El somni-Le sommeil

Un relat de: jacobè

Photobucket

Al so del llaüt de quatre cordes, els llavis exteriors pronuncien les cinc lletres del teu nom sota la pluja vaginal. Els llavis interiors xisclen cofois en la rosada de la nit, quan passo imatges de tu i de mi desfent-nos en petons.
Els majors embelleixen a cada nova fantasia. Els petits criden molls de sorpresa.

Fi de la pel·lícula. Se'm desinflen mot a mot mentre em vas dient que no. S'acomiaden a sanglots i moren molls d'enyor.
Tan sols era un escrit mentre dormia. Em quedo sense tinta lacrimal per mullar el teu cos. Ressegueix-me el front, que no se m'escapin les teves instruccions.

El desig torna a cridar, ert i estrident. La teva llengua a la gola m'humiteja les ganes de plorar. M'arribes al ventre on hi diposites el demà. La nostra descendència serà una flor, de dues flors.

M'aixeco amb un dibuix que em somriu amb els teus ulls. Així vull viure, emocionada de tu. Núvols de cafè, no caldrà que m'alimenti de la química antiestrès.
Només et sé mirar amb admiració, perquè ets dona i jo sóc dona. Tan sols en la follia suïcidaré aquesta idea.
Et crido i no m'escoltes, però sé que quan plou tu també ho sents. Em mires llargament.

La matriu m'informa que el germen ha crescut. Que ningú no em prohibeixi somiar que vas ser tu.

Comentaris

  • Uf! Com trasbalsa [Ofensiu]
    Xantalam | 17-11-2009

    aquest text. Ho trobo tan íntim que m'ha provocat cert pudor llegir-ho, com si volgués llegir més del compte, en un escrit que no és meu, no sé si m'explico.
    T'animo a continuar escrivint, jacobè, sempre, sempre.

  • Bon escrit bon quadre[Ofensiu]
    Epicuri | 10-10-2009

    de feminitat sensual o de sensualitat femenina o...
    prosa poética o poesía en prosa, o una remor del cor del llavi d'una rosa, amb el punt just d'humitat per veure el nucli, reflectit a la sòlida gota, tersa. Ferma. Densament femella.
    Vull dir...que m'ha agradat. No se si m'explico.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: