Pescadora

La gran de cinc germans, surt de casa amb el deure de tornar amb el farcell ple.

Hauria de baixar a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, ser la riota de nens que l'apedreguen com a un gos, i ser multada pel guàrdia per no anar a escola.
Després, amb la força de la tristesa, parar la mà a la sortida de missa, perquè un parell de monges al seu pas es santifiquin i li tirin un botó.

Seguidament hauria de jeure a prop del parc de davant de l'escola perquè les mares, en comparar la seva sort, li donin un crostó amb una engruna de dolç.

Hauria d'haver baixat a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, per tornar a casa amb el farcell ple de penes.

Però, en sortir de casa amb la xarxa pansida, puja el carrer costerut, arriba al prat i dansa entre roselles i blat. Cull un ram de pensaments i espigues d'il·lusió. Arriba al bosc: un cuc de seda li assenyala les pinyes madures. S'asseu a l'ombra d'un arbre on un esbarzer li regala móres.

De seguit, baixa fins al mirador a divisar la sortida dels nens de l'escola. Imagina jocs amb les nenes dels vestits enriolats. A la d'ulleres li canvia la xarxa per la cartera plena de lletres. A l'escala de l'església es creua amb la mirada d'un noi que ha perdut un petó. Ella li cull.

S'acosta al portal de casa plena de petons, flors, paraules, móres, somnis i pinyons que en passar el llindar de la porta es transformen en plors de criatura i crits de pobresa.