2101: Amors platònics

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
En Marc no li ha pogut treure els ulls de sobre des que l’ha vist a l’andana, però no és fins que entren al vagó que pot contemplar-la amb millor perspectiva. És perfecta: guapa, alta i grassa. Tot i tenir-la just al seu davant, no sembla adonar-se d’aquells ulls masculins que l’escruten de dalt a baix. És més, la seva atenció sembla apuntar cap una altra direcció. Encara que la noia sigui discreta, el jove pot resseguir a la perfecció el rumb de la seva llambregada furtiva. Està mirant un adolescent de més o menys la seva edat, també molt alt i obès. En Marc sospira, resignat. Ell és magre i esquifit i no hi té res a fer contra la bona planta d’aquell altre xicot.

Sempre es repeteix la mateixa història. Malgrat que es digui que l’aparença no importa, al final sempre acaba per imposar-se. El fet saber que uns anys abans els cànons de bellesa afavorien aquells que eren més prims no el consola. I tampoc li ha servit de res recórrer a tota mena de dietes o ginys per tal d’emular la tan anhelada bellesa. El seu metabolisme es resisteix amb fermesa als cànons de l’època.

En Marc, perdut en les seves cavil•lacions, ni s’ha fixat que, ben a prop seu, una altra noia de la seva edat no ha parat en tota l’estona de mirar-lo de reüll. Tanmateix, poc li importa això a ell. Aquesta és magra i esquifida i no es pot equiparar, ni molt menys, amb la preciositat que seu al seu davant i de la qual no pot treure els ulls de sobre des que l’ha vist a l’andana.

Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA - ADOLESCÈNCIA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “El cicle de la vida” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a de ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Una distòpia ben curiosa[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-01-2015

    però està clar que els costums canvien, que les modes són allò que són, i res ens fa dubtar que un món on els magres no són el cànon de vellesa estàndard del moment pot ben éeser cert, tot pot ser!

    UN relat que es manté dins del teu estil fantàstic, cercant possibles realitats, mons paral·lels, veus, qui ho sap, potser això que ens expliques està passant ara mateix en una altra realitat!!!

    felicitats!

    Bona feina Edgar! I bona sort!

    (PS)
    t'has deixat alguna paraula em sembla, però culpa dels dits, i no destorba per a res en la lectura del relat.

  • Contra gustos...[Ofensiu]
    rautortor | 22-01-2015


    Certament, la vida és molt injusta. Sobretot per un adolescent. Mira que agradar-li bojament una noia a la qual faria tan i tan feliç, i aquesta, la inconscient, fixar-se en un altre xicot que segurament passa d’ella! És que el món està mal configurat. I això que, segons el teu relat, som al 2101!
    Ara seriosament. La teva manera de tractar les reaccions humanes és molt peculiar. Et vas convertint en un cronista social irònic alhora que sincer. Com qui no vol la cosa poses el dit a la llaga a propòsit d’alguns comportaments molt habituals però no sempre assenyats ni racionals. Certament, no és corrent esperar reaccions assenyades en un adolescent, però tampoc s’hauria de descartar que ni hagués encara que fos una mica.
    I tornant a la ironia, em plau recordar ara el teu penúltim relat a propòsit del trèvol de quatre fulles. I, especialment, el final.
    Molt bé, Edgar.

  • Punt de vista[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2015

    El que més m'ha agradat del relat és el punt de vista en què ens contes la història. Inimaginable avui dia pensar com ho fa el protagonista. És clar que ens transportes en una altra època: 2101. Pura, dura i platònica ciència-ficció.
    Encantada de llegir-te, Edgar!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 19-01-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat el relat i l'estil. Molt encertat el introduir els cànons de bellesa que imperen de distinta manera en cada època. És important no voler-los emular com fa el teu protagonista, cadascú és com és, encara que es tendeix molt , massa a seguir-los.
    Una abraçada i sort

  • No sé si es cosa meva...[Ofensiu]

    No sé si es cosa meva però en aquest relat m’ha semblat notar un canvi d’estil, com si volguessis demostrar —qui sap si a tu mateix—, que ets capaç d’escriure de diferents formes o estils o registres o com se’n digui. Si no és així, no em facis cas, ja he dit en més d’una ocasió que sóc un mal lector.
    De totes maneres, escriguis com escriguis, tant si em dones feina com si no, m’agrada com ho fas.
    Un parell de crítiques més avall, hi ha un comentari d’en Josep Casals força encertat.
    —Joan—

  • Res canvia o sí?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-01-2015

    Les emocions, els desitjos, sempre són els mateixos tant si val quan els tinguem i l'adolescència, amb els seus dubtes i desitjos, segur que serà la mateixa ara que d'aquí 100 anys.

    Un bon relat Edgar.

  • Any 2101 i res no canvia[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 15-01-2015

    Bona interpretació de la manifestació de desig i timidesa propis de l’edat adolescent, així com del culte als cànons (haver-ne triat uns de diferents als que sembla que actualment estan vigents dóna un toc d’originalitat que eleva el nivell narratiu). Els sinònims es veuen treballats, procurant no repetir paraules. Compte, però, amb els indicis de contradiccions en els relats curts, on tot ha de ser molt acurat: si ni s’ha fixat en la noia magra i esquifida ¿com pot fer un comentari que la compara amb la nineta dels seus ulls?

  • Personalitat[Ofensiu]
    Materile | 14-01-2015 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat, Edgar! En el fons és un relat de persona madura, que té les coses clares.
    En el món hi ha de tot, i el que avui es porta demà, no. En definitiva: no es tracte de portar la contrària , sinó fer allò, sense destacar massa, que a un li grada, com el Marc. No es tracta de seguir els cànons que ens marquen els "guros" de la moda...
    Repeteixo: molt ben escrit i amb molta força!

    Materile

  • la tendència[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 13-01-2015

    Tant humana de desitjar l'inabastable. D'aquí provenen els somnis, l'art i la paraula. Quins grans relats que ens ofereixes. Jo m'els miro de reüll com fan els teus protagonistes i tambè els voldria ben meus! Felicitats edgar! I gràqcies mil pels teus comentaris!

  • EXTREMS!![Ofensiu]

    El que explica el teu relat implicaria ben bé passar d'un extrem a l'altre...I en qüestió de cànons de bellesa, tot és possible. Aquí rau la ironia del relat...M'ha agradat molt i fa reflexionar sobre el tema del culte al cos, que ara ens toca "patir". Enhorabona!!
    Moltes gràcies pel teu comentari al "I ara què?". Els meus personatges es van casar per pressió social; perquè era un moment en què calia salvar les aparences i tapar les relliscades. Després, van anar fent, van tenir dues filles, van viure moments difícils, sobretot econòmicament)...Ell encara n'està enamorat; ella, fa temps que només l'estima. T'explico tot això perquè el relat està basat en una història real.

  • Vèncer les aparences[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2015 | Valoració: 10

    És difícil, però es poden vèncer. Tantmateix, durant l'adolescència tot és permès, tot és difícil, tot és variable. El teu breu relat ho reflecteix molt bé. Una forta abraçada Edgar.

    Aleix

  • Ciència ficció[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-01-2015

    Des de fa uns anys, ja no dono els vestits passats de moda que m'han agradat; sé que més tard o més d'hora me'ls podré tornar a posar. Llàstima que no puguem fer el mateix amb la nostra aparença física!
    Fins el proper mes, Edgar!

  • Si noi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-01-2015 | Valoració: 10

    ...els canons de bellesa canvien. El que pintava Rubens, dones grassetes i amb curves, ara s'ha tornat amb ossos a la vista sense "xixa ni limonà" Però el més interessant és que cadascú té un canon més o menys fixat. A uns els hi agraden les noies molssudetes i altres primes. Gràcies a això la vida continua i potser dintre de poc tornarran a canviar els canons de bellesa.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats

320 Comentaris

34651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97