La sonata de Detroit

Un relat de: Rodamons

 photo c7032ee4-d1bc-4ed3-af92-9397ac89dd14_zpsea613cc8.jpg

La sonata de Detroit

La marxa irrevocable de les busques
desprèn de les parets la pell del temps.
Com escates resseques d'un vell monstre,

s'esquerda la imatge de la ciutat,
clivellada per l'alè del passat
que encara vibra en palaus desolats.

L'eco retorna les glòries fàtues
d'aquells que avui ronden sense nord
els carrers plens d'enyor, de passes tristes.

Sona desafinat entre les runes,
per a les muses de la primavera,
la sonata d'un vell piano oblidat.

 photo 27ba2e70-8627-41ea-8597-9fb33c2d4c11_zps128f9a71.jpg

 photo 948d54ad-c8c3-49b6-b755-d2c1d3992799_zps3b1a3f8b.jpg

 photo 9daa90aa-8049-499b-b843-31ec32fd12b0_zps7b75af79.jpg

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos