Suzanne

17 Relats, 51 Comentaris
21398 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com





Últims relats de Suzanne

  • Summer Blues (T'escoltaré sempre V)

    Suzanne - 24-08-2011 - 1193 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Potser no està bé dir-ho, però contràriament al que canten The Zombies, ...It's summertime and the living is NOT easy ... més

  • T'escoltaré sempre (IV)

    Suzanne - 06-10-2010 - 918 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "-Quels defensors dal currecte facin el que els hi roti i jo, que no cobru per feru, sembra acavi actuan bé em treu de polseguera." més

  • T'escoltaré sempre (III)

    Suzanne - 08-04-2010 - 1016 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La Sílvia, les gavines i els xampinyons... més

  • Esbossos

    Suzanne - 08-07-2009 - 1050 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Podria ser un esbós a llapis en un tovalló de paper o una pintura ràpida a l'aquarel·la o bé com diu el diccionari: "Breu composició escrita, generalment en prosa, que recull situacions concretes." i no puc amb les categories... més

  • All About Sílvia (T'escoltaré sempre II)

    Suzanne - 03-04-2009 - 1055 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ha sortit una mica alcohòlic tot plegat, però en fi... més

  • T'escoltaré sempre

    Suzanne - 01-02-2009 - 1144 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    una cosa molt petita, tan sols per a no deixar-ho... mai del tot. més

  • Ni si, ni no, ni blanc, ni negre (al tren de rodalies)

    Suzanne - 05-07-2008 - 1182 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Miro amunt. No veig més que un tapís de cotó translúcid. Avui el cel l'ha pintat un nen. més

  • El mono lector

    Suzanne - 02-02-2008 - 1290 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Vaig a la cuina, obro la nevera, agafo la cocacola, glup, puaj!" més

  • A les meves poetesses mortes

    Suzanne - 22-11-2007 - 1453 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Inspirat per la lectura d'algunes poetesses que van escollir morir quan encara eren joves. més

  • Perquè el Rick s'ho valia

    Suzanne - 24-07-2007 - 1463 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Repte 256: Històries al voltant d'un personatge de ficció. Màxim 350 paraules. Paraules clau: història, traginar, desgavell, malaltís El jutge em va dir que no era gaire creïble. Jo només he aprofitat l'oportunitat del repte per fabricar un final feliç! :-) més

  • L'última Onada

    Suzanne - 10-07-2007 - 1432 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sort que hi ha coses que no canvien, i malgrat fem gairebé tot el que podem per destruir la natura, aquesta ens continua regalant tot el que té. Aquesta vegada poesia (o intent d'ella, millor dit!) més

  • Per 300 euros!!!

    Suzanne - 29-05-2007 - 1300 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat escrit pel repte 233, convocat per Unaquimera. Tema: La justícia Paraules: junyir, jeroglífic, juguesca i jorn. Què pot passar quan algú es passa de "listillo"? Llegiu i no cometeu els mateixos errors dels protagonistes. més

  • La Maria al tercer mil.lenni

    Suzanne - 02-04-2007 - 1459 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    No heu tingut mai la sensació de què arribeu tard als llocs? Un relat de ciència-ficció. Espero que agradi. més

  • Trio viure

    Suzanne - 15-03-2007 - 1480 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ...Obro la finestra per embriagar-me de l'aire càlid primaveral i amb la ment absorbida pels records, no me n'adono que per darrera ve un superbòlid última generació XYZ. més

  • Lolita, quina mandra

    Suzanne - 13-02-2007 - 1616 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat dedicat a tots els mandrosos que pul.lulin per aquí, espero no ser l'única! Si us vé de gust llegir-lo, es clar. més

Últims comentaris de l'autor

  • Suzanne | 08-07-2014

    Feia anys que no em passava per aquí i oh sorpresa! A veure, has fet una traducció prou bona de la mítica cançó de Leonard Cohen, però enlloc dius que aquest magnífic poema no és teu!!!
    Prefereixo no valorar el relat negativament, però francament...Increïble que ningú se n'hagi adonat abans.

    El poso aquí pel pur plaer de tornar-lo a llegir.

    It's four in the morning, the end of December
    I'm writing you now just to see if you're better
    New York is cold, but I like where I'm living
    There's music on Clinton Street all through the evening.

    I hear that you're building your little house deep in the desert
    You're living for nothing now, I hope you're keeping some kind of record.

    Yes, and Jane came by with a lock of your hair
    She said that you gave it to her
    That night that you planned to go clear
    Did you ever go clear?

    Ah, the last time we saw you you looked so much older
    Your famous blue raincoat was torn at the shoulder
    You'd been to the station to meet every train
    And you came home without Lili Marlene

    And you treated my woman to a flake of your life
    And when she came back she was nobody's wife.

    Well I see you there with the rose in your teeth
    One more thin gypsy thief
    Well I see Jane's awake

    She sends her regards.
    And what can I tell you my brother, my killer
    What can I possibly say?
    I guess that I miss you, I guess I forgive you
    I'm glad you stood in my way.

    If you ever come by here, for Jane or for me
    And your enemy is sleeping, and his woman is free.

    Yes, and thanks, for the trouble you took from her eyes
    I thought it was there for good so I never tried.

    And Jane came by with a lock of your hair
    She said that you gave it to her
    That night that you planned to go clear

    Sincerely L Cohen


    Suzanne

  • Suzanne | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Un relat maquíssim des de molts punts de vista. M'ha entusiasmat com converteixes la teva vida en guió, molt original, innovador, directe. A mi també m'agraden els clàssics no només en cinema, sinó també en literatura i en música.

    El teu relat podria ser ben bé tot un homenatge al gran Otis Redding i al seu gran èxit Sitting on the Dock of the Bay.

    Música i cinema un gran cokctel, sí senyor!

    Sittin' in the morning sun
    I'll be sittin' when the evening comes
    Watching the ships roll in
    Then I watch 'em roll away again, yeah
    I'm sittin' on the dock of the bay
    Watching the tide roll away
    Ooh, I'm just sittin' on the dock of the bay wastin' time



    hmmmhmmmhhhmmmmh


    S.

  • Suzanne | 16-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir aquest poema. L'he llegit, i rellegit, només pel gust de sentir la seva música.

    Trobo tot el poema molt bo, però

    Portes amb tu el brogit de la mar materna,
    L'enyorança que sento amb l'enyorança seva,
    Perquè la tinc encastada en la mirada.


    aquesta estrofa m'ha commogut especialment, és tan increïblement bella...

    Com a bona anglòfila, m'agrada també que utilitzis l'anglès per els títols dels poemes, els dóna un nosequé de modern.

    Perquè la tinc encastada en la mirada
    ...

    que bonic...

    S.

  • Suzanne | 18-03-2008 | Valoració: 10

    M'agrada el que dius en el poema, Thaïs.
    És la trista espera del que li queda poc a perdre, aquella que li permet continuar malgrat tot, perquè segurament es pot viure sense amor, o inclús sense llibertat, però es pot viure sense esperança, encara que sigui completament improbable, sense l'esperança de viure dies millors?

    Una abraçada,

    S.

  • Suzanne | 17-03-2008 | Valoració: 10

    Vinc de llegir un comentari teu a un relat de Vicent Adsuara i Rollan, El meu ideari polític, i les teves reflexions m'han agradat molt.

    M'he dit: algú que pensa així, per força ha d'escriure coses interessants, coses amb substància, que diverteixen i fan somriure, però que fan pensar al mateix temps. I que bé perquè he encertat a la primera! És el primer relat que t'he llegit, i m'ha encantat, tot i que l'he hagut de llegir un segon cop per assegurar-me que l'entenia.

    Un relat mordaç, intel.ligent i crític amb la nostra societat. Magnífic!

    S.

  • Suzanne | 14-01-2008 | Valoració: 10

    aquest poema. Crec entendre que la nit és un refugi, amagatall, a on estàs acompanyada pels teus somnis, somnis que es desfan amb el primer sol de l'albada, perquè el dia representa dolor, soledat i absència. M'encanten el versos:

    "que alliberen el temor a la realitat
    tan plena d'errors, d'estries."

    Tens raó, la realitat és de tot menys perfecte, però potser si ens hi esforcem, podrem aprofitar els bocins de felicitat que ens trobem. Aprofitem-los i mengem-nos aquests bocins com si estiguéssim mortes de gana, segur que un dia ens podrem ben atipar!

  • Suzanne | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Una història magníficament explicada, amb metàfores bellíssimes, i paral.lelismes que enriqueixen el text. Una història agredolça pel que insinues:

    "M'he enamorat de la curiositat que em despertes, de tot el que no serà"

    però plena de passió continguda (d'un amor que no pot ser?)

    Felicitatspel relat. M'ha encantat.

    S.

  • Suzanne | 27-12-2007 | Valoració: 10

    el que has escrit! M'encanta el teu estil sintètic i depurat, però també amb imatges molt ben trobades, d'un gust exquisit. Pura poesia:

    Jo només tinc ulls pel mar, que m'inunda d'aventura.

    no sé... tot, és tan bonic que fa plorar.

    S.

  • Suzanne | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Un caramel pels sentits. Per resumir: senzillament perfecte.

  • Suzanne | 17-12-2007 | Valoració: 10

    aquest poema, , Sandra. He llegit uns quants dels últims que has escrit i estan molt bé. Prefereixo comentar-te aquest últim, que potser fa més 'ilu'.

    Has escrit uns versos preciosos. Sobretot m'agrada la primera estrofa a on utilitzes la natura per descriure't.

    Sóc vent i ombra,
    desert i manantial.
    Lluna plena en la foscor
    i la intensitat d'un raig de sol


    Aquest poema ja te l'havia llegit, em sembla que fa un parell de dies, al teu blog, i vaig pensar en deixar-te un comentari perquè m'havia agradat molt. Quina casualitat, justament avui he vist que la que m'has escrit has estat tu, gràcies, de tot cor. He preferit fer-te el comentari aquí. I gràcies un altre cop per enrecordar-te de mi. Cada dia em costa més escriure ficció, aquí. El blog em dóna més llibertat. Et seguiré llegint.

    Una abraçada ;)

    S.

  • Suzanne | 28-11-2007 | Valoració: 10

    Has escrit un relat d'una força extraordinària, sense floritures, directe a l'essència del que vols dir, a l'essència de les paraules que millor expressen dolor, un dolor intens, desesperat, infinit, enrabiat. Has fet del dolor paraules ("llançar, cremar, mossegar, arrancar, cridar..") i has creat amb elles imatges molt belles, com la de la frase que obre el relat:


    "Correré fins a la platja un dia de pluja i llençaré l'estiu al mar."

    Tan poètica, tan trista, tan bella... i tan dura a la vegada. Un magnífic relat.

    S.

  • Suzanne | 04-10-2007 | Valoració: 10

    Increïblement bona és el que em sembla aquesta superdeclaració d'amor. Boníssima, tant pel contingut, com per la forma,

    'Devorar la teva pell fins exhaurir el desig', UAUU!

    felcicitats de nou!

    S

  • Suzanne | 04-10-2007 | Valoració: 10


    Un moment trist, un tant patètic, si m'ho permets, però pel qual em sembla que tots hem passat.
    M'encanta la descripció d'aquest petit tros de vida utilitzant unes associacions de paraules sorprenents: ombra-tèbia; saltirons de dolor; el camninar d'ànec (ja esmentat)...

    Molt bo.

    S.

  • Suzanne | 24-07-2007 | Valoració: 9

    He triat per comentar-te aquest poema per la inrtoducció que li has fet, trobo la cançó del Leonard Cohen fins a la sopa, jeje. Però la veritat és que el senyor és un gran poeta i músic, i les seves cançons inspiren.

    M'agrada el teu poema, senzill i tendre en la mateixa mesura. M'agrada especialment com descrius el moment d'intimitat entre els amants a la primera estrofa.
    Com l'última estrofa diu molt encertadament són moments preciosos que hauriem de guardar per sempre en el bagul dels records, entre cotons, i preservar-los del pas del temps per a tenir-los a mà el dia que els necessitem.

  • Suzanne | 20-07-2007 | Valoració: 10

    Ho sento Roars..., em sembla que és la primera vegada que et comento un relat. I ho hauria d'haver fet abans perquè m'estava perdent coses boníssimes.
    He triat aquest perquè només tenia un comentari. M'ha agradat molt. Pel poc que he llegit teu, veig que tens una manera molt personal de veure la realitat! No sé perquè em recordes a Roald Dahl, per com busques l'inesperat.
    M'encanta el teu estil i sentit de l'humor.

    Només alguna falteta ortogràfica: és l'expedició (no la exp..), i la impossibilitat (no l'imposs..). També em sembla que el "doncs" de "Les expedicions al coll de l'ampolla fracassaven irremeiablement, doncs tots portaven petites cantimplores" hauria de ser un perquè o un ja que.

    Et seguiré llegint.

    S.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor