Foto de perfil de J. M. Vidal-Illanes

J. M. Vidal-Illanes

6 Relats, 36 Comentaris
15516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Fa temps que no se si vaig o vinc. Mir a les palpentes sense sentir res més que l’abandonament que m’envaeix en girar una cantonada fosca. Fa temps que esper que piquin a la porta [o a la paret], o entrin per la finestra amb un bitllet [només d’anada] sense un mot per creuar.

La meva web:

Web

També em podreu llegir a:

AILLAT-WordPress
La sorra del desert a les fosques
Aïllat [mots i enderrossalls]
ECLèCTIA
RELATS-WordPress
ARTICLES-WordPress


Open publication - Free publishing - More catala

Open publication - Free publishing - More catala

En paper he publicat a:

La Lluna en un Cove:


Número 20: "Entre niguls canviants"
Número 29: "Els sorolls, la nit, el veí"
Número 30: "Bumerang"
Número 33: "Tren equivocat"
Número 57: “Humitat als ossos”

La meva darrera novel·la: "Júlia i la xarxa" : Júlia

Podeu seguir-me a Twitter:

@JMVIDALILLANES

Últims relats de J. M. Vidal-Illanes

  • TORONTO [variacions 1 a 7]

    J. M. Vidal-Illanes - 12-08-2012 - 2695 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat breu sobre una relació que s'extingueix o es va extingir fa temps. Els records es barregen amb la decadència de l'avui. més

  • Pleniluni

    J. M. Vidal-Illanes - 14-01-2012 - 3099 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Una trobada gens casual, una aspiració secreta, un desig no correspost... més

  • La notícia

    J. M. Vidal-Illanes - 05-08-2011 - 2401 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una persona mira les notícies de la televisió en un estat de sopor, de son letàrgic. L'hora i el dia calorós el té immers en un estat intermediari entre l’ensopiment i el coma, entre la somnolència i l'adormiment inestable. De cop una notícia el cridarà l'atenció per damunt de les altres. més

  • Soroll

    J. M. Vidal-Illanes - 23-07-2011 - 3014 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Els sorolls, la vida urbana, la desocupació, la manca de son... Un viatge que s'enfila per la via que pot conduir-te a la inestabilitat o a la bogeria momentània (o pot ser no tant momentània). Un relat costumista més proper del que ens podem imaginar. més

  • La capsa de sabates

    J. M. Vidal-Illanes - 18-07-2011 - 2265 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La història del darrer còmic... o el naixement d'un nou humor? Història de la darrera persona que especulà amb l'humor com a bàlsam per a fer oblidar realitats poc estimulants en temps de crisi global. Amb un desenllaç que pot ser et sorprendrà i deixarà oberts nous interrogants. més

  • La nevera

    J. M. Vidal-Illanes - 07-07-2011 - 2042 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Realisme costumista. Un maniàtic solitari (ofuscat) i un enquestador vital xoquen breument dins d'un bucle absurd i sorprenent. L'enquestador fa preguntes i el maniàtic cerca respostes... més

Últims comentaris de l'autor

  • J. M. Vidal-Illanes | 23-08-2012 | Valoració: 10

    ...és el que m'es m'agrada, perquè m'agrada jugar amb la personificació dels objectes. L'Anselm pren forma a mesura que avancem en el relat, i els sofàs també. La vida escrita a partir d'allò que ens arrela al passat i dóna sentit al present. M'agrada l'esperit positiu de l'Anselm i les fases del somriure que adopta. M'agrada com el sofà taronja simbolitza l'acumulació de tresors, de bons moments, de l'afecte de l'Anselm i d'altres secrets viscuts...

    Una abraçada i fins aviat.

    ...Ah! I gràcies per les teves paraules al comentari a Pleniluni, és un relat que estimo molt.

  • J. M. Vidal-Illanes | 16-08-2012

    ...I aquest matí,
    he trobat el somriure i les arracades
    damunt la tauleta de nit;...

    ...senzillament brillant, Aleix.

    Una abraçada

  • J. M. Vidal-Illanes | 14-08-2012

    Aquesta era la idea de les variacions Goldberg i per això esmento a Glen Gould! :-) Però no he pogut tancar la sèrie completa, tot i que espero tenir la fortuna de trobar la línia i poder enllestir les variacions agrupades com a les partitures.

    Gràcies pel comentari sobre "No davant el nen", ara l'he rellegit i realment això ens podria passar a moltes persones si arriba el cas... i sí, fa sentir esgarrifances.

    Una salutació!

  • J. M. Vidal-Illanes | 14-08-2012

    igual t'agrada o us agrada el relat d'un pobre diable en un món que es desplaça cap a un nou ordre econòmic:

    No davant el nen

    Una abraçada

  • J. M. Vidal-Illanes | 14-08-2012

    ...per les teves paraules Carles. Estimula veure tot allò que t'ha evocat el relat i com has connectat amb la frontera de la realitat i la ficció de Cohen, el Chelsea Hotel i The Famous Blue Raincoat...

    El relat té continuïtat, no sé si el podré afegir a la maqueta del llibre, però per poc que pugui el penjaré. Estava previst treure el recull complet per aquesta tardor, però vist que tot du el seu temps igual serà per Nadal (sinó per més endavant).

    D'altra banda l'editor pensa que Fugida (la senyora Dykson) no acaba d'encaixar amb els altres relats i seria millor guardar-ho. Així el recull inclouria (en principi):

    "El jugador de daus", "L'illa", "Rellotges", "Quan he volgut ser tu", "Tatuatge", "El far", "Toronto" i "Paris".

    Ens seguim veient i compartint! I gràcies novament.

  • J. M. Vidal-Illanes | 12-08-2011

    Despertar els sentiments amb densitat gràfica...
    Colpejar la consciència...
    Elevar el drama a la categoria d'obra artística...
    Moltes felicitats!

  • J. M. Vidal-Illanes | 11-08-2011

    ¿Saps que és enllaçar amb comptes de Facebook, Twitter, Blogger, offLletrA, Blogs de Lletres o WordPress, entre d'altres llocs d'Internet per atraure fluxos?
    Només amb els meus seguidors és lògic que els relats es llegeixin al nivell que es llegeixen (no més, hi ha un sostre). Cada pic que faig una piulada aquesta és RT per molts seguidors i pot generar pics de lectura. Igual que en Facebook o Twenti
    Només la meva pàgina personal rep unes 7000 visites l'any segons Google Analytics. El comptador el poso a zero cada vegada que renovo la web.
    Em sap greu però t'equivoques. No sé qui ets, igual podries identificar-te i investigar una mica més, així sabries que no necessito que em posin nota ni que em llegeixin molt o poc en aquest lloc.
    Una salutació ben cordial!

  • J. M. Vidal-Illanes | 11-08-2011 | Valoració: 10

    Totalment d'acord amb en Marc. El poema és pura intencionalitat i metàfora, dues característiques que ja no sovintegen a la nostra poesia. Es pot ser clàssic o molt experimental, però els fonaments han de romandre intactes.
    Ànim, sé de molta gent que arribarà a aquest poema i se sentirà com jo em sento ara: agraït per regalar-me unes estrofes que m’han fet gaudir i pensar a l’hora.

  • J. M. Vidal-Illanes | 08-08-2011 | Valoració: 10

    Felicitats per la sensibilitat, per ser profunda, per deixar que les paraules brollin sobre el paper (o la pantalla) i ens regalin un viatge d'un minut ple de missatge i sentiments fins a a terres plenes de profundes arrels.
    Abraçades

  • J. M. Vidal-Illanes | 07-08-2011 | Valoració: 10

    Deien de Raymond Carver que va plasmar amb mestria el realisme brut. Veig que tu tens una magnífica sensibilitat per elevar la realitat bruta a un nivell narratiu que arriba a adquirir trets poètics. La crítica amb humor que fas al Cul mòbil em va encantar i ara amb aquest relat d'una persona "diferent" com hi ha tantes al món, em sembla molt bo. Sento una gran afinitat amb el que expliques i amb la crítica social que planteges i que té una profunditat molt més enllà del relat que ens regales.
    Et seguiré llegint

  • J. M. Vidal-Illanes | 05-08-2011 | Valoració: 10

    Veig que per aquí sovint coincidim les mateixes persones. Açò m'agrada...
    Aquest somriure de la lluna camina sol. Té un ritme envejable i està molt ben escrit. És com un obecte rodant que li dónes una empenta i camina sol, fins que es troba amb un obstable final que l'atura... el despertador.
    Felicitats

  • J. M. Vidal-Illanes | 31-07-2011 | Valoració: 10

    Soc amant de les manifestacions artístiques que es capbussen dins les arestes de la dimensió humana. Sigui quin sigui el problema i el desllorigador -si és que existeix- m'agrada que arrenquin de sentiments profunds, més enllà de la perfecció literària, perquè els aspectes tècnics sempre tenen una possible correcció: la creació de situacions sensibles, però, requereix precisament de "sensibilitat". Per això m'agrada molt aquest relat i els sentiments que traspuen algunes de les propostes que t'he llegit.
    Em serviràs d'exemple per moltes coses... Gràcies Nonna!

  • J. M. Vidal-Illanes | 30-07-2011

    ... molta sensibilitat traspua el teu relat, atrevit i creïble a l'hora. M'ha enganxat des de la primera línia.
    Una abraçada illenca.

  • J. M. Vidal-Illanes | 30-07-2011

    Gràcies per seguir-me i pels vostres comentaris.

    Aleix, m'agrada i m'estimula molt això que em dius perquè em sembla que coincideixo molt amb tu en la forma d'entendre la narrativa i els relats breus. (Crec que ja t'ho he dit, però m'has enganxat amb molts dels teus escrits).

    Una abraçada i ànims en aquest juliol estrany que sembla que s'acomiada amb tempesta.

  • J. M. Vidal-Illanes | 19-07-2011

    Ups! Perdoneu, però sense adonar-me o per defecte, m'he auto puntuat el relat i m'acabo d'adonar... Em poso vermell amb molta facilitat, així que menys mal que no em podeu veure ara que escric aquesta correcció.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: