El poder dels descreguts.

Un relat de: Rodamons

En les llòbregues sales de les profunditats del Palau de La Governació, un rostre desfigurat pels colps rebuts amb la prodigalitat que caracteritza el cel professional dels torturadors, dibuixava un lleu somrís, del qual penjava un prim fil sangonent, davant de la desesperació del botxí. Aquest, enfurismat per la falta de participació del prés, agafant-lo pels cabells li va alçar el cap fins a la seua alçada, aleshores li va escopir les paraules a la cara:
― De què cony et rius, malparit?
El reu el mirà amb tota la sornegueria que li permetia la cara unflada pels cràters en plena erupció hematosa, que la perícia de l'estiracordetes havia propiciat amb les seues atencions:
― Em ric de la teua estúpida arrogància ― feu una pausa per recuperar l'alè ―. No eres tan poderós com per doblegar la voluntat d'aquells que han de nàixer.
La ràbia impulsà el ferro roent a través de l'ull fins al centre del cervell, amb un va intent d'extirpar la lógica d'aquella afirmació.
El general va fer un pas enrere per tindre millor perspectiva de la seua obra. Aleshores va veure el naixement d'un màrtir.

Comentaris

  • Relates d'una...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-09-2007 | Valoració: 10

    ... manera senzilla el sadisme d'un general que fa la seva obra la mort d'una persona que li ha eixit una mica dura, i com la revius quan escrius que ha nascut un màrtir, molt bo alhora que curt. Concís.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

41715 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos