RepteDCXXXV (635): Exhibicionisme. - COMENTARIS I VEREDICTE

Anem per feina:

Rebobinant – Tanganika .

Noia, tens estil. Vull dir, estil literari, òbviament. I tenir estil vol dir que els teus relats són reconeixibles. A mi el teu estil m'agrada, el trobo fresc, despreocupat i original. Per buscar-hi pegues, a vegades de tant fresc es congela, vull dir que una mica de planificació abans d'escriure tampoc fa cap mal. El teu relat, Rebobinant, és un relat made in Tanganika. La historia, és agosarada d'explicar, no tothom confessaria experiències eròtiques tan poc convencionals, però també això és made in Tanganika. M'agrada especialment una cosa: això de «jugar a imaginar». La imaginació és poderosa! I gratuïta ( de moment ) Els que escrivim ho sabem. Si ho fem bé, el fruit de la nostra imaginació toca les imaginacions dels lectors i els podem fer sentir contents, espantats, intrigats, excitats ... Parlant de terrasses, a mi em va visitar una bruixa a la terrassa!, anava amb escombra, l'envoltava una flaire deliciosa a ratafia, i a diferència de les bruixes de Disney, era escabrosament sexual ... Potser un dia n'escrigui una història! ;)

Crisàlide – deòmises

Hola Deo, noi, tu també en tens , d'estil. Molt diferent del de la Tanga, val a dir. Els teus relats són sòlids, prosa que dóna la sensació d'estar treballada, d'aquella prosa que cal mastegar una mica. El Crisàlide, és un deò clàssic; bona ambientació, descripcions acurades, vocabulari cuidat. La història és versemblant i molt teva, també ( en aquest cas , teva del tot ). És divertit i molt real, com una frase pot, com tu dius, «retornar a la realitat i la flasidesa». Que curiós, també en aquest relat m'hi sento identificat ... Molts de nosaltres podríem narrar alguna història semblant, n'estic segur ... Però en aquest cas, a diferència del de la bruixa, segur que no n'escriuré cap relat, seria massa patètic .... ;)

Aleshores – Exhibicionisme.

Hola Aleshores, a tu no et tinc tan llegit com els teus companys de repte. Els que ens ofereixes aquí, és un curiós recull de trucs publicitaris, interessant i divertit, però no és el que demanava pel repte . De tota manera , gràcies per participar!



I ara, el veredicte . Entre el relat del deo i la Tanga - ja ho sé que ho diu tothom, però m'agraden el dos- trio el de la Tanga, per la valentia de fer un autèntic acte d'exhibicionisme i d'aquesta manera, apropar-se més al que aquest jutge voyeur havia demanat .

Tot teu, Tanga. I vigila amb la imaginació!