deu anys, aquesta casa la va comprar el meu germà Miquel, amb uns amics. Van fer reformes i s'instalàren.
La Mariona era especialista en herbes medicinals; les recol·lectava, les preparava i les venia als mercats. Quan quedà prenyada, decidiren tots plegats que el nen naixeria de part natural en aquella casa.
Les primeres contraccions començaren al matí. Va ser un part llarg i feixuc, però tothom va respondre i el nen va néixer bé. En Pau s'aferrà al pit de sa mare amb golafreria.
Aquella casa s'inundà d'alegria i felicitat. S'iniciava una nova etapa amb aquest naixement. Moltes il·lusions i idealismes compartits prenien rumb amb el nen, una mica fill de tots.
Ja tot en calma, deixaren descansar mare i fill.
Tothom es relaxà. Sortiren a guaitar la imminent posta de sol, mentre comentaven els aconteixements. Venus lluïa vanitosa i s'esbrinava una nit etèria.
Finalment, entraren per preparar el sopar. En Joan volia veure la Mariona i el nen. Quan travessava la porta de l'habitació, un calfred el va esgarrifar...l'ambient era agra
Apropant-se al llit, tocà la Mariona...
Era morta, dessagnada.
Des de llavors - finalitzà la Paula, senyalant els pots de vidre- resten com a testimoni d'un estil de vida que es truncà al poc d'iniciar-se

Comentaris

  • Aleatòriament[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 02-12-2010 | Valoració: 10

    Aleatòriament he anat Anerol a comentar-te un relat per a donar-te les gràcies per haver-te passat per la meua pàgina, com veuràs RC ha canviat molt i ja són els nous els que dominen la pàgina, però nosaltres hi som encara, o no?
    És un relat molt colpidor i espere que no siga real, perquè la seqüència d'esdeveniments que contes pot esgarrifar a qualsevol, quin començament de matrimoni, hi és cert que hi ha vegades que passa amb l'abús dels medicaments com de les herbes medicinals, però tot i que és molt bo i està molt ben escrit per la seua senzillesa i perfecció en la llengua (domines el català d'una manera que dóna ganes de llegir-te) m'ha deixat un regustet una mica amarg a la boca, però el conte molt bo.
    Doncs el meu nom me'l vaig llevar perquè amb la precarietat laboral que hi ha ací al nostre país volia amagar-me una mica de la xarxa, de fet he escrit moltes coses en les que crec però que podria ser castigat per algun que altre poregós, intolerant o ignorant, i si mires la meua bio sabràs el perquè dels dos cognoms pseudònims, no em són aliens ni han estat inventats per mi.
    Ah! i gràcies, moltes gràcies per les teues lloances que em fan sentir molt però que molt bé.

    Una forta abraçada ANEROL i a veure si escrius i publiques un altre relat o alguna cosa i te la comente. Moltes gràcies per la teua amistat.

    Vicent.

  • Els vorals[Ofensiu]
    Melcior | 07-11-2008 | Valoració: 10

    del port del Cantó , son plens d' històries de tota mena , terra dura a l' Alt Urgell , sec i feresteg , tan el clima com la gent .
    Endavant!

  • Drama[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-12-2007 | Valoració: 10

    Ha estat un drama molt ben relatat com si fora real, que potser, déu no ho vulga, és?
    Com descrius l'aparició del planeta Venus i la posta de sol per la que s'albira una nit, tu dius, etèria, presagis feliços o massa feliços, després tot acaba i ho descrius amb un realisme esfereidor "Quan travessava la porta de l'habitació, un calfred el va esgarrifar...", ja era morta la Mariona, i després poses l'ambient de nostàlgia i fas notori el pas del temps quan dius "...resten com un estil de vida que es truncà al poc d'iniciar-se." La veritat és que aquesta frase dona un sentiment de llunyania, com si la mort de la Mariona haguera fet passar molts anys, com si haguerem tots perdut la nostra vida com la va perdre aquell nadó, com si ja no lluira mai el sol. M'ha encantat "Romadriu", un relat que m'agradaria haver fet a mi. M'acomiade i et done una forta abraçada Anerol.

  • Quin contrast!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-11-2007 | Valoració: 10

    El relat comença amb dolçor, amb unes descripcions d'escenes idíl·liques que al final, i potser amb certa sobtadesa, desaparèixen de cop. És una història que donava per a una trama més llarga: és la ùnica observació que et puc fer. Però ai, ja m'hi trobo, jo també, amb aquesta circumstància: escric amb limitacions d'espai i després passa el que passa. O hi ha massa descripció, que és necessària però que fa que la tama quedi relegada en un segon terme, i clar, això tampoc no ho vull, o sigui que... Res, que tot sovint m'hi trobo, jo també.

    En qualsevol cas, està ben portada la trama!

    A més de per comentar-te t'escric també, òbviament, per donar-te les gràcies. Va ser un plaer conèixer-te! Per cert, l'altra noia que s'asseia al teu costat era l'aldix??? Era un nom així, i ara no el recordo exactament...

    Una abraçada molt forta i de debò que ha estat un plaer conèixer-te!

    Vicenç

  • Aquí una altra reptaire d'"aquella porta"[Ofensiu]
    tarentola | 24-11-2007

    Anerol, per ser que no ets bona comentarista, déu n'ho do el comentari que m'has deixat, i sí que em serveix el que em dius. Un bon comentari, tant a nivell d'estil com d'opinió personal. Realment volia transmetre un nivell d'angoixa i sembla que està aconseguit.

    Quant al teu, ja em va agradar quan el vaig llegir per la descripció detallada però senzilla dels fets i els llocs, tot i que també m'apunto a les observacions que et fan la resta de comentaristes.

  • Una història amb diferents dimensions[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-11-2007 | Valoració: 10

    Ja coneixes la meva opinió: em sembla un bon relat, que ha millorat amb els retocs que li has fet ( crec que un text sempre guanya amb un temps de repòs i les repassades posteriors ), seguint la teva visió personal d'aquesta història que transcorre en dos plans temporals i comparteix coordenades físiques.

    Comença amb una narració que concreta, oferint dades per situar-se en el temps i l'espai.
    La descripció inicial de la casa no és exactament acolorida ni acollidora, però aviat el foc escampa el seu caliu, fent oblidar el fred que omple l'edifici, la tristor que hi resideix.
    Llavors entra suaument la història passada en el present, recreant un ambient gairebé bucòlic ( herbes, mercats, ... ), que culmina amb alegries i sensacions de plenitud, amb il·lusions compartides i projectes comuns.
    Quan sembla que el relat es relaxa, es precipita la tragèdia. I després la narradora ens torna a la realitat, a un moment en què aquell estil de vida no té continuïtat.

    Un relat bo, trist i ple de suggeriments, ja que hom pot imaginar més d'una escena a partir de l'escrit.... Crec que aquesta tasca, la d'activar la imaginació, és una de les senyals de qualitat d'un relat.

    T'envio una abraçada per a que et faci companyia una bona estona,
    Unaquimera

  • suposo que no t'agradarà...[Ofensiu]
    foster | 23-11-2007

    perquè t'he llegit i trobo el relat força fluix i descompensat. Sé que parles d'una tragèdia, entenc que d'una mena de comuna que viuen uns ideals...Per què, doncs, no t'hi centres de ple narrant en "directe", prescindint del flashback dels pots que no fa més que liar la troca en un relat tan curt?
    A més, hi surten el germà Miquel de la Paula, la Mariona, en Pau, en Joan, crec...massa gent i massa galimaties, diria. Hi ha algunes faltes però no són importants, però sí, com t'he dit, hi falta una idea estructurada, un contingut clar del que vols dir i el punt de vista adequat. Tot això mera opinió personal, és clar, subjectiva i susceptible -i quasi aconsellable- de llençar a la paperera de reciclatge...hehe

    En fi, he vingut de casualitat, darrerament quasi ni llegeixo ni comento relats, i va i en un que ho faig és per criticar amb duresa. Ehem, ho sento, pero és que el rerefons que insinues podria ser molt més interessant i/o intrigant que el resultant.

    una abraçada

    foster

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: