Cara de Photoshop.

...deu ser el moment de donar pas a l'onada de vida que ve darrera teu, en el cas de les que han estat mimades per la fama, i han viscut de les gracies amb que la naturalessa els ha dotat. Diríem que son patètiques-patètics, si no tinguéssim compassió. De fet ho fem. Els descarnem.
Tu deus saber bé de que va , per la teva professió!!
Anna

és molt bo, irònic, àgil i massa real.
m'agrada molt el vers "ja no queda res dins teu, hauràs d'inventar-te"

Marta.

No puc fer-te altre comentari que això: Que molt bé. Caldria només, ja que no solc visitar a diari el web, que quan te'n publiquin un de relat, el disseminis als teus "admiradors" habituals, per temor a que em passin desapercebuts, i la veritat, essent tant bons, em sabria greu perdre-me'n.

Com bon coneixedor del tema, imagino que, com els sabaters que es fixen abans de res en les sabates dels seus interlocutors o els perruquers en la permanent, tu descobreixes al moment tot allò d’afegit o retocat que llueixen les “caretes de photoshop” –m’agrada el qualificatiu. I no només això que es veu o s'adivina, sinó tota la parafernàlia justificativa que hi ha al seu darrere.

Tot i que el tema és prou important, el tractament que li dones em sembla d’allò més encertat. El nostre malaguanyat i enyorat amic Màrius segur que en trauria una divertida composició musical, com només ell sabia fer.

L'enhorabona, com sempre

Raül

de ser cirurgià plàstic accelera aquest tipus de coneixement. M'ha agradat aquest poema que fa una "cançoneta" dolça mentre escorxes sense pietat el món de la "bellesa". El meu germà també es dedica al mateix ram, i ens explica històries molt interessants sobre aquest tema. Felicitats!

a

crítica Carles, d'una realitat vergonyosa que diu molt de la involució que vivim quant a valors...
salutacions
joan

M'han vingut al cap diversos personatges que ningú mira però que tothom coneix