o recuperar-les pel seu profit...
això és el què en penso dels polítics i si realment els testos s'assemblen a les olles vull dir dels polítics, de pares a fills només ho saben, en la intimitat, les mares, és clar. Potser sóc una mica malèvol però es que n'hi molts i a més ho semblen, ser uns autèntics fills de sa mare...

salut

El poder és el botxí de les voluntats.
és un post meu a : Té la mà Maria - Reus http://telamamaria.blogspot.com/
i em referia als polítics concretament als del PP...
"aquests fills de la gran puta, amb perdó de les professionals",( referència a les putes que fan la seva feina, pel motiu que sigui, manca de diners, diner fàcil, o perquè els agrada la feina...)

Però als militars professionals o als polítics, doncs tot el meu menyspreu.

Els militars decideixen, són els botxins de la voluntat del poble, coaccionen la llibertat, la dels altres , i les víctimes que han de resistir i fan servir els seus mateixos mètodes militars, la lluita armada, clandestina, d'amagatotis, es converteixen en criminals, malgrat la seva humanitat. I el món va com va.

Pels polítics que fan servir el poder que els ha atorgat el poble, mitjançant els mecanismes parlamentaris, pels seus propis interessos, amb demagògia i utilitzant les majories, criminalitzant els que que decideixen no pertànyer a un estat que no és el seu, o oposar-se al poder que permet les desigualtats socials en en benefici del creixement.

salut

si passes pel meu bloc Generació... pots recollir el guardó que al seu torn m'ha atorgat un bloc amic, pels teus relats i tan especials i plens de vida.

això fa un telèfon de dutxa?

est intel.ligent, és veu, i això és el millor que pot tenir un ser humà, però a més tens cor i amb això ja fas el 7 i a més ets sensual, un 10.
Ho tens tot!

protegir-nos i adaptar-nos, el món és així i per sort triem com el volem viure.
T'ha deixat entrar peró no ha permés que t'hi quedesis, de la mateixa manera que tu no vols estar dependent d'un somni...

sempre m'havia preocupat el tenir èxit en el que feia, ñ'empresa era molt competitiva i premiava els millors, a part del menjacocos del cap de vendes, que per suposat mirava pels seus propis interessos, fins que va abandonar iva abandonar el projecte i l'exit llavors ja no era per ser competitiu o pel "quefa" que t'empenyia, sinó per tú mateix, l'exit en els negocis no volia dir que tinguesis èxit en la teva vida personal, podies tenir la butxaca plena, feies més o menys bé laprofessió, però l'important era el teu art com ho feies i aquí era on disfrutaves, duna feina que era dura i poc gratificant, el ser tú.

Tu si que ets una mestra...

Ja veig que ets molt bona, a veure si arribes a les 10 narracions i buscarem un editor!

Seriosament.

Endevant Ginger!

M'agrada molt l'estil, és molt fresc i és mereix ser publicat, per enveja de molts "escriptorets/tes"

Em fa riure i a la vegada m'atrapa.

Continua

Tens un admirador !