RE: RE: RE: Comparteixo

Bones Joan,
em sembla que aquesta vegada em tocava contestar sí o sí o també, la senyora somriures, jeje
Doncs està clar el que penso, el somriure és molt important. Pels altres, però també per un mateix.
Alguna vegada m'han dit que jo sóc "happy flower" només perquè quan arribo als llocs faig un somriure i dic hola. Doncs nooooo, que va. Jo tinc problemes (bé, de fet podria estar i he estat molt pitjor, però això seria una altra discusió) però de què em serveix anar amb cara de pa pels llocs? Clar que sí, que a vegades estic trista i enfadada i el somriure em sortirà una mica trist o una mica escuet, però davant de tot, un somriure!
Tants i tants cops he somrigut perquè tinc la costum i he acabat somrient perquè em venia de gust!
Oi tant que sí, tots a somriure!
Un somriure,
Anaïs