Incentius

Un relat de: Rodamons

Era diumenge, en havent dinat.
Tu vas anar a la piscina,
t'apetia nadar.
Jo em vaig ficar el davantal,
m'agrada sentir la frescor
de l'aigua a les mans
caient mentre estic escurant.

Era estiu, la calor sufocant.
Tu, prenent el sol, em miraves
el calder escurar.
Sota el drap anava despullat.
Amb terreta i fregall d'espart,
polint en la pica
jo anava amb el cul remenant.

No sé que causa ho va provocar,
l'efecte de la paella?
la calda de la tarda?
veure a un home nu escurar?
Al muscle vaig sentir esgolar
unes gotes fredes,
no et vaig notar quan vas arribar.

El balandreig dels grills resonant
mentre les teues mamelles
m'empenyen endavant.
Tu la iniciativa vas portant,
volies deixar-ho clar:
pel mànec m'estaves agafant.

Damunt la pica em vas fer posar
el cul, amb el mall apunt.
Rentares el piló.
La punta de la llengua va afinar
l'instrument de percussió
que en simfonia bocal va sonar.

Em digueres en havent acabat:
pel dinar i l'escurar
paga i senyal.
Per què sempre estigues estimulat:
a faena ben feta,
li correspon estar-hi ben pagat.

Comentaris

  • molt bo..[Ofensiu]
    sucdetaronja | 22-07-2007

    el pagament

  • En acabar...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-03-2007

    ...de llegir,no tinc ben clar si la feina ben feta ha estat la del mascle,la de la femella, o ambdues. Jo, del protagonista, li tornaria "els feits"
    I quan agraïda seria la feina de casa, si cada part de la parella actués com al teu poema!
    Humor, que no ens falte! I'ganes', menys!
    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

42129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos