Tornar

Un relat de: jacobè
Vull tornar a escriure per tocar-te amb les paraules. Per viure almenys en el somni de pensar-te. De nits, busco el silenci que escolta el batec del teu cos. De dies, el perdo pel soroll de les presses que esquiven abraçades invisibles.
Et ploro per la por del mai, del sempre.

Vius.
Dormo.

Em vull desperta per trobar-te. Només els dits. Te’ls miro, i en els meus els enllaço amb dibuixos lents mentre els mous amb saviesa. La gravetat de la teva veu em guia pels llavis escrits que llegeixo confusa. Entreveig i s’escapa l’alè que no oloro.
Les mans relliscoses s’acomiaden en l’afortunat malentès en el pom de la porta. Baixo les escales plena de tu, buida de tot.

Sola, sento el greu, el res.

Ets.
Moro.

Comentaris

  • perfecte[Ofensiu]
    Olga Nuria | 18-12-2017 | Valoració: 9

    felicitats, m'ha agradat molt.

  • tendre[Ofensiu]
    Nil | 17-12-2017 | Valoració: 10


    Molt sensible... i intens alhora. M'agrada com planteges i neguit i el desig alhora. I com el tacte d'una mà pot suggerir tots aquests pensaments que magistralment descrius.
    Llegint el teu relat m'ha fet venir a la ment el meu poema: DIT DEL COR, que et convido a llegir-lo així que tinguis una estona. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: