M'ha eixit un gra a la cara.

Un relat de: Rodamons

M'ha eixit un gra a la cara.
Aquesta nit he somniat amb tu,
en nosaltres quan erem tan joves
que quasi ni me'n recorde.
He reviscut aquells moments
de tendresa a mitja tarda,
sols en la nostra casa,
encara novençans.
He recordat el desig en la nostra mirada,
l'anar descobrint els nostres cossos,
obrint solc a noves experiències.
He tornat a assaborir els teus llavis inferiors,
la duresa del teu clítoris,
recordant la primera llepada.
He tornat a sentir aqueix tremolor a la galta
com quan sota el llençol
em vas fer la primera mamada.
He tornat a experimentar
una duresa diamantina,
una elevació alpina,
una ejaculació guèiserina.
He despertat...
ara tinc un gra a la cara...
ben pensat:
em faré una palla!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

42396 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos