Gos bless you, bles a

Era impossible de mantenir un minut més aquella ficció de al transició pacífica del feixisme a la democràcia si el financer cantava. Tots els beneficiaris econòmics de la transició quedarien en evidència. Més que financer havia estat un comprador de voluntats muntat sobre el negoci bancari. Un home que havia estat deu però que ara es trobava ben sol, a la deriva, i tement que d’un moment a l’altre el seu mon patís la darrera i definitiva ensulsiada. Tenia por de registrador, i de les seves dues ajudantes filles de prohoms beneficiaris del general, que tenia. Li havia arribat que a la cort del florentí ja se’l miraven malament perquè sabia massa i ja no era útil: un descartat de la plantilla. Al seu voltant l’aire s’havia enrarit, en silenci dels ocells, muts, es feia eixordador. Arribat el moment de la ressaca s’havia refugiat a la finca de l’únic amb qui havia actuat de bona fe amb ell i un home que li devia tot. Premeria, com sempre, el gallet contra els animals salvatges que desfilarien davant seu, per veure malaltissament com quan el seu poder de deu seguia intacte i triaria les ampolles de vi que solia veure’s amb els ara ja no més amics seus i que pot ser havien esdevingut enemics. Ho tenia tot ben escrit per si de cas. Havia temut que li premessin la gola però darrerament fins a cert punt la pressió havia afluixat i havia decidit de sortir. Allà estava mirant l’escopeta i mirant d’esbrinar el demà quan els sinistres executors es van fer presents des de darrera del seu cotxe. No va fugir, va tractar d’impressionar-los fent veure que dominava l’escena i que qui s’equivocava era l’amo dels sicaris, però va ser en debades, la seva sort s’havia escrit sense apel·lacions possibles. God bless you, bless a, li van dir mentre sonava la darrera música de la seva vida, la que ell d’una manera o d’una altra havia fet sonar tantes vegades.