Norikus

Barcelona,

2 Relats, 0 Comentaris
1217 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de Norikus

  • Condemnada

    Norikus - 10-11-2009 - 604 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    -Coneixes els Ekkaia?, va preguntar. Llavors vaig decidir que ja en tenia prou del reportatge, aquell matí. Em vaig acostar on era ell i vaig inclinar-me per veure la pantalla de l'ordinador. -No els he sentit mai. Ensenya'm com sonen, li vaig dir, potser massa a cau d'orella, ho reconec. Però era difícil no fer-ho, ja que els nostres caps eren a tocar. Mentre observava la pantalla, concentrada en el so brut i caòtic dels Ekkaia, vaig sentir el seu alè calent sobre el coll. No m'atrevia a mirar, però notava els seus ulls penetrants fixats en el meu rostre, en el meu cabell, els notava baixant pel coll, observant fixament la forma com la dessuadora grisa se'm ajustava al pit. I vaig girar-me cap a ell. No se en quin moment es van trobar els nostres llavis, ni qui va començar a assaborir l'altre com si no haguéssim provat aliment en anys, però uns segons desprès el Carles era sobre la cadira de l'ordinador i jo li mossegava el coll, asseguda damunt d'ell. més

  • Cinquanta caputxes sota el cel estelat

    Norikus - 10-11-2009 - 613 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Aitor tanca la porta d'entrada amb baldó i puja al pis de dalt. Parlarà amb Milena i s'arrossegarà durant una estona fins que ella decideixi perdonar-lo. Li fa molta mandra haver d'entomar sense alterar-se els retrets de la seva xicota, però no és massa convenient que estiguin barallats mentre els foragiten de casa seva. Llavors tots hauran de deixar de banda els conflictes personals i lluitar colze a colze. "Fins i tot amb Lluís", pensa Aitor. Pica suaument a la porta de Milena, però ella no contesta. L'obre i mira dins. No hi troba ningú. Potser l'està esperant a l'habitació d'ell. De vegades ho fa. De camí, passa per davant del forat caòtic i desordenat on dorm el valencià. No sap ben bé perquè, però s'hi atura i mira fixament la porta. Darrere, Lluís té a Milena agafada a coll, contra la paret. Aitor sent la fressa de dues respiracions sense alè. més