Pescadora

Un relat de: jacobè

La gran de cinc germans, surt de casa amb el deure de tornar amb el farcell ple.

Hauria de baixar a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, ser la riota de nens que l'apedreguen com a un gos, i ser multada pel guàrdia per no anar a escola.
Després, amb la força de la tristesa, parar la mà a la sortida de missa, perquè un parell de monges al seu pas es santifiquin i li tirin un botó.

Seguidament hauria de jeure a prop del parc de davant de l'escola perquè les mares, en comparar la seva sort, li donin un crostó amb una engruna de dolç.

Hauria d'haver baixat a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, per tornar a casa amb el farcell ple de penes.

Però, en sortir de casa amb la xarxa pansida, puja el carrer costerut, arriba al prat i dansa entre roselles i blat. Cull un ram de pensaments i espigues d'il·lusió. Arriba al bosc: un cuc de seda li assenyala les pinyes madures. S'asseu a l'ombra d'un arbre on un esbarzer li regala móres.

De seguit, baixa fins al mirador a divisar la sortida dels nens de l'escola. Imagina jocs amb les nenes dels vestits enriolats. A la d'ulleres li canvia la xarxa per la cartera plena de lletres. A l'escala de l'església es creua amb la mirada d'un noi que ha perdut un petó. Ella li cull.

S'acosta al portal de casa plena de petons, flors, paraules, móres, somnis i pinyons que en passar el llindar de la porta es transformen en plors de criatura i crits de pobresa.



Comentaris

  • jacobè![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-11-2009 | Valoració: 10

    Un relat curosament escrit que desprèn bellesa i duresa pels quatre costats. Una prosa poètica que frega la perfecció pel to emprat i el contingut. Aquesta nena que cerca en la riquesa de la natura una mena de consol, que hauria de ser com els altres i la misèria que l'envolta no li ho permet està descrita de forma impecable. Hi ha unes imatges precioses com la del bes que cull que m'ha encantat.
    M'ha agradat moltíssim aquesta "Pescadora" per tot el simbolisme que conté. L'enhorabona pel relat i per haver guanyat la porra. Ens llegim!
    Una abraçada.

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: