Perdó

Un relat de: ANEROL

He portat el pes dels pecats
d'aquells que només pensen en ells
Ploro al conèixer de la humanitat
sa mesquinesa cap el seu germà

"Amb el temps, s'agreuja la misèria
creix el farcell i l'esquena més em dol"

He enviat fills i filles
com a mestres de l'Amor
He vist com els escarnien
i amb perfídia apunyalaren

"Disperses, les guspires de l'amor
malden per aconseguir, d'un poc de sorra, un massís. "

Amb urc trepitgen els brots
Amb menyspreu destrossen vides
Amb mentires estimben les il·lusions
I , al poc d'esclatar, es marceixen les flors

"Tirà torturador, l'or poderós
Fa i desfà amb complaença"

Resignats, el no-res esperen;
els hi és negada l'existència
Ni pa, ni aigua ni flassada
Vagabunds expectants

"Esperança de vida, d'espurnes d'amor...
desencís a la mirada, corprès per l'engany"

I jo vull reposar el meu torment
Perdonar els pecadors inconfesos,
infidels de l'amic,
traïdors de l'amor

I jo...
Jo vull perdonar-me

Comentaris

  • Bell clam![Ofensiu]
    joanalvol | 09-11-2009 | Valoració: 10

    La dificultat de comprendre la vida ens condueix a estats de consciència diferenciats que ens sorprenen. La sensibilitat del poema és prou expressiu: "si perdones et perdones" doncs tot surt de la mateixa font del perdó.
    És clar que tot depèn de la intensitat que hom ho percep.

    M'agrada
    Joanalvol

  • Pregon i bell poema![Ofensiu]
    brins | 01-10-2009 | Valoració: 10

    Un retret a la manca de solidaritat, a la incomprensió, a la fredor de sentiments...amb un final esperançador on l'únic consol possible és el perdó.

    Una forta abraçada, Anerol,

    Pilar

  • "Jo vull perdonar-me"[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-08-2009


    per ser part de la humanitat, i per tant, tot i rebutjar aquesta actitud hipòcrita i menyspreable, sentir la necessitat de desfer-me'n.

    Es podria dir tant de la societat on vivim...


    Un poema crític. (Dels difícils).

    ens veiem per la pàgina ;)
    Gemma

  • Xantalam | 24-08-2009

    El final és colpidor. Res del que és humà ens és aliè i en som "responsables", com a tals, de tots els actes dels homínids, oi?

    M'agrada molt que tornis a escriure, ANEROL, i a publicar-ho aquí.

    Una abraçada.

  • La meua interpretació[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 15-08-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema pareix retraure la part més cruel de l'ésser humà que tots tenim ancorada i amb què fem sofrir els altres i ens fan sofrir a nosaltres.
    La pregunta final seria: Ens mereixem el perdó?

  • Nyanga | 08-08-2009

    Em guardo en el fons del meu cor aquest bell poema, per si algun dia jo també soc capaç de perdonar i de perdonar-me..
    gracies pel comentari!

  • Amb esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-08-2009

    Un poema que sembla un ventall de possibles interpretacions... La veu poètica xiuxiueja els mots i cadascú que els escolta els vesteix amb robades diferents.

    Ja et vaig dir que me'l reservava... per fi, he vingut i crec que ha valgut la pena poder degustar-ho sense presses!

    Una abraçada plena d'esperança,
    Unaquimera

  • Perdó per tot i per tots[Ofensiu]
    Naiade | 28-07-2009 | Valoració: 10


    Un poema que costa copsar a la primera llegida. Descrius la mesquinesa humana, la manca de moral, la tirania, el desencís, la misèria i l'engany. Al final visualitzo la bona fe, el perdó, l'esperança.
    Una forta abraçada

  • Un poema[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-07-2009 | Valoració: 10

    que s'ha de llegir, en el meu cas, més d'una vegada per tot el contingut conceptual sobre l'amor. Un poema intens, trist, però amb un final esperançador.
    Perdona, però et deixo perquè torno a rellegir-lo.
    M'ha agradat moltíssim, Anerol. Endavant, companya!
    Una abraçada ben forta.

    Mercè

  • Imagine...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-07-2009 | Valoració: 10

    ...que has estat com ho va estar Rimbaud, una temporada a l'infern i has arribat a comprendre i a perdonar, després has tornat com tornem tots, com va tornar també Rimbaud després d'escriure "Una temporada a l'infern", amb la força de veure el món més enllà de la realitat, més enllà del bé i del mal i així una miqueta castigat poder perdonar amb més poder de comprensió. Espere no haver-me equivocat, jo crec que no, que has tingut una petita temporada en el pensament, en l'aurora.
    Un petó de Vicent.

  • Carai !!! [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 15-07-2009 | Valoració: 10

    per fi torno a llegir un treball teu i dels que val la pena de llegir i rellegir per extreure'n i intentar comprendre tota la rebel·lia la disconformitat que expeses, crec que tot i el complexa que és l'he entès.
    He tingut la agradable sorpresa de rebre un comentari teu i això m'ha omplert d'alegria ja que vol dir que em segueixes llegint.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Gràcies i ...[Ofensiu]
    Divagador | 11-07-2009

    Ei!

    Gràcies pels teus comentaris, feia dies que ningú no em deia res. M'han agradat i veig que has entés que escric de pensaments (que no vol dir de la raó, sinó també de l'emoció, de la por, de la sensació de l'anhel...)

    Aquest poema teu és dur i amb força. El final és exemple del que em sembla que escrius tu: Amor.

    Salut!

  • La cerca d'el perdó cap a la raça sencera.[Ofensiu]
    RATUIX | 06-07-2009

    El dolor per tot el bé que no fem i tot el mal que ignorem.
    La teva esquena, el teu eix, suporta al límit de la seva resistència.
    Un repàs al passat de la nostra terra. Una petició, un reclam d'ajut.
    Em sembla un relat tremendament complex, impactant, que demana ser rellegit i que es rellegeix amb ganes, també.
    Només interpreto lliurement fins on crec que puc entendre.
    Felicitats per tornar amb tant per dir.

  • Benvinguda de nou!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 05-07-2009

    Ja vaig llegir-te al Fòrum que anaves a tornar a publicar, i la veritat és que ha valgut la pena...
    Aquest poema és un d'aquells que m'agraden.
    Un poema de disconformitat, de rebel·lia, reivindicatiu i... tantes coses més!
    Però al remat acabes demanan-te perdó...
    Els poetes som així!!!
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • He copsat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-07-2009

    una gran disconformitat amb el món que ens envolta. Però, perquè vols perdonar-te? Per no poder canviar-lo tu sola?
    Un poema que fa pensar, Anerol.
    Gràcies per tot.
    Una abraçada de retrobament.
    Nonna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: