Moltes gràcies GuoLFi per aquest poema tan bell i sincer.

Ja ho veus, que quan duus a terme la important tasca de crear, les conseqüències sempre són difícils de preveure. No saps mai, a ciència certa, quina transcendència tindran les teves creacions, ni sabràs quant de lluny podran volar i viatjar.

Volia compartir amb tu (i amb tothom que llegeixi aquest text) un petit-gran secret que, no fa pas tan, vaig descobrir, tot caminant pel camí de la vida.

Per a crear, només necessitem un ingredient bàsic i vital, únic i màgic: l'AMOR.
Podem afegir, a voluntat, més ingredients, però mai podrà faltar l'amor.

L'amor crea.

L'amor uneix.

Totes i cadascuna de les creacions, fetes per algú o per alguna cosa, són sempre en major o menor mida producte de l'amor.

La música, la literatura, la pintura, l'escultura, la cuina, LA MATERNITAT, l'arquitectura, l'enginyeria, el dibuix, la mecànica, la fusteria, els vídeo-jocs, el cinema, el teatre... Totes les disciplines i àmbits que et puguis imaginar necessiten amor si han de crear, fins i tot quan fregim un ou estem creant i per tant, hem de menester amor.

Quan més amor empris en ses teves creacions més belles i dignes de compartir seran.
No hi ha volta de fulla.
Tal i com dirien els físics: "La quantitat emprada d'amor A, en una creació puntual C, sempre serà directament proporcional a la quantitat de bellesa generada per la pròpia creació C".


D'altra banda i com que tot té vers i revers per equilibrar l'amor, existeix l'odi.

L'odi té un efecte totalment contrari a l'efecte de l'amor.

L'odi destrueix.

L'odi separa.

L'odi té la capacitat de trencar en una mil·lèssima de segon allò que l'amor ha creat al llarg i ample dels anys, a poc a poc, amb paciència i a foc lent.

Amb tot, hem d'estar alerta i hem de procurar no caure en el parany de les paraules.
Amor i odi, només són dues etiquetes que, en aquest cas, en català, emprem per comunicar o expresar l'autèntica essència del que s'amaga darrera d'aquestes paraules o símbols (escrits o parlats).

Així doncs i aclarit aquest darrer punt, que em pareix de vital importància, volia acabar fent un darrer incís a ses meves pròpies paraules.

Expresat i sapigut aquest petit-gran secret, hom podria pensar què, l'amor és bo i l'odi dolent.


Doncs, no.
Ni l'amor és necessàriament bo, ni l'odi ha de ser dolent.


Tot depèn de l'ús que li donem voluntària o involuntàriament. Tothom sap que les emocions, tant les que entren com les que surten, no solen ser fàcils de controlar i per tant, la voluntat, en aquest terreny, sempre serà molt relativa.

Jo, he gaudit de la bellesa i de l'amor de "Molt lluny, molt enllà". Gràcies de nou.



Una ferrada ben forta per a tu GuoLFi i una altra per aquest lector anònim que ha decidit, espero què a voluntat, llegir fins a aquesta darrera paraula.

Salut i fins aviat!