El bastó blanc

...mirant i llegint alguns dels teus primers escrits i veig que et vas superant en cadascun. Felicitats per això. Ei !no et vares pas molestar pel comentari que et vaig fer? No era la meva intenció al menys!! Inspirada en La Piscina, vaig escriure'n un parell per regalar-te-las. No les trobo!!!
Anna

l'havia llegit aquest escrit teu, és molt agut i molt ple de missatges, realment enriquidor
et felicito pel reconeixement i t'agraeixo de nou els teus assenyats comentaris

fins aviat
joan

Aleix,

Felicitats per la segona sel·lecció per a musicals, a veure com son això amb música!

I jo també vull cantar, i cantarem junts, Oeeeeeee!, Oeeee, Oeeee, Oeeeeeeeeeeeeeee!!!

Ens aprendrem les cançons i després de la cargolada cantarem fins la matinada!!

Em fa moltíssima il•lusió! Batejarem amb bon cava els nostre CD compartit!

Petonssssssss

que l'hagin seleccionat, és un poema molt bonic i sentit. Ets un gran descriptaire!

Melodies i lletres per denunciar tot lo denunciable, que és molt. Malgrat tot queden les ganes de continuar fent coses.

Fins aviat!

Un poema realment meravellós, tendre, colpidor...Me n'alegro tant que en facin una cançó...
Moltíssimes felicitats!!!
Jo sí queesticencantada de compartir llibre amb tu i, tant la "Mar" com jo de compartir cd, amb tu, és tot un honor!!!
Et mereixes de debò tots els reconeixements i més...Els teus escrits són un bagulde sensibilitat.
Una immensa abraçada molt il.lusionada.

Ja et vaig comentar el poema, però ara et volia felicitar pel doble reconeixement que has obtingut.T'ho mereixes!!

Una abraçada ben literària.

Enhorabona doble, per ser escollit pel llibre... i pel CD!! Poesia i música, un plaer dels déus! :)) Una abraçada.

Als del bastó blanc els falla un sentit i aguditzen els altres.
Però a la societat, i no només al metro, potser li fallen tots els sentits.

Una abraçada!

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

Junta de l'ARC

Felicitacions Aleix de Ferrater !!!
M'encanta la denúncia social del teu poema i em sap greu que la visquis en primera persona, però amb aquesta fermesa que mostres al poema.
Encantada de compartir amb tu el poemari de denúncia !!!

Moltes felicitats a tu també, Aleix!
El teu poema es mereixia ser selecionat, sense dubtes de cap mena!!

M'alegra molt i molt saber que compartirem llibre!!!

T'envio una abraçada especial per celebrar-ho per endavant,
Unaquimera

Quina alegria que puguem compartir sentiments en un mateix poemari!

Aquest poema m'ha entusiasmat, Aleix; reflecteix`molt bé unes dificultats que a vegades, els vidents, pretenem oblidar.Caldria que les miréssim de front, per poder entendre-les millor. Caldria, com tu molt bé dius, defugir el cinisme...

Et felicito molt sincerament per la gran sensibilitat que fas palesa a través dels versos.

Una abraçada,

Pilar

Moltes gràcies per la teva felicitació. Estic molt contenta de compartir recull de denùncia amb un poeta com tu

qu

Per haver estat seleccionat. Aquest és un poema que clama al cel per la indiferència i la fredor de la societat, aquesta on hi ha tants "homes de ferro". però sempre quedarem els que sabem estar per als altres i ho trasmetem als nostres fills i nets.
Em fa molta il.lusió compartir un llibre amb tu i amb els altres poetes, els poemes són preciosos, el tema ha calat fons.

Una gran i sentida abraçada poeta dels sentiments!!
Núria

Aquest poema és la realitat de l'egiosime i "cegera" de les ànimes.

Hola Aleix, felicitats també per haver estat triat el teu poema. Sobre tot el que em fa més il·lusió és compartir llibre amb tu. Fins aviat.

Aleix per haver estat seleccionat.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

... Si. Però, per damunt de tot, gràcies perquè, a través del teu comentari, t´he descobert. Ja sol passar entre els relataires que ens comentem i llegim. Ara bé: trobar-me amb el que m´he trobat... és com si et toqués un primer premi. I tú ja saps el que això significa. Estimat Aleix -permet-me la familiaritat-: LA LITERATURA IL.LUMINA. I, si sóm molts milions els lletraferitrs, hi ha encara més milions d´éssers humans que no saben veure més enllà dels grans titulars dels diaris esportius. Pobrets!
Una forta abraçada i fins al proper conte.
Jaume

Un poema que has titulat el bastó blanc. Un bastó que sembla simbolitzar l’únic que no té culpa (blanc) i l’únic que parla en una situació de silenci incòmode i covard.

Ha estat un plaer llegir aquest poema, així com els dinou comentaris que precedeixen aquest.

Ens seguirem llegint,

Núria

Benvolgut/da:

Et recordem que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

Bases: enllaç

Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

Gràcies per la teva participació,


ARC

la cadira negra,
la paraula transparent
barrejada amb el cinisme
de la gent.
Preciós poema, camina,
sona, expressa,...
bonic caminar amb
mils mots per lluitar.
Gràcies per les teves
amables paraules.
Una càlida abraçada (avui sense pluja)

Comença un nou dia i la gent , mig dormida encara, tan sols es preocupa de les seves cabòries.
M'ha agradat molt la frase : "el bastó comença a parlar".
Una abraçada benvolgut Aleix!

són per veure i mirar, no només per jutjar. Gràcies, Aleix, per aquest poema senzill, sensible i sensat.
Una abraçada,
Montse

gràcies per les teves paraules! Encoratgen a seguir lluitant a través del vers, de l'estimada poesia rebel que em rossega i m'abraça.

El metro en hora punta, gran escenari d'inspiració. Podria passar hores observant aquell espectacle de bèsties tancades, aquell "cinisme" tan ben jugat ;)

" és tan gran el buit del silenci! " Em quedo amb aquest vers!

Tinc un blog que parla (jugant amb un paral·lelisme amb la novel·la de Saramago) sobre la ceguesa. Es pot veure i escoltar (hi ha podcasts de cada entrada. Si t'hi vols passar en algun moment.. obrimelsullsalmon.blogspot.com

Et seguiré llegint!

No té certeses, dius. Tot li sembla. L'home necessita del bastó per moure's. I això ho podríem fer extensiu a tots els essers humans. Qui té avui certesa d'alguna cosa? Ja no en queden, de certeses. Tot és relatiu i efímer. Res és el que sembla, encara que no falti la visió. I tots tenim crosses, bastons blancs que ens ajuden a fer camí i malament si no fos així. El fet real que descrius es torna metàfora de l'home del segle XXI, com més avenços l'envolten, més desemparat està. M'ha agradat molt el poema, Aleix.
I ja m'explicaràs com és això que t'agrada tan Pavese, magnífic com a narrador i molt gran com a poeta. Una abraçada.

Paraules mesurades i entenedores. Bell i crític, que faci efecte on calgui que el faci. Hi ha altres ulls per explorar el món.

M'ha impactat per la seva realitat... quan escrius "és l'hora del bastó". Sí i també de les actituds de la gent.
Espontàneament diria "es l'hora del cop de bastó a l'indiferència", però dolçament crec que sempre hi ha algú que reacciona.
Enhorabona !

El silenci... Acabo avui d'assistir a un recitat de versos de Joan Margarit pel propi autor. una experiència inoblidable. Al final, el mestre poeta ens ha agraït el silenci amb què hem seguit el seu recitat, i ha aclarit: "Cap silenci és igual". Doncs bé, ens recrees amb el teu poema un silenci vergonyós, deshumanitzador, un silenci de fred de mort. "Quan el bastó blanc parla" és per fer-nos veure la nostra humiliant covardia.
I ens agradaria estripar el silenci espès amb un crit clar: "Però què coi ens passa, a tots?".
Però bé, deixem parlar el bastó blanc de la teva poesia.
Una salutació i un agraïment per anar-me a buscar des dels camins colomencs. Amb mestres com Vinyoli o Margarit tenim bona llum i bona guia.
franz

I la teva capacitat literària
em desferma de qualsevol mal
per dir-te més de mil vegades
que m'enlluerna la teva creació poètica... perquè ara
t'he trobat, i tot gràcies a tu
que m'has fet un comentari que reconforta l'ànima d'aquell que escriu.
Moltíssimes gràcies!!
Perquè
tots els ulls em són eterns.
Una abraçada ben literària... que no s'aturi aquest teu llarg i ample camí d'escriure.

Moltes gràcies per teu comentari. T'agraiexo molt les teves paraules.

No sóc cega (sortosament), i potser per això em costa parlar amb total propietat del teu poema. Així que parlaré imaginant-ho.

M'agrada el títol. M'agrada perquè li dones un protagonisme especial. Perquè, imagino, un cec sense el seu bastó, deu trobar moltes més dificultats de les que ja pot tenir. M'agrada que el bastó sigui un personatge més, al nivell del cec.

Veig molt clar el contrast entre el món que el cec veu i el que veuen els altres. Entre la llum i la foscor. Potser pel vocabulari que has utilitzat, quan parles del cec i del bastó, del seu interior, el món se m'enfosqueix al voltant. Realment em crea l'angoixa que em causaria no tenir visió.

I a banda trobem el món, el que és enlloc del que sembla. I aquí el món al meu voltant torna a reviure.

Finalment, la poca humanitat que respira tot el poema, per desgràcia sovint massa real, li donen el toc de gràcia a tot el conjunt. Són com dos bàndols, un amb més sort que l'altre, però sense ganes d'acostar-hi una mà.

Quina pena, com som els humans...

Bon poema.

Una abraçada.


Salz.

No acostumo a llegir gaire poesia, però t'haig de dir que el teu poema m'ha impactat... No sabria dir perquè, tal vegada per la part humana que conté o per la crítica que transmet... L'he trobat molt bo...
Per cert, gràcies pel teu comentari... Una abraçada, company...

Un poema dur, que al mateix temps és bell i suau... uns versos que juguen ( basicament, amb els mots i els sons ) mentre colpegen a qui els llegeix i els fa seus, amb el teu permís, evidentment.

Una critica social en els versos que serveixen al mateix temps de testimoni i denuncia, sense assenyalar ningú en concret amb el dit, però al.ludint a molts.

Després de llegir-ho, m’atreveixo a oferir-te un relat molt especial per a mi per diverses raons, que vaig escriure per partipar en un Repte; és aquest: Desitjos des de l’obscuritat. Desitjo que t’agradi...

T’envio una abraçada blanca,
Unaquimera

El teu relat et porta a comprendre els sentiments, inseguretats i de vegades poca comprensió que pateixen els que es veuen obligats a deixar-se ajudar per aquest bastó blanc. Un relat que m’ha transmès molta tendresa.

Una forta abraçada amic

com en una dansa, ens presentes el teu poema, una dansa urbanita, d'una persona i el seu fidel company i tot l'entorn, hostil potser, però que interpreta amb mestria allò que el rodeja. I tu el finalitzes amb aquest petit engany lèxic, entre cinisme i civisme, que tant poc els separa al pronunciar-los i tanta distància els manté separats a la vida, o potser menys del que ens podem pensar.

M'honoren els teus comentaris venint de tu i els agraeixo.

Una abraçada poeta!

Ferran

...hi ha al voltant del bastó blanc. I els teus altres sentits l'escorcollen i poden "veure" coses que els altres no en podran gaudir mai.
Una abraçada.

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC