Em dol el cos

Precisament aquesta buidor, aquesta manca de creativitat és la que et fa més creatiu i el poder alliberador que té la escriptura és a més de creador altament terapèutic. Els sentiments es poden expressar de moltes maneres. Cada escú escull la manera en que el torrent surt de dins: La pintura, l'esculptura, una tertúlia amb els amics, la literatura i dins d'aquesta, un poema, un conte, una novel.la. És una paradoxa, la manca de creativitat és creativa. Un petó a cada galta i molta salut!

Sí. Tens raó. Qui més qui menys, tots ens hem sentit així en algun moment de la nostra vida.

Hem mirat al nostre voltant. Hem vist que les coses podrien ser pitjor. Hem pensat que n'hi havia que tenien més problemes que nosaltres. Hem arribat a la conclusió que els nostres problemes no eren res més que cabòries passatgeres. I ens hem posat a plorar amb llàgrimes de sal, que coïen els nostres ulls sense aigua.

Tens un do, un do per transmetre sentiments, per transmetre alegria i tristesa, vida i mort.

La vida és massa curta per malgastar-la amb autocomplaences inútils. Mira endavant i aixeca't perquè tens dret a caure... Però tens l'obligació d'aixecar-te i el deure de continuar endavant.

EmmaThessaM

ben expressats però que, segur, no són la constant en la teva vida. Poder-los analitzar des d'una distància tan equilibrada demostra que els superes constantment i amb facilitat.
El poema està molt ben estructurat i conduït, cosa que trobo a faltar en les poques poesies que llegeixo per aquí.
To be continued...

foster

en estats d'ànims així, surten els més bells poemes... potser no val la pena. Millor que surtin bells però amb més alegria. És un poema preciós, cançoneta, concís, breu, enèrgic, no hi cap ni hi manca res.
Si és real, espero que se't passi aviat. Tens molta raó: tots ens hem sentit així alguna vegada.

Cançó, t'agraeixo de tot cor el teu comentari, em va calar molt fons. No he tornat a la Xina, almenys físicament, m'he endinsat en un món creatiu ple de relats a mig acabar que no fan sinó acumular pols en el calaix de sastre. De tant en tant, em passejo per la web,, però molt menys que abans.
M'encantaria tonar-vos a veure.
Un petó
Glòria

Amb aquest "Em dol el cos" has expressat, un per un, totes les sensacions que es poden arribar a tenir quan et sents "seca, buida, morta". I dic sensacions perquè són, efectivament, estats físics, no són sentiments, encara que crec que és aquesta terrible falta de sentiments la que fa que tot el cos sigui com mort, inert, paralitzat. Aquest poema és tot ell un vendaval de tristesa, un estat anímic que ni tu pots descriure si no és amb contradiccions constants: em fa mal el cos/no el sento, cos enrampat/insensible, boca seca/sense sed, buit a la panxa/sense gana, mal al cor/sense cap sentiment.

I on jo trobo el punt àlgid del relat és en aquests dos versos:

"...
un nus a la gola de no expressar, de no crear, de no estimar, de no donar"
...
"una llàgrima ho resoldria tot.
Però no tinc aigua".

Voldries plorar per ser capaç de reconèixer que no pots expressar, no pots crear, no pots estimar, no pots donar..... però ni tan sols pots plorar. I què terrible és imaginar-me que no pugui sortir ni una llàgrima d'un cos i d'un cor que la necessiten per restablir un estat emocional que t'ha llençat al més profund dels pous!

Sort que he llegit la introducció.... espero que, com tu dius, hagi estat un estat passatger i que ja puguis rellegir el teu poema amb un somriure ben esperançador als llavis...

Tot i amb això, estic ben convençuda que cal escriure paraules així, alguna vegada (jo també he passat per aquesta tremenda angoixa.... i qui no?). Et fan renéixer. Segur. Creu-me.

Un petó, Eva. Un poema magnífic per la seva intensitat.

el poema dedicat a qui ni té res, ni fem res per pal·liar les seves mancances.

La teva és una cançó de denúnicia i esperança a qui hi posem cura.


Molts petons.

...on l'epicentre és el vers número 6. Les expectatives que vas obrint les vas tancant i complint, i acaben abastant, amb les teves imatges, l'estat de desolació que ens transmets. Com t'hi has esforçat i que bé que ho has fet! Segueix escrivint, Cançó, necessitem la teva poesia.

un instant creativitat et fa sentir viva.
Sí és cert, tothom es pot sentir com tu, però molt poca gent ho sap o ha sabut expressar-ho tan bé.

Petons

"Seca, buida, morta"... Dóna la terrible sensació com si de tu ja no se'n pogués extreure res. Com si estiguessis acabada, exhaurida... i et dol el cos, perquè et fa nosa, perquè te'l trobes innecessari...
A mi també m'ha dolgut el cos moltes vegades!
Per això de tant en tant, és bo fer "renaixements"!

primer vers, "Se'm cauen els ulls de tristor", manifestes sentiments. Profundament tristos, però sentiments.
No obstant, acabes la primera estrofa amb una afirmació paradoxal, "mal al cor, però ni un sentiment".

El vers aïllat, com despenjat, "sento buidor", em sembla d'una gran eficàcia expressiva.

Tot seguit, formules el desig d'una llàgrima impossible i tanques el poema amb un altre vers aïllat, però ara d'una duresa terrible, perquè no té retorn.

És un poema molt ben construït, però l'estat d'ànim que l'ha inspirat desitjo, com diu en bpquim, que sigui breu i que no torni gaire.

Petons.

Molt bonic, el sentiment de buidor, el mal al cor, ho expresses molt be, quan la nostra ànima talla amb el cos, tenim la boca seca i un buit a la panxa, però no tenim ni gana ni set... molt ben dit... Et seguiré llegint!!
Ànims!
GuSPIRA

que la impotència i la tristesa immobilitzen el nostre cos.
El cor fa mal i en res es troba el consol.
Moments en que és difícil trobar mots per descriure tanta barreja de sensacions, totes elles incertes i fosques.
L'estòmac nuat, la gola reseca, els ulls apagats, la flama que s'apaga.
Si una llàgrima pogués esclatar com un riu de melàngia i desconsol, potser s'enduria molts dubtes i el cor s'obriria com una flor.
Només són instants obscurs que formen part de nosaltres mateixos, de la nostra recerca continua, del nostre intent de comprendre.
Demà serà un nou dia i s'esvairà la boira...

Molts ànims i una forta abraçada!

Sort que és un estat passatger. Que sigui breu i que no torni gaire. Anima't que ara ve l'estiu i les festes majors...!