La boca de l’infern

Un relat de: Rodamons
Obri la boca i vomita, Mare,
la queixa dels més indignes fills
que penen en les teues entranyes.

Obri el teu roig ventre prenyat, Mare,
amb el dolor d'aquells que segaren
les vides dels teus fills desvalguts.

Obri les venes de lava, Mare,
un riu de flama crema l'enveja
d'aquells que sagnaren als germans.

Obri una finestra a l'infern, Mare,
per on veure la teua justícia
perquè ara dubte i no crec res Mare.

(guanyador del REPTE POÈTIC VISUAL 255)

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    iong txon | 15-08-2013

    per la merescuda victòria, en un RPV bastant concorregut, el RPV255: La porta de l'infern o "Dove sei Beatrice?", amb prop d'una desena de poemes presentats. En el teu s'expressen una barreja de sentiments i idees potser contradictòries a primera vista: la fe i l'escepticisme, la compassió i la set de venjança, el perdó i el ressentiment…

    Hem coincidit a l'hora de posar l'enllaç directe al Clàssic. Un repte que està costant d'arrencar, no sé si pel tema, tan específic, per les vacances, o la calor. És que aquest repte requereix una certa dedicació i domini de l'ofici; o que el tema t'inspiri força. No en sóc habitual, m'agraden més els reptes curtets, però ja veurem, encara queda algun dia si no m'erro.

    Sort i que no us apreti gaire la basca, per les terres del sud!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

42400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos