Tardor que no avança

Un relat de: jacobè

Novembre. Truques a la porta d'un món que encara no saps. Per primer cop t'intueixo i et parlo pel nom. Ets la fotografia borrosa d'un futur al meu pit.

Em transformes el cos que miro poruga a tots els reflexos d'aquest camí que m'empenys a avançar. Te'l mostraré de tonalitats ocres, ni gris ni blau, perquè no et penedeixis d'haver-lo volgut. Perquè, sol, pintis les fulles dels colors que caiguin al teu pas.

Tardor és esperança quan el fullatge es dol. Enguany, les branques nues de l'hivern que s'apropa es refermen per abraçar un nadó decidit a arribar a la més àlgida de les estacions.

Espero la neu que no arriba, en la lenta cadència de les fulles que alleugen el ventre impacient.

T'he convençut a sobreviure en un món de fluïts càlids que no són per sempre. A finals del fred, sortiràs a la vida tèbia, crua i eterna.



Comentaris

  • Perquè, sol, pintis les fulles ...[Ofensiu]
    Leela | 16-02-2010 | Valoració: 10

    quin millor desig es pot tenir, que poder-lo veure crèixer i caminar sota la nostra atenta mirada, que l'únic que ha pogut fer és escalfar una mica la terra perquè quan decideixi treure el cap es trobi tan a gust com quan era dins del ventre?
    Enhorabona jacobè, per la teva poesia i pel que ve, un futur per encetar ple de dies meravellosos, de somriures inesperats i d'aprenentatge continu, seu i teu. Sens dubte la millor experiència que mai es pot viure. Enhorabona per tu i per ell.

    Un petó ben gran!

  • Imagino aquesta conversa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-12-2009

    amb el fill encara no nat mentre t'acarones el ventre amb tota la dolcesa del món.
    Una prosa poètica deliciosa.
    M'ha entusiasmat la frase : "Tardor és esperança quan el fullatge és dol."
    Vaig a llegir més relats teus perquè m'has encantat.
    Nonna_Carme

  • La impaciència [Ofensiu]
    Xantalam | 01-12-2009

    per la vida que comença, per l'expectativa que neix en cada batec decidit. La teva prosa poètica es va endur la imatge de la fulla caduca que "in extremis" aconsegueix no caure, al teu món.
    Felicitats, jacobé, com sempre, bona poesia.

  • m'has convençut [Ofensiu]
    Epicuri | 30-11-2009

    Però no a sobreviure si no a viure.

    M'agrada l'ocre a la tardor
    i el dibuix en grissos
    de la teva bio.
    ...O son un grissos
    gairabé ocres?
    de la calidesa que desprenen

    Prosa poética?
    poesia en prosa?

    Deixem-ho en Poesia.

    Diuen que venim de l'eternitat
    o de l'eter, tan se val.
    I que tornem.

    No ho se, ho sento.

    Ho sento profundament per tal
    de SABER. Com se sap amb
    el cor.

    Mentre tant visc
    i et llegeixo.

    Aviat vindrà l'hivern
    poc a poc i de sobte
    avança la tardor
    malgrat tot.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: