Veredicte del repte dels esmorzars (perdoneu els dos dies de retard).

Dos relats presentats. Dins la gran crisi participativa, elogiable. I molt: MOLTES GRÀCIES aleshores i deòmises!

I vaig pels comentaris, humils i des de mi:

BOLLERIA FINA (aleshores)
Un contrast entre l'estada a Can Pistraus -un vell local pobletà de trobada de tota la vida d'amics ja granadets- i el nou local que se'ls vol entatxonar des de l'ajuntament per causes de seguretat (interessos camuflats?). La conversa entre els habituals que no desitgen el canvi i en sospesen més aviat els inconvenients. Trobo un xic anacrònic la presència d'agutzil i 'sereno' -serà el toc per fer somriure, aquesta barreja?- com a portaveus o possibles 'porta-ramat' dels clients del lloc antic al nou. M'agrada que al final els antics del local en perill girin la truita i assegurin que un cop arrenjat aquell espai seran els de la 'Bolleria Fina' qui seran convidats a uns quants àpats, ;)
Un relat àgil, amb el parlar de la gent gran, sàvia i amb el seu món que vol protegir. Alguna 'falteta' de signes de puntuació i alguna majúscula, aleshores (això ja és la part 'superficial').
Gràcies per haver-hi estat!

RESISTÈNCIA (O RESILIÈNCIA) (deòmises

Estructurat en tres paràgrafs que comencen igual ("Havíem de seguir junts i"...aquest 'i' que no resta, sinó que suma, ha de sumar, el verb que segueix implica 'resistència', un dels dos títols del relat), l'autor ens parla d'una parella d'ancians que, és clar, fins al final no sabrem que ho són, les 'pistes' no regalen massa, com és habitual en l'estil del deo: l'element sorpresa). Torna a emprar el paral·lelisme per a l'oració darrera dels dos primers paràgrafs: insistència, reforç i poetització. Una història centrada en el seguir el dia a dia quan la degradació no té volta enrera, en el tram final. Sense focalitzar-se en la temàtica del repte, l'usa, però, com a mostra del com 'evolucionem-involucionem', dels trets que si no ens analitzem podem quedar obsolets i ridículs, com és el preservar, el marit, el croissant per a la mulller, abans no l'agafi un altre dels residents del geriàtric. Criatures naixem, criatures ens tornem, ;)
Gràcies per haver-hi tornat!


Acabo amb la reflexió que el Repte Clàssic necessita una injecció, necessita fer un àpat de lletres més gran que un esmorzar. Li cal un bon tiberi, un festí. Animo a no oblidar-lo, a mantenir-lo i a mimar-lo. El deixo a càrrec del deo, tot i que si vol fer tàndem amb l'aleshores (com un cop ja vaig demanar amb lo Reboli)...suggeriment fet. El 'Bolleria fina' és com una obreta de teatre en un acte que ens deixa amb ganes de saber com va acabar tot. El 'Resistència' (ara m'adono que els protagonistes són també persones d'edat, aquestes més avançadeta) toca un esmorzar 'intocable', sagrat, un costum, potser un acte d'amor de dur el croissant a l'estimada (caldrien més paràgrafs?)...Total: que feu i desfeu, un de sol o bicefalant la proposta.

Gràcies, repeteixo. Gràcies, reitero.