M'encadeno a tu

Un relat de: jacobè

Ocell lliure per merèixer-te. T'admiro en excés per oblidar-te.

Les arrels de la follia s'endinsen i em regiren l'òrgan vital. L'explosió en solitud m'ofusca les venes. Depressió canicular. El cor, fred, em cau als peus. Vertigen zenital.

Avui m'he mullat sota el sol humit de tu. Caic en precipitació pels penya-segats de la teva costa. Els esquitxos em criden i m'aferro a una onada per no deixar-te.

La teva lluna regalima saviesa sota els acords del llaüt sobre la mar. Entre somriures simbiòtics ens abracem els ulls. La metgia de la teva mirada deixa petjada en el meu cor acabat d'asfaltar. Pell càlida, abraça'm, que estic gelada.

Afònica, surto de casa vestida de tu: lligada per sempre en cos vigorós i veu superba, m'enfonso en la teva carn sana. Em llenço sobre la teva ombra i m'adormo en la nostra ànima.

Comentaris

  • "...en el meu cor acabat d'asfaltar.[Ofensiu]
    Xantalam | 01-09-2009

    Pell càlida, abraça'm, que estic gelada."

    Aquests mots m'han atrapat. A mi em transmeten idees potents, la fredor gèlida d'un cor que ha d'oblidar i la compassió que un mateix es demana, a un mateix.

    Un plaer la teva prosa... tan poètica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: