Dorm petit, la mare et bressa

Un relat de: ANEROL

Dorm petit, la mare et bressa
tanca els ulls, no més tristor
aviat s'acabarà aquest malson

Dorm, angelet, sobre el meu pit erm
desolada la terra que t'ha vist néixer
eixuta la mamella, no hi ha mam

Dorm amor
Ulls ferms
Deixaràs de patir
Passat mitjanit

Es llevarà l'albada
sense rosada que robar
I tu, petit secardí
Ja no sofriràs

Reposa el cap inert
al braços lànguids;
perduda la batalla,
força inexistent

Dorm amor,
Dorm per sempre més.
Les penúries d'aquest inhòspit món
debades et faran més mal

Ja s'acosten els voltors...
esperen el meu petit,
ulls cobdiciosos
d'una presa fàcil

Al meu ventre t'he dut
i et demano perdó:
les meves entranyes seques
no t'han servit de consol

Dorm amor,
per ningú ni aigua ni mam.
El pits pengen com sacs,
com sacs secs i premuts

Llavis esquerdats
et fereixen, petitó;
nafres sense sang,
el meu petó de comiat

Si hi ha Déu,
que et permeti la son eterna,
fineixi aquest patiment
i, sense treva,
se'm dugui tot seguit

Dorm petit, la mare et bressa..


Comentaris

  • Fa temps que el vas escriure...[Ofensiu]
    brins | 18-11-2009 | Valoració: 10

    però el tema és vigent com si hagués estat escrit avui.

    Tan sols et puc dir que m'ha commogut profundament, m'he emocionat alhora que he gaudit de la lectura d'un poema excepcional. Felicitats!

    Pilar

  • Felicitats![Ofensiu]
    uanra | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • per cert..[Ofensiu]
    Jimbielard | 17-08-2008 | Valoració: 10

    no sòc mare, sòc pare.. i si tal com diuen: els pares no podem sentir el mateix que les mares... T´asseguro, ANEROL, que les mares han de sentir-se plenes de vida per tenir el benefici i el privilegi de sentir tan sols una mica més del que jo sento per un fill. El poema em toca de ple la fibra.. a més per una qüestió personal.. que no ve al cas.. EMOTIU, DUR.. però.. . no cal tenir el cor massa tou per sensibilitzar-se amb aquest poema.



    Joan

  • per segona vegada...[Ofensiu]
    Jimbielard | 17-08-2008 | Valoració: 10

    te´l comento.. Saps el que destaco d´aquest poema?. que no et deixa indiferent. que et suren els sentiments, és poesia culpidora, conmovedora, i se´t fa un nus al coll quan la recites en veu alta. ENHORABONA, de veres.

    Joan

  • M'has clavat una espina al cor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-08-2008 | Valoració: 10

    Si hi ha una manera dura i tendra al mateix tamps d'explicar aquesta història, tu has sabut plasmar-la en aquest poema que m'ha trencat el cor. Potser perquè he vist una fotografia amb uns voltors esperant la mort d'un nen, potser perquè sóc mare, potser perquè em fa mal la humanitat, l'indiferència de tots plegats davant d'aquests fets, no ho sé. No podies haber-ho dit millor. Estic plorant per dins.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-05-2008 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, sobretot perquè m'ha permès entrar en el teu espai i llegir un poema tan dur i tan tendre a la vegada. M'ha agradat moltíssim. Et felicito.
    Nonna_Carme

  • Qui mama?[Ofensiu]
    Bonhomia | 08-04-2008 | Valoració: 10

    Una història africana, és clar. O de de molts altres llocs de la Terra en altres circumstàncies. Realment és impossible essent un ciutadà qualsevol plantejar-se salvar el món. Qui és feliç creu que si. Tu ho ets?

    Sergi

  • I també desperta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Desperta petit. La mare viva és al teu costat plena d'energia.

    Amb permís, Anerol, escric aquesta línia.

  • Sopresa[Ofensiu]
    Mistela | 24-03-2008

    És el que menys esperava en una cançoó de bressol, però m'ha encantat trobar aquesta denúncia de situacions que malauradament estan passant cada pocs minuts. M'ha costat llegir-ho, perquè el que més frapa és saber quan real és tot plegat.
    Dur i descriptiu, poema en majúscules perquè remou sentiments i desperta ganes de fer quelcom més que llegir. Molt bé, Anerol!

  • Cançó de bressol...[Ofensiu]
    F. Arnau | 07-03-2008 | Valoració: 10

    Amb el primer vers de la cançó de Raimon, "Una vaca amb un vedellet en braços" sobre un poema de Pere Quart, has fet aquest poema dramàtic, intens i dur... Tan dur com la vida que ens ha tocat de viure.
    Una forta abraçada!
    ... amiga poetessa.

    FRANCESC

  • Hola ANEROL[Ofensiu]
    brumari | 01-03-2008

    Dur i punyent, sense concessions.

    El dramatisme de la teva nana rau en la seva realitat vigent.

    Et felicito

  • És dur[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2008 | Valoració: 10

    i punyent, bonic i dolorós, voldria veure un present africà, o palestí, per exemple, però també hi veig un futur europeu, nordamericà, qui sap que ens depara el futur, i tal com van les coses...
    m'ha agradat, però permet-me no cantar-li al meu fill, de moment.
    Petons i càlides abraçades d'esperança.

    Ferran

  • terrabastall | 27-02-2008 | Valoració: 10

    bon ritme, llenguatge clar, poques imatges que tampoc calen, senzillesa en l'exposició que et captiva cada cop més i un nus a la gola en sentir un infant

  • Profund[Ofensiu]
    Carme Raichs | 26-02-2008 | Valoració: 10

    Anerol. Quin poema més profund, dur i tendre alhora. Et sacodeix com un fort vent, i el seu fred et crema les entranyes.
    Et felicito per aquest poema tan farcit de bones metàfores.
    Una abraçada.
    carme

  • M´ha entrat com un raig de llum intens!![Ofensiu]
    Jimbielard | 21-02-2008 | Valoració: 10

    Bufff, Anerol, quina passada. quin relat!! pels que tenim fills, al menys a mi, m´has deixa´t tocadet tocadet!! m´ha agradat moltissim.
    Felicitats.

  • Clar de lluna | 21-02-2008 | Valoració: 10

    ...que trist i tendre alhora! Molt bonic.
    Jo, com algú altre t'ha comentat, he pensat en Àfrica!

    Una abraçada!

  • et comento[Ofensiu]
    Djalí | 21-02-2008

    per allò que m'has dit de la dutxa: doncs està sota la dutxa perquè va ple de sang... Gràcies per comentar :D

  • És com una..[Ofensiu]
    fènix | 20-02-2008 | Valoració: 10

    cançó de bressol...amb tota la seva tendresa però amb un rerefons molt dur.
    (gràcies pel comentari)

  • De mare a mare[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 17-02-2008

    T'he conegut per un comentari que m'has fet d'una cançoneta on una mare plora per no haver pogut dur els seus fills al món. Aquesta mare, la de la teua cançó, es lamenta d'haver pogut parir el seu fill i no poder acampar-lo. Ambdues tan resignades en la desesperació!
    Una abraçada, i una llàgrima.

  • Amor a raig[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2008 | Valoració: 10

    Un relat ben especial: tan dur, sense poder negar-li la tendresa... tan fosc, sense deixar de desprendre una llum nítida... tan cru i tan ple d'amor!

    No crec que cap lector quedi indiferent després de llegir-ho! Molt ben fet!

    T'envio una abraçada desitjant-te dolços somnis i un bon descans,
    Unaquimera

  • l'espai[Ofensiu]
    fosca | 28-01-2008 | Valoració: 10

    aquesta nana m'evoca a un espai que atura el temps, la mare amb el fill als braços.

    Un espai on hi regna la tendresa per damunt de tot.

    enhorabona per aquest petit instant.



    anna

  • M'agradaria...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-01-2008

    ...xicona, que fos més esperançat el poema.
    Que sí, que amb els dos pits plens d'amor i llet, l'infant pogués xuclar a doll, com font que mai no s'acaba.
    Si no, em recorda -allà lluny- un poema de presó d'aquell alacantí que escrivia en castellà (no et dic el nom). I la tristor m'envaeix.
    Et diré que les canços de bressol cal que siguen alegres, d'ara endavant.
    I com no... salut i rebolica!

  • Esfereidor...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-01-2008 | Valoració: 10

    i clavant-se al pit amb la remor del record de realitats que podrien ser semblants a les que expliques en el poema. Els que vivim en un món on la supervivència ens és oferida com a natural, no hi pensem normalment en una situació com la que descrius, tant dramàtica com esperar la mort d'un fill perquè finalitzi el seu sofriment. M'ha impactat, de debó.
    Una abraçada

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 05-01-2008 | Valoració: 10

    Molta duresa i gran veritat del futur. Món erm, sec, estèril, món mort que deixarem als nostres descendents això es el que jo he pensat després de llegir el teu magnífic treball. Que tinguis un bon any
    J.Lluíis

  • Descriure pors i misèries[Ofensiu]
    RATUIX | 04-01-2008

    és dur. I llegir-les també. Molt fort aquest escrit. Em pregunto quanta pena es pot permetre una mare en un món i en un lloc tan durs...

  • la vida i la mort jugant[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-01-2008 | Valoració: 10

    Podria ser el naixement de un nen,
    a qualsevol país subsaharià;
    on la vida en neixer es tan fràgil,
    que nomes l'alè d' un àngel,
    pot ajudar a sobreviure.

    Realitat dramàtica i quotidiana
    trista i punyent,
    ....

  • Tinc la banda sonora...[Ofensiu]
    witch-vic | 03-01-2008 | Valoració: 10

    ...perfecta pel teu relat!

    És aquesta cançó:


    http://www.goear.com/listen.php?v=ecbe6ae

Valoració mitja: 10