RE: Les portes del cel i les portes del misteri

Bon dia, Joan: Em permeto penjar aquí un parell de poemes.:-)

Paciència

La paciència del just
és una gran mercadera,
que ven per or en lo cel
lo fang que compra en la terra;
los escarnis per honors,
per brillants los cops de pedra.
Compra amb injúries l'encens,
lo vestit amb la nuesa,
amb les espines les flors,
lo paradís amb les penes,
la corona amb los turments
i amb la mort la vida eterna.


Verdaguer, Jacint

I un altre, més adient d'un relataire, Joanalvol

Paciència

No s’obren els set segells
a trompades d’impaciència,
ni s’adoba el que es trenca
a cops forts de martell.

Les portes del misteri
no s’obren a empentes
ni a cops de brams
les finestres del cel.
`
Joanalvol

Coses que passen, estimat Joan Colom. Hem estat una mica enfeinats amb la família, potser, i menjant canelons, escudella i altres delícies del moment.
Ja tens raó que quan entres per aquí i no hi veus moviment, fa una mica de basarda.

Bon any!

Un altre poema de la paciència

Paciència
Tu dius que jo sóc un arbre que canta,
un cristall sense enigma,
un fragment d’infutur.
I jo sé que saps que tots dos sabem que, de moment,
no hi ha dos ni tres, ni res que s’hi assemble:
només la incontinència de sentir i no comprendre,
el desig de fer anar el desig,
la immediatesa de saber-se cert en la incertesa;
el setge present de la impermanència
demanant-se sobre el cantell d’un gin-tònic
d’un taulell / d’un bar/ d’un barri/ qualsevol.
Per això sé que mentre ara escric
hi ha tres mil versos dient-se a través meu,
fragments de dissidència, estridències mentals,
molta –massa- misèria mental,
i camins, milers de camins habitant-me la pell,
quan sóc un exèrcit caminant vers el desastre,
quan sóc el crit més profidén del segle vint,
el setge a les vocals,
el torsimany del taüt,
Quan sé que sóc la milionèsima
edició apòcrifa del kamasutra.
Quan sé que sols quan cloc els ulls
el món aprèn a dir-se, intermitent.
Quan vinc de quatre paraules intuïdes,
inèdites, inevitables,
i encara n'aprenc...

ANDREU GALAN
Cansat de diumenges, 2009’enrenou de dubtar.

Bon any per tothom