Espurnes en la nit

Un relat de: Rodamons

Del llarg vel de la nit,
rescate fugissers pensaments
que com petits miralls
lluïxen en la penombra
de la vigília.

Són vius i bellugadissos com lluernes
atrapades en la teranyina
de l'insomni. Ens il·luminen
uns breus instants,
capten la nostra atenció,
captivant l'enteniment
amb respostes senzilles,
clarividents,
als enigmes que ens roseguen
l'esperit.

Però, amb la llum del nou dia,
amb la claredat de la raó...
es transformen...

No hi ha respostes fàcils
pels malsons.

Comentaris

  • Rodamons...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-03-2008 | Valoració: 10

    ...qui poguera tenir un déu pare que li diguera tot el que ha de fer i no esperar eixos xicotets pensaments que ens venen de tant en tant i atrapar-los al vol com es pot agafar una mosca. Però estem sols en el camí i que tingues sort en la teua Odissea, la meua és un camí llarg i difícil.
    Salutacions d'un valencià de Russafa que et saluda des de les falles.

  • Nit i dia, amic![Ofensiu]
    rnbonet | 15-02-2008

    Pensaments que es tranformen, clarividències nocturnes que amb la llum -quina contradicció!- desapareixen oblidades. O se'n veu un altre costat, abans deixat de banda.
    La foscor i la claretat, el "ying" i el "yang", el sentiment i la raó... L'eterna lluita.
    Mentrestant, el 'carpe diem' mediterrani... i la salut i la rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

30373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos