Poques paraules, algunes d'elles repetides, simplifiquen tant la simplicitat que s'apropen a la buidor interior amb un exterior d'aplastant monotonia.

En un poema tan breu, d'impacte visual fort, s'escau tenir molta cura en la correcció de les paraules que en ser escasses destaquen.
Tot són com cicles no és correcte: el subjecte de l'oració, Tot, és singular, en tant que el verb, són, correspon al plural:Tot és o Tots són, però no Tot són.
Al menys, un homenatge sense incorrecions, per favor!