Camí d'hivern

Un relat de: Aleix de Ferrater
De bon matí s’ha endurit, i molt. Ja fa unes quantes setmanes que es troba en aquest estat, mig endormiscat, ple d’esplèndids matisos. La pols hi és absolutament absent. És el torn de les ventades, la humitat, el domini dels colors terrosos. Hi predominen els ocres, els verds ataronjats i el blau tombant a gris viu. Tot ell s’ha empetitit. Sense adonar-se’n, l’acotxen i es deixa dibuixar amb un llapis alentit. Constata els canvis que arriben, no li preocupen gens, es deixa anar suaument.
Les passes dels caminants l’acompanyen més seques, més sonores, un xic més perilloses també, sobretot en aquells amagatalls coberts d’herba eterna, humida d’alba fresca i gebrada. Crepiten com si trepitgessin neu primerenca. És un so que l’embogeix, de guardar cada any ben ferm dins l’arxiu de la memòria. Ell i els que les dibuixen, gaudeixen plenament, sempre amb el silenci com a millor company.
És ple de roques mil•lenàries. La bauma espera l’instant de la pluja. Es coneix l’indret perfecte per a l’aixopluc i les nits perdudes, o no tant. L’ermita resa en silenci, solitària; la font brolla al fons de la cova. Més avall, de forma miraculosa, dues roques gegantines s’adormen l’una contra l’altra, deixant només el pas estret de l’alè entre elles dues. És el lloc perfecte per a deixar anar la veu i escoltar el seu retorn. Són elles la vida eterna, la puresa de la fermesa, el tacte perfecte per a l’escultura del temps immòbil.
L’acompanyen prades i adés arbredes que comencen a despullar-se lentes. Als racons de pendent precipitada, les arrels orgulloses sobresurten al pas dels caminants més agosarats. Braços ufanosos, coneixedors de vitalitat, oferint sense vergonya nuesa. Punts sólids de suport, dits de fusta ben aferrats al seu entorn.
I la humitat, per tot arreu embolcallant l’aire, en totes les varietats de fragància: ara de molsa, ara de bolet indefinit, ara de fulles escampades, acomodades en sots perfectes per amagar peus i exclamacions. La roca humida, la fusta humida, l’herba humida, l’arbreda humida, l’aire humit al pas joganer de la riera que es coneix petita. Temps al temps, temps al núvol que s’acosta i obre la gana que fa grinyolar l’estómac. Podrien ser costelles a la brasa i vi negre ben esclatant? Segur que sí.

Comentaris

  • És relat molt bo. Qualitat.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 04-07-2013 | Valoració: 10

    Realment és qualitat, li fas a la literatura una espenta innimaginable, doncs els colors les formes, l'ambient, tot en un relat per a llegir i assaborir-lo plenament. Molt
    bo, un gran salut. Rafael Moler

  • Aquesta bellesa de la natura[Ofensiu]
    T. Cargol | 06-06-2013

    per la qual comparteixo l'estima que li profeses, te tanmateix, per a mi, també una lectura en solitari: quan allò hermòs es converteix en un paratge a voltes perillós que infuendeix una por o un respecte atàvic i sobtat. De sobte els fajos prenen una semblança esfereidora i caure pel pendent és sinòmic d'indefensió. Cal ser valent i travessar la immensa fageda sense pensar en els perills d'una relliscada, la pèrdua del camí, l'sgotament del camí que no (saps si) té sortida o surt directament a l'espadat? La bellesa com avantsala del perill: mare i pare,...O la bellesa sigui com sigui?

  • Et felicito![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 07-05-2013 | Valoració: 10

    Molt bon relat! Tens un estil molt bo, molt literari! No deixis mai d'escriure el que t'agrada, no només prosa sinó també el teatre i la poesia que he vist escampats pel teu perfil! I jo també et dic: Visca la lletra!
    Edgar

    PD: Gràcies pel teu comentari al meu relat! Espero seguint veure't llegir els meus relats ;)

  • Caram Aleix![Ofensiu]
    Persona | 29-04-2013

    Quina descripció! o mes ben dit quina vivència! amb el cel enegrit de Barcelona en una irrupció inesperada de l'hivern...tan de bo! les arribi a tocar...per que m'harriba clarament (serà per que és també hora de dinar?...que arribi a tocar...a tastar...aquest foc i aquestes costelles?

    A mes de poeta, prosista i destacat relataire...vident!

    "Em sembla que passes per un molt bon moment, m'equivoco?"

    Moltes mercès.necessitò ànims literaris. Diuen ( i crec que tenen raó) que quan et trobes massa be...la capacitat poètica se'n resenteix.

    Com deia Lao Tsè en la seva mítica consulta, que li va fer en Confunci...

    massa temps sense experimentar "metamorfosi", poden ajudar a la il.lustració però no al "coneixement" el coneixement, la vida en definitiva...és transformació.

    No obstant no tinc ara per ara tampoc cap presa en cridar a cap temps de transformacions! ;-)

    Un abraçada.

    En el corazón yo tenia
    la espina de una passión
    logré arrancármela un dia.
    Ya no siento el corazón.

    ( tan clar, Machado...).

    Una abraçada, Poeta!

  • Hedonisme, al cap i a la fi[Ofensiu]
    Violant Barquet | 24-03-2013

    Hola Aleix,
    em sembla que encara no t'havia comentat mai, tot i que et llegeixo i et xafardejo algun comentari. Avui mateix he estat a la Morera, al peu del Montsant, i al refugi hem comprat un mapa topogràfic per conèixer els secrets d'aquesta serra bellíssima. M'agrada molt com descrius el camí d'hivern. M'has fet arribar l'olor de molsa i la humitat de l'obaga a les galtes. A l'hivern la muntanya dorm i la vida s'arronsa i s'amaga, i quan no fa sol tot és melangia. Però en cada poblet sempre apareix aquell hostal calentó, que fa olor de llenya i promet un bon àpat, i ofereix vins de la terra que encenen l'ànima... Pur hedonisme, al cap i a la fi.

    Molta salut i d'oci, doncs, per seguir fent camí i embellir-lo amb les paraules!

    PR

  • Entre la natura[Ofensiu]
    Naiade | 13-03-2013 | Valoració: 10

    Una passejada ben acolorida, excitant con uns focs d’artifici on en lloc d’espetecs, ressonen belles melodies. He gaudit de la teva caminada, sentint l’aroma bosqueta que tan m’estimo. Te de dir, que al final també m’has fet venir gana...
    Una abraçada Aleix

  • Veure el camí...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 07-03-2013 | Valoració: 10


    Fas una descripció tan detallada i perfecte de l'entorn, que sembla talment que hi siguis present i ho estiguis vivint.

    Un gran relat Aleix, com tots els teus.

    Moltes gràcies pel teu comentari. És un plaer saber que em llegeixes.

    Una abraçada.

    Gemma

  • El so del silenci.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 05-03-2013

    La lectura m'ha portat a una cançó mítica dels anys seixanta, que s'ha apoderat del meu cervell mentre et llegia: The sounds of silence, de Simon i Garfunkel. Una perfecta banda sonora per la teva pintura.
    Una abraçada.

  • molt bonic... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 04-03-2013 | Valoració: 10

    trobo que descrius una fotografia preciosa... gràcies per fer-me gaudir tal i com he gaudit en aquest relat.

    una abraçada!

    Eloi

  • gràcies de nou aleix...[Ofensiu]
    joandemataro | 01-03-2013 | Valoració: 10

    ets un crack, com a escriptor i sobre tot com a persona.

    una abraçada per tu i per la dona, és clar
    joan

  • Corroboro[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2013

    el que t'he dit en altres comentaris: Ets un mestre de les descripcions . Em recorden les d'un bon amic en Josep Lluis Cusidó i Ciuraneta, també un mestre de les descripcions tan detallades que semblen quadres .
    Una abraçada , amic Aleix.

  • Quan es parla d'un paissatge que estimes[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-02-2013

    les paraules flueixen amb més facilitat i fan que l'emoció arrivi al lector amb força i claretat.

    M'agrada el text amb tot el que transmet.

  • Dibuixant impressions[Ofensiu]
    rautortor | 20-02-2013


    Com un pintor a la cerca de noves impressions, t’aventures per paisatges aparentment neutres i insípids. Què hi pot haver de bell en un paisatge d’hivern, sense colors vius, ni clarobscurs? Doncs, sí, amb el teu relat ens has demostrat de manera fefaent que la bellesa no és a l’exterior sinó a l’interior de cadascú. Fet i fet, és un joc de sensibilitats.

    Quan jo era aprenent d’escriptor, m’agradava descriure paisatges coneguts i cercar-hi en ells racons i raconets, aspectes que a mi em parlaven.

    El teu camí d’hivern ha de ser dur i endormiscat, sense pols i molt humit, de colors terrosos i agrisats, que es deixa dibuixar amb llapis, però sense preocupacions.
    Aleshores, des del camí, ens regales imatges, si no idíl·liques –tot i que el terme sol ser relatiu–, sí que són entranyables amagatalls coberts d’herba eterna, humida d’alba fresca i gebrada; roques gegantines que s’adormen l’una contra l’altra; els braços ufanosos de les arrels, nues sense vergonya; sots perfectes per acomodar les fulles que amaguen peus i exclamacions. I també sons de silenci, alès miraculosos, tactes d’escultura, dits de fusta, fragàncies d’hivern i sensacions palpables d’humitat hivernal.

    Prosa o vers es confonen en aquesta pintura impressionista d’un camí d’hivern.
    Bon relat, Aleix i bon profit. Oh, sí, costelles a la brasa i un vinet per refer els tremolins de la passejada.

    Raül

  • No hi ha paraules[Ofensiu]
    Materile | 18-02-2013 | Valoració: 10


    Aleix: m'has deixat estabornida amb tota aquesta tempesta tan meravellosa de sentiments descontrolats.
    En poc temps he vist un paisatge amb la riquesa de tots els colors que ens pot donar la mare Natura.
    He vist les roques enormes abraçant-se. He sentit les passes dels caminants, les olors, l'herba humida, amb la seva característica olor; he sentit el so de la font que brolla al fons de la cova. La riera que cantava contenta, les fulles seques escampades formant una catifa de colors marronosos i grocs que em saludaven a cada passa... El passeig m'ha portat on he copsat un fil de fum que transportava l'olor de les costelles fetes a la brasa... I una pau interior m'ha sacsejat tots els sentits.
    Quina descripció del païsatge ens has proporcionat: INOBLIDABLE!!!
    Una abraçada agraïda,
    Materile

    Aleix: moltes gràcies pels teus comentaris!



  • Tots els sentits[Ofensiu]
    allan lee | 16-02-2013

    gaudeixen d'aquesta lectura magníficament visual. L'alè passa entre les roques i podem imaginar el rierol- tan xic- que barboteja a prop. Els colors són els de la llum aplaçada- ocres i grocs- i l'olor de molsa i bolets ens retorna a totes les tardors de la memòria, aquells dies freds i massa bells per ser oblidats. Aquest paisatge, estimat Aleix, és un cant als sentits i a la vida. La línia que clou el relat la trobo especialment brillant. Una abraçada,

    a

  • Quadres mòbils[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2013

    Una delícia de retrat paisatgístic, amb els detalls complets tan ben servits per un acurat llenguatge, que ens transmeten els matisos de la natura somorta però vital, condensant la humitat, congriant la vida.
    Per obrir la gana, sí, senyor!

  • Un plaer de lectura.[Ofensiu]
    Annalls | 13-02-2013

    Una deliciosa descripció plena de sensibilitat!!!

  • Com més et llegeixo...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-02-2013

    més ratifico la teva versatilitat. Mostres una enorme capacitat de moure't en terrenys varis, literàriament parlant, és clar. I m'adono que tant domines la prosa més prosaica, més sacsejadora, com la prosa poètica o la poesia.
    En el teu "Camí d'hivern" has fet parlar la natura, l'has mostrada amb un objectiu clar, pur, radiant que ni el millor fotògraf hagués pogut fer, precisament perquè tu has focalitzat a la perfecció un paisatge hivernal que l'he visualitzat perfectament. Fantàstic!
    Amb aquest mostrari selecte que tant m'ha agradat només vull dir-te que t'animo a regalar-nos una altra descripció tan sentida com aquesta per quan ens visiti la primavera.
    Una abraçada ben animosa, Aleix,
    Mercè

  • Aleix[Ofensiu]
    Gabriel M. | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Verdaderament una meravella de relat descriptiu. Transpira imatges d'hivern sec i bucòliques estampes ben acaronades amb paraules plenes de suavitat.
    Gràcies per llegir-me, un plaer sinzer.
    Una abraçada.

  • una meravella aleix!!![Ofensiu]
    joandemataro | 12-02-2013 | Valoració: 10

    quanta pau es respira en aquesta passejada a la qual ens portes pas a pas, en silenci perquè poguem copsar el paisatge en tota la seva essència

    felicitats poeta,i dic poeta perquè per mi aiò és poesia i de la bona !
    abraçades des de mataró
    joan

  • L'hivern[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-02-2013 | Valoració: 10


    la primavera, l’estiu, la tardor, tots el dies amb el seu encant.
    Amb els ulls oberts veig un quadre meravellós, i si els tanco
    mil aromes em descriuen el paisatge.
    Una delícia de relat
    Abraçades
    Josep




  • Una prosa...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-02-2013 | Valoració: 10

    ...poètica que fa que els sentits llisquin entre la natura i la serenor ompli l'ànima.
    Una abraçada.

  • Passejada[Ofensiu]
    bardissa | 11-02-2013

    Encantada d'aquesta passejada pel teu paisatge Aleix, gairebé en sento les olors.
    Gràcies,

    bar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

100 Relats

1981 Comentaris

106559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.