Trobo el conte una declaració de principis, un lliçó de filosofia de vida.
La nostra vida l’hem de decidir bàsicament nosaltres, es la manera de viure el dia a dia que desitgem. Qui no ha fet aquestes reflexions quan obre els ulls pel matí?
M’ha agradat molt. Es mes abstracte que altres de la Susanna, però ha buscat també una intensitat en el missatge.

Un relat d’estructura senzilla però intens en el contingut. Ens obre una escletxa a una historia que pot ser un gran amor o no.
Aqui hi juga la imaginació del lector i segurament la pròpia historia personal de cadascun, perquè volem que el conte hi vagi per aquest camí.
Hi ha alguna frase de la Gina que no deixa clar aquest final. Per això ens obliga a posar de la nostra part.