Negra fosquedat. ( I Part)

Un relat de: ANEROL

Una espessa foscor la cobria com si d'una flassada llefiscosa es tractés.
Ni un bri de llum s'escapava d'una esquerda, ni del reflex d'un mirall. Cap soroll, cap moviment, no s'albirava ni una espurna. Mirés on mirés tot era negre.
Palplantada, la Carlota no podia moure un múscul. No sabia que en feia, on era. No se'n recordava d'on venia.
Espantada, estengué les mans, temptejant el seu voltant. Passa a passa, arrossegant els peus, amb tot els seus sentits alertes...
Atenta als sorolls, intentà esbrinar on es trobava.
Res. No hi havia res. Una sensació de vertigen s'apoderà d'ella. Astorada, s'assegué al terra, mirant de relaxar-se. Sentia el seu cor a cent per hora, a punt del pànic.
Cap soroll, cap pista...perdé la noció de l'espai
Després d'una bona estona sense canvis, es llevà de terra i recomençà el tempteig. Agafà coratge i continuà avançant. S'aturà de cop al creure què sentia un soroll. Tallà la respiració i parà tots els sentits. Res, de nou res... encara què li havia semblat que... Tornà a reprendre la marxa i, al poc, tornà a sentir com un gemec, dèbil, quasi imperceptible. Sí, estava segura, aquesta vegada ho sentí clarament: gemecs i riallades desagradables.
Avançà més ràpidament, amb la seguretat que dona el sentit de l'oïda i la necessitat de sortir de aquella negror... fins que ensopegà amb una cosa que penjava fins tocar el terra. Al tacte li semblà roba de cortina, tan gruixuda i fosca que no deixava endevinar el que hi havia darrere.
Els gemecs quasi ja no es sentien, però les riallades i les veus glaçaven l'ànima de tan esfereïdores.
Pogué més la curiositat i el voler trobar una sortida que la por i...

Apartà la cortina. Una llum boirosa la rebé. Tot seguit, l'escena s'aclarí:

Un home croat, acompanyat de altres dos homes, a punt de serrar el cap a un altre, servi.

Tremolava, implorava, aterrida, s'havia cagat i pixat a sobre; es debatia, agenollada, amb les mans lligades al darrera, el cap clot forçat per una mà forta i menyspreadora.

Trempava; solament de pensar en el que estava a punt de fer se li feia salivera, somreia amb ganes de començar a serrar i de delectar-se tallant la carn fins arribar a l'ós, oir els crits de dolor mentre separava el cap del tronc, uau...

Què passa? Ho estava vivint ella!. Ara era l'home servi..., després el croat..., i tot seguit els dos a l'hora.
No ho suportà més. Va voler entrar i es trobà amb una paret invisible que l'obstaculitzava el pas. Colpejà i colpejà, cridà fins esgargamellar-se. Ningú la respongué, ningú la mirà...
De cop se'n anà la llum.
Palpejà... i res, no hi havia res.
Buit.
Quasi caigué al terra per la buidor i l'ensurt .
Fosquedat amb pampallugues
Fosquedat total.
Els crits encara ressonaven dins del seu cap.
Sentia tot el cos adolorit.
Tremolava, ensopegava una i una altra vegada .
Cap so es sentí des del moment que tancà la cortina.
Silenci.
Negror. Espessor
Volia fugir. Volia trobar-los. No sabia que volia. Tenia por. Se sentia tan sola i tan perduda...
S'enfadà. Furiosa, començà a avançar, decidida a trobar alguna sortida. Després...no era el moment pel després.

Intuí una llum minúscula que s'anà eixamplant. Bromosa, l'embolcallà com si no la volgués deixar marxar.
I, en mig de la boira, entreveié:

Un home jove, ètnia tutsi o hutu, maltractant un nen, ètnia hutu o tutsi, d'uns 4 ó 5 anys. El té agafat d'un braç pel darrere l'esquena, immobilitzant-lo com si d'un delinqüent es tractés.

Mamà! Mamà!...

Calla! merda d'hutu! Els he passats pel matxet a tots davant teu; i a la teva germana l'hem violada abans de matar-la!...


Deixa'm! Deixa'm! - cridava la noia. Era el nen!, era el jove!. Sentia el terror i el desemparament del nen com si fos ella aquest nen. Vivia dins seu la crueltat i bogeria del jove.
Colpejà... i colpejà... sense emetre cap só, angoixada, destrossada, plorant. És un nen, solament un nen!.
Ningú la sentí.
Caigué a l'abisme de la negror dura i espessa.
Cridava, cridava...

- Mamà! Mamà! En Carles m'està insultant!.
- No és veritat! Ha començat en Dídac! M'ha esgarrapat l'esquena...!
- No! Ha començat ell primer!

Encara sentia els crits dins seu. Es descobrí plorant. Intentà dirigir l'atenció al seus fills i, amb un gran esforç, entengué què és el que passava al seu entorn. Es veié amb un plat a les mans i recordà que acabava de sortir de la cuina per portar-lo a taula; que havia dit als nens, per enèsima vegada que es rentessin les mans i paressin taula...
Sol havien passat mil·lèsimes de segon...Encara tremolava. No ho podria oblidar mai perquè ho havia viscut dins de la seva pell.
Fins ara és limitava a tenir somnis, reals, però somnis, al cap i a la fi. D'alguna manera havia de sortir el que feia temps li corroïa...
I cridà, cridà amb totes les seves forces, cabrejada amb els nens, amb ella mateixa i amb el món...
La Carlota, aleshores, ja va saber quines serien les seves següents passes...



Comentaris

  • Collons[Ofensiu]
    Montse Canes | 13-04-2008 | Valoració: 9

    Els teus i els del relat. És el millor que he llegit en relats. Seguiré d'aprop el teu rastre. Gràcies.

  • Colpidor[Ofensiu]
    Naiade | 24-11-2007 | Valoració: 10

    Magnífic relat de denuncia que sorprèn i desorienta, com un quadre abstracte reflecteix la duresa d'altres vides que és desenrotllen al mateix temps que les nostres, són llunyanes si, però properes a la nostre anima al nostre sentir i de tan colpidores, a base de sentir-les comentar, se'ns sobreposen a les nostres vivències particulars. Espero que hi hagi segona part, és molt bo.
    Una abraçada

  • buf...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-11-2007 | Valoració: 9

    no se que dir, que m'ha semblat una passada i que ja estic esperant la segona part.
    Escrius molt bé, pocs consells, sols que cal seguir en aquesta línia de treball seriós.
    Apart del conte, hi ha un programa que es diu -Maxigramar- els trovaràs a Maxigramar.com, que és del millor per corregir errors "tontos" com els del "què" o el "que"

  • El...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 01-11-2007

    ...final fa que no l'acabi d'entendre, però les sensacions les capto. És molt dur. Però crec que és molt necessari que hi hagi relats com aquest.


    Sergi

  • Si el somni servís de reflexió [Ofensiu]
    Avet_blau | 09-10-2007 | Valoració: 10

    Somnis,
    recollint pensaments i desitjos,
    i barrejant realitat i ficció
    surt un pastis irreal, en part,
    pero amb estones tan nostres,
    i a vegades ens ensenya el cami...
    ben cert !
    Avet
    Gràcies

  • A part dálgun poema teu[Ofensiu]
    prudenci | 03-10-2007 | Valoració: 10

    que he llegit, aquest m´ha agradat perquè tot i essent curt és dur i colpidor, encara que un xic cruel.....però això és aixi Llorena, aquast món, i aquesta realitat que vivivm cada dia.
    Jo crec que vas a millor en el que escrius, i t´has de deixar portar bastant per l´imaginació doncs estas molt marcada segons he deduit de altres escrit s teus per la teva vida cotidiana, et valoro més que altres vegades perquè veig que tens l´intenció de seguir, i això és positiu, car ja suposa un planing de l´obra, gracies per el teu relat.
    Aquest món és la nit i el poc quen s´hi veu és horror, quan trobarem l´amor?

  • Llums i ombres...[Ofensiu]
    pivotatomic | 28-09-2007

    Aquesta és la primera vegada que et comento (t'havia llegit altres coses) i em confirma la impressió que m'havia fet de tu.

    Diria que ets una persona força jove. I si es així, la veritat és que tens un estil prou polit i un vocabulari destacable (el Xavier Valeri et dona alguns consells d'estil que sotscric totalment).

    Pel que fa al tema del relat... també em fa pensar que ets molt jove. Aviam... a mi em sembla, tot plegat, massa obvi. Massa poc subtil. Vull dir que el relat té missatge i t'esforces en que el lector vegi quin és aquest missatge. Ja sé que molts cops és difícil, però penso que has de confiar més en el lector... i també en les teves possibilitats de fer-li veure el que tu vols, sense posar-li la cara a dos centímetres. M'explico?

    També et diria que, per ser un relat tan curt, triga molt a arrencar. Tota la descripció inicial (ben bé fins que ella es troba als croats i al serbi) se', fa llarguíssima i m'aporta més aviat poc. Ja sé que això que et dic és molt més fàcil de dir que de fer, però al lector l'has d'engaxar pel coll el més ràpid possible. I la teva introducció resulta inquietant, no ho nego, però tal i com es desenvolupa el relat, l'acabo trobant desproporcionada i un pel estèril.

    Tot això que et dic, obviament, és subjectiu. Tens molts d'altres comentaris que et diuen exactament el contrari. En tot cas, lluny de descoratjar-te, el que busco és fer-te reflexionar una mica en el que has fet i donar-te algunes pistes que et puguin ajudar a millorar.

    Repeteixo. El teu nivell és alt i no serà la darrera vegada que et llegeixo.

    Una abraçada!

    Per cert... moltes i moltes gràcies pel teu suport amb allò del concurs del Joescric. Va ser molt maco rebre un mail d'ànim d'una desconeguda. Si alguna vegada necessites res, no dubtis en tornar-lo a fer servir.

  • Esperaré...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2007 | Valoració: 10

    ...les altres parts del relat, m'ha semblat que has intentat comparar amb visions al·lucinatòries la vida real d'una dona amb les bestieses que succeeixen al món. M'ha agradat.

  • no tinc titol[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-09-2007 | Valoració: 10

    Desprès de vacances va força be seguir llegint i la teva "NEGRA FOSQUEDAT" l'he llegit amb... que m'ha enganxat des de el principi !!!.
    Ah! Gràcies per els teus comentaris al meus relats. I ESCRIU MES !!

  • Quin impacte![Ofensiu]
    RATUIX | 30-08-2007 | Valoració: 9

    Entre el caos i l'horror movent emocions, movent l'espai.
    Molt "xulo". Que seguixi...

  • No seré original[Ofensiu]
    markitus | 19-08-2007 | Valoració: 9

    La veritat és que m'ha agradat molt, penso el mateix que d'altres que t'han escrit, un relat que enganxa des del principi, angoixant. Et seguiré llegint.

  • Un relat interessant...[Ofensiu]
    Airun | 18-08-2007 | Valoració: 9

    dur, angoixador, però sobretot un relat ben escrit i que enganxa.

    He llegit tots els teus relats i poesies, tot i que a mi m'agrada més la poesia, magrada com escrius.
    No sé que més et puc dir que no hagin dit els altres

    Et volia donar les gràcies per llegir el meu primer relat i donar - me la benvinguda, i donar - te anims a tu també.
    Gràcies

    Seguiré llegint els teus relats.

    AIRUN

  • Hi ha...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-08-2007 | Valoració: 9

    ...alguns moments impactants, d'altres emocionants. La psicologia de les persones pot arribar a extrems insospitats, que quan els descobreixes també es fan una mica teus.


    Sergi

  • Com enganxa![Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 13-08-2007 | Valoració: 9

    com remou, com desperta!
    M'ha agradat molt.

  • La crueltat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-08-2007 | Valoració: 10

    humana no té límits, no en té per molt que sovint volguem oblidar-la i centrar-nos en el nostre dia dia. Imatges com les que descrius han estat, són i malauradament seran una realitat que algú viurà/viurem en la seva/nostra pròpia pell. Ho has sabut expresar amb tanta força que m'has fet esfereir a mida que t'anava llegint.
    Gràcies per la confiança i per les teves paraules, que m'han arribat al cor.
    Una abraçada

  • Por, horror i vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Un relat angoixant, que desperta totes les pors bàsiques ( la foscor total, el silenci absolut, el vertigen, el no-saber, no-entendre... són pors que normalment ens acompanyen des de la infància! ) i després assisteix als horrors que és capaç de generar l'espècie humana: la violència, la crueltat, la manca d'empatia amb el sofriment de l'altre..., que conviuen amb la vida real, diària, quotidiana d'aquesta asombrosa humanitat.

    Ben escrit!

    Sembla que el parèntesis del títol indica que tens pensada una segona part: l'espero! Has sabut crear ambient i expectació...

    Una abraçada amb sabor de vacances,
    Unaquimera

  • M'HA AGRADAT I M'HA ENGOIXAT[Ofensiu]
    JOSEFINA | 07-08-2007 | Valoració: 9

    De debó, que m'ha agradat i m'ha engoixat alhora.
    Ah ! i gràcies per llegir-me i comentar-me.
    Et seguiré llegint

  • Intriga[Ofensiu]
    diesi | 03-08-2007

    No em deixis així ara! Tinc ganes de continuar llegint aquesta història.

    Gràcies per haver-me comentat, això m'ha permès descobrir-te. M'agrada com escrius, ;)

    petons!

    b#NaT#b

  • MOLT COLPIDOR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 03-08-2007 | Valoració: 9

    M'HA FET PATIR, ES LA CRUELDAT RELATADA AMB TOTS ELS DETALLS, MOLT TRIST I SERIÓS, TINC GANES DE PODER LLEGIR LA SEGONA PART, ESPERO QUE TOT ESTIGUI AL CAP DE LA DONA I QUE EL QUE VIU SIGUI UN MALSON FRUIT D'UN STRESS NERVIÓS O DE MASSES HORES DE MALES NOTICIES PELS MEDIS DE COMUNICACIÓ. UN PETÓ!

Valoració mitja: 9.44

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: