Docència participativa

Un relat de: Rodamons

Era primera hora de la tarda. L'aula estava plena, de gom a gom. Els alumnes esperaven expectants a la professora de llengua catalana. Des de feia un temps que les classes de català havien experimentat un creixement de l'alumnat espectacular. El nombre de matrícules era a totes llums insuficient i s'havia tingut que establir un rigorós ordre de selecció, procés desconegut fins aleshores en l'educació per adults. Es tornava a parlar d'una revifalla de la llengua allà on més falta feia: en l'ús quotidià.

Des d'una hora abans, els alumnes ja començaven a ocupar els primers llocs, s'havia generat una certa competència que derivava massa sovint en episodis de demostració de força, moments en els que es respirava una certa tensió en l'ambient, però que rarament derivaven en violència física, tot plegat no passava d'una declaració d'intencions amb les mirades, mostrant les dents i els muscles motllurats a colp d'anabolitzants i alçament de pesses. Tot perquè les cadires anaven molt justetes i ningú volia quedar-se arraconat al darrere, des d'on no podia albirar plenament la professora. Com era d'esperar, la perifèria estava ocupada per les ànimes més candoroses i els cossos més esquifits.

Finalment sonà el timbre que assenyalava l'hora d'inici de la classe. La professora va tancar la porta darrera seu. Va donar el bon dia a tot l'alumnat, mentre observava les seues cares atentes amb el dibuix d'un somriure de satisfacció il·luminant els seus rostres multicolors.

- Molt bé, avui preguntaré els pronoms febles. Mendoza, substitueix per pronoms totes les parts possibles de la següent oració: "Doneu la recompensa a les alumnes."

L'alumne, d'origen peruà, va respondre amb un llampec d'anhel als ulls -"Els la doneu."

- Molt bé, Mendoza. Molt bé. - Va respondre la professora mentre es descordava el primer botó de la brusa, deixant entreveure les rodoneses de la seua abundant pitrera.

Pepa, la professora de català, havia vist la llum tot llegint un relat de Franz Kafka, "Josefina la cantant. El poble dels ratolins.":

"Aquest menyspreu cap les dificultats externes no la destorba, tanmateix, empra altres mitjans més indignes. El seu dret està, per ella, fora de tot dubte, què importa, doncs, com ho aconseguisca? Sobretot perquè en aquest món, tal i com se li presenta, precisament els mitjans dignes estan condemnats al fracàs."

L'èxit del sistema de Pepa ha estat donar incentius als seus alumnes: per cada pregunta encertada es descorda un botó o es lleva una peça de roba, si fallen torna a ficar-se-la.
Per ella és un acte de patriotisme.

Comentaris

  • llacuna | 28-09-2008 | Valoració: 7

    La dona com a objecte, un altre cop?
    Així no ensenyem res, més, que això.

  • tot si val per arribar a l'alumne/a[Ofensiu]
    Pilar Fajardo Corma | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Què difícil arribar a comprendre els interessos dels teus alumnes. Quan són petits és relativament fàcil perquè saps o et fas una idea del que deuen pensar, però a partir del maleït 1r d'ESO els cervells dels pobres preadolescents MUTA.
    Qualsevol professor emprarà tècniques diverses amb l'esperança de fer-se amb l'alumnat mentre aquests se'n riuen d'ell perquè avui dia ni tan sols suspendre és una amenaça.
    Ja ni et dic si estem parlant de la universitat on, encara que ja es té un interès personal mai va malament una empenta per assistir a classe i per estudiar.
    Com sempre Rodamons has captivat a aquesta lectora i fan de les teves obres. Una abraçada.

  • Bon sistema[Ofensiu]
    Naiade | 25-07-2007 | Valoració: 10

    Diuen que no importen els mitjans si la finalitat es bona, posem-hi un interrogant. No en el teu relat que segur que aquest sistema funciona per lo menys entre el sexe masculí.
    Divertit i pel que veig vas guanyar el concurs. Enhorabona.

    Una abraçada

    Naiade

  • sucdetaronja | 22-07-2007 | Valoració: 10

    ara si! :P

    d'on traus aquestes idees? potser amb coses semblants les notes als instituts millorarien considerablement... també dependria dels professors haha.

    molt gran

  • Felicitats Xavier![Ofensiu]
    F. Arnau | 12-07-2007 | Valoració: 10

    Quan em vaig assabentar de que t'havien concedit el premi del concurs sobre l'ensenyament del català, et vaig deixar una salutació al Fòrum. Allí et deia que m'havia fet molta il·lusió, (com si tingués quelcom que veure també amb mi) que haguesses guanyat tu, un xativí de pro aquest premi... I afegia una frase que solia dir algun personatge de TV3 d'aquelles paròdies que fan, i que ara no recorde bé de qui es tractava: "Que n'aprenguin!"
    Acabe de llegir el teu relat, (no ho havia fet fins ara) i comprenc per què t'han donat l'esmentat guardó. És força divertit, i també molt original...
    I pensar que nosaltres haguérem d'aprendre per la nostra tossuderia... Si haguéssem tingut aquestes motivacions "extres", de ben segur que avui seríem catedràtics.
    Una forta abraçada!
    Salut!... i endavant!
    FRANCESC

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    AVERROIS | 05-07-2007 | Valoració: 10

    ...pel premi, és un bon relat. Potser a totes les clases haurien de fer una cosa semblant, fins i tot jo tornaria a estudiar.


    Una abraçada.

  • Felicitats d'entrada pel premi[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 04-07-2007

    el relat es curiós i impactant... però tinc un dubte existencial, i si la contrapart és dona? ha de ser lesbiana per aprendre català? o hi ha un professor masculí per despullar-se. Donem la solució que l'aplicaré a les classes on treballo d'alfabetització per immigrants que per cert parlen millor el català que la majoria de castellanoparlans del meu barri

  • Genial idea![Ofensiu]
    Suzanne | 03-07-2007 | Valoració: 10

    Ostres! Has trobat una solució molt innovadora, pedagògicament parlant, és clar, hehe. L'hauries d'enviar al departament d'educació, a veure què et diuen, pensa que la realitat de vegades supera la ficció!
    En fi, que m'ha encantat com has escrit aquesta història, i felicitats pel premi!

    S.

  • Aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 03-07-2007 | Valoració: 10


    Felicitats pel premi, te'l mereixes. Bon sistema aquest no? Si s'aprèn que importen las maneres.
    Molt bo i divertit.

    Una abraçada de Naiade

  • FELICITATS RODAMONS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 02-07-2007 | Valoració: 8

    SI LES EMPANADES ET SURTEN TANT BONES COM ELS RELATS, AVIAT ET TROBAREM ENTRE ELS MILLORS CUINERS DEL MON...! UNA MESTRA MOLT LLESTA I UNA MIQUETA "FRESQUETA", HA,HA,HA. MAI HAURIA PENSAT QUE ENSSENYAR LA LLENGUA ES PODIA FER "ENSENYANT!". ENHORABONA.

  • Un premi...[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 01-07-2007 | Valoració: 10

    ... molt merescut! Moltes felicitats per haver guanyat el premi del concurs de l'ensenyament del calatà. Te'l mereixes perfectament. Et seguiré llegint en pots estar segur.
    Enhorabona,
    Núria.

  • ets molt divertit[Ofensiu]
    ANEROL | 30-06-2007 | Valoració: 10

    ingeniós

  • Reforma educativa![Ofensiu]
    Unaquimera | 25-06-2007

    Ara és el moment, diria jo, de publicar el teu relat en diaris i revistes: amb les vacances per endavant, un munt de docents seran de vacances i tindran temps de llegir la teva exposició i rumiar les seves possibles aplicacions, segons el context de cadascun d'ells.
    Això, per no parlar de regidors d'educació, consellers del ram, funcionaris del Departament o del Ministeri, que a partir de les teves paraules podrien experimentar una il·luminació que originés plantejaments revolucionaris!
    Vés a saber, segur que un munt de coses han començat d'aquesta manera... qui pot assegurar que hi ha alguna cosa en aquest món del tot, absolutament impossible?

    Faré el que sigui al meu abast per estendre el coneixement d'aquesta experiència...

    Estic encantada de tornar a llegir-te!

    Rep una abraçada d'estiu que comença,
    Unaquimera

  • Caldrien...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2007 | Valoració: 10

    ...més professores així i més alumnes que donaren vida a la nostra llengua. T'has enterat de l'assetjament que ha tingut una professora sud-americana a la que acusen de provocar sexualment els alumnes? Si haguerem tingut nosaltres professores així oi? ;)

  • original![Ofensiu]
    bruixeta_lila | 28-05-2007 | Valoració: 10

    bo, molt bo!
    divertit.. coherent.. ben redactat..!
    Esplèndit..

    =)

  • gypsy | 27-05-2007 | Valoració: 10

    !!!!!!, molt divertit! i ben trenat.
    El que m'ha fet venir més salivera ha estat això de la bogeria i les hòsties per assistir a les classes de català.
    Mira, potser seria un mètode eficaç com cap d'altre.
    Això sí, hauria de ser amb professors i professores si no el col·lectiu femení se't tiraria al damunt, amb raó, és clar.
    jejeje.

    petons

  • D'això, amic,...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-05-2007

    .. en pedagogia se'n diu 'motivació extrema', 'amor a la professió', 'treball ben fet' i 'visió aclaparadora' de 'patriotisme suprem'.
    (Recollons i metcaxis! Quasi he exhaurit les cometes simples...)
    Bona narració, dintre la ironia i l'humor propi dels clàssics més nostres.
    Salut i rebolica!
    PS. No eixireu altra vegada "rustits", no?

  • Ha ha ha!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-05-2007 | Valoració: 10

    És una història molt bona, molt imaginativa. Un acudit molt ben fet.

    M'agrada que mencioni les classes de català, i també la gràcia de la professora fent streap-tease davant l'alumnat.

    Jo m'hi animaria a visitar aquestes classes.

    Salut!

Valoració mitja: 9.69

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

41756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos