Juguen negres

Encara no ha començat la partida i ja hi manquen peces. Però no és que s'hàgin perdut, no, és que no existeixen; mai han existit, ni hi ha hagut la voluntat. Sembla que als contrincants ja els va bé d'aquesta manera.

Jugen negres. Hi ha rei, però no reina, doncs el poder no es comparteix i ha de brillar com en Lluís XIV. Els dos alfils, sí, tancant files amb rostre de gos de presa. Tenim els cavalls ben diferents ambdós, no sembla pas que pertanyin al mateix equip: un càrrega les andròmines i l'altre, igual que el cavaller Lancelot, va per lliure amb la seva armadura lluent, no se sap per on pot sortir; si que se sap, no obstant, que va acabar traïnt el rei. Pot ser en aques cas no li prendrà la reina, qui sap si la cadira… Les dues torres també hi són tortes i esquerdades, per tant força vulnerables i ben poc útils per a la defensa si es produís un atac enemic. Servirien, si més no, per dificultar -que no obstruir- el pas als invasors que haurien de remuntar una muntanya de runa més que unes fermes muralles fortificades. La resta, peons, servents més o menys sutmisos, més o menys prepotents, llepaculs de totes menes, però peons al capdevall, prescindibles o substituibles; no compten en el repartiment.

I al bàndol de les blanques? Bé, de fet no totes les peces d'aquesta part són ben bé blanques: Cinc són més aviat esgroeïdes, d'un color ranci com les dents dels vells a causa de la deixadesa i del mal ús. Dues són translúcides, intangibles com el fum, esmunyadisses com anguiles, hi són o no hi són? Tan aviat juguen com s'escapoleixen… Ni 'hi ha un parell de grises, gris rata de claveguera per ser més exactes; en teoria estan al bàndol de les blanques però, com els mercenaris més temibles, no tenen manies en passar-se a l'enemic si això els ha de ser personalment profitós: eus aquí el per què del su color.

No obstant, tot i pertànyer teoròricament al bàndol de les blanques, cap de les tres faccions són amigues ni aliades per col.laborar en batre l'enemic provadament comú. Entre elles es traurien les entranyes si poguessin i aquí és on rau de veritat la força de l'equip negre. Les blanques no ténen rei, ni reina, ni alfils, ni torres, ni cavalls… tots són reis o reines, alfils o torres o cavalls. Tampoc no tenen peons i tots són peons.

Any rere any, em pregunto còm es pot jugar una partida en aquestes condicions. I és que la política municipal és així a la meva ciutat: un tauler d'escacs mutilat.