Bones, un relat entorn d'una sola conversa que barreja passat, present i futur. Alhora que retrets i projectes. Un enginyosa idea la de tornar a valorar una amistat després de la marxa i excel·lentment definida la marxa com a tal, fugint dels xiscles. Solem comentar al meu poble que molts marxeríem a l'estranger ... lluny ... si existís un parentèsis en el lloc que deixem i la gent. Malauradament , t'ho expliqués que marxar és trencar amb tot, i quan es torna és impossible un nou acoblament (jo penso que és difícil no impossible, depèn del perquè de la marxa i de la manera com s'ha mantingut el contacte). M'ha agradat l'estil i en especial el llenguatge, ben aconseguit. I per últim el tema de l'amistat, sempre tan complicat,un donar i rebre difícilment en equilibriT'animo de veritat, és el primer relat teu que llegeixo i ja tinc ganes de devorar-ne d'altres.

Bones, un relat entorn d'una sola conversa que barreja passat, present i futur. Alhora que retrets i projectes. Un enginyosa idea la de tornar a valorar una amistat després de la marxa i excel·lentment definida la marxa com a tal, fugint dels xiscles. Solem comentar al meu poble que molts marxeríem a l'estranger ... lluny ... si existís un parentèsis en el lloc que deixem i la gent. Malauradament , t'ho expliqués que marxar és trencar amb tot, i quan es torna és impossible un nou acoblament (jo penso que és difícil no impossible, depèn del perquè de la marxa i de la manera com s'ha mantingut el contacte). M'ha agradat l'estil i en especial el llenguatge, ben aconseguit. I per últim el tema de l'amistat, sempre tan complicat,un donar i rebre difícilment en equilibriT'animo de veritat, és el primer relat teu que llegeixo i ja tinc ganes de devorar-ne d'altres.

Hola, com jo t'acabes d'iniciar en Relats. Espero que et vagi molt bé, de moment aquest escrit m'ha agradat molt ja que he palpat el sentiment aquest de declaració d'amor, d'espera, .... des de la perspectiva de la noia. Fins ara com a noi, ho veia diferent. Amb tot veig que la tradició continua i les noies segueixen fent senyals i els nois hem d'estar prou vius per captar-los i reaccionar. Per últim, una pregunta el format epistolar (de carta) és un recurs literari o és que realment el relat prové d'un fet real?

Guillem

M'encanta la teva idea de revolució, com la sents de propera, tan abstracte que al final costa d'imaginar-se i concretar-la dins la nostra actualitat.
Molt bon relat

Hola lila o laura.
La solitud... quin tema.... suposo que és una de les sensacions més freqüents en la nostra edat, l'adolescència. Et comprenc, pro només voldria fer-te reflexionar sobre quin tipus de solitud sents tu... jo per exemple cerco la meva ànima bessona... és a dir, tinc molt bons amics, un munt de coneguts, una família que m'entén, em comprèn i em recolza... pro malgrat això infinitat de nits em poso a escriure al meu diari sentint-me sol. Voldira tenir aquella persona més pròxima que un amic a la qual li ho pogues explicar, poguéssim experimentar junts, somiar junts, existir junts .... Weno tallo que me n'anava per altres camins, en resum descrius molt intesament una solitud pro no acabo d'entendre el teu context.

Atentament , livingstone

P.S.- El meu correu és gccripoll15@hotmail.com, encantat de haver llegit el teu relat .