Sobre el Repte Càssic de la IA .

Em sembla molt legítim que el RepteClàssic DCCLX (INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL), amb dos finals, et sembli innecessari, del tot artificial, bastant difícil i una mica estrany, que ja són qualificatius.

A mi no m'ho sembla i, en canvi, sí que vaig trobar difícils els ReptesClàssics DCCXLII (COMENÇAMENT) i DCCLII (LES BOMBOLLES), ambdós convocats per Atlantis, que havien de començar amb una frase donada i acabar amb una altra, però no vaig objectar res ni recordo que ningú ho fes.

No vull espantar ningú sinó obrir nous camins, que no tot han de ser paraules obligades i/o prohibides.

Et convido a reconsiderar la teva decisió de no participar-hi. He llegit els teus relats i crec que la teva inventiva dóna per superar aquest repte i per molt més.

per a Lisboa: No em sembla tan difícil poder escriure un relat amb dos finals, potser em sembla més difícil et tema. Amb això estic d'acord amb Joan Colom, que és un repte i que, tal com t'he llegit ets capaç d'escriure'l.

Entenc les dues posicions, a mi que m'agrada el tema de les IA, no acabo de trobar una motivació que em dugui a dos finals diferents. A veure si el cap de setmana m'inspira, però ara metix, ho veig fosc.