Despertar els sentiments amb densitat gràfica...
Colpejar la consciència...
Elevar el drama a la categoria d'obra artística...
Moltes felicitats!

¿Saps que és enllaçar amb comptes de Facebook, Twitter, Blogger, offLletrA, Blogs de Lletres o WordPress, entre d'altres llocs d'Internet per atraure fluxos?
Només amb els meus seguidors és lògic que els relats es llegeixin al nivell que es llegeixen (no més, hi ha un sostre). Cada pic que faig una piulada aquesta és RT per molts seguidors i pot generar pics de lectura. Igual que en Facebook o Twenti
Només la meva pàgina personal rep unes 7000 visites l'any segons Google Analytics. El comptador el poso a zero cada vegada que renovo la web.
Em sap greu però t'equivoques. No sé qui ets, igual podries identificar-te i investigar una mica més, així sabries que no necessito que em posin nota ni que em llegeixin molt o poc en aquest lloc.
Una salutació ben cordial!

Totalment d'acord amb en Marc. El poema és pura intencionalitat i metàfora, dues característiques que ja no sovintegen a la nostra poesia. Es pot ser clàssic o molt experimental, però els fonaments han de romandre intactes.
Ànim, sé de molta gent que arribarà a aquest poema i se sentirà com jo em sento ara: agraït per regalar-me unes estrofes que m’han fet gaudir i pensar a l’hora.

Felicitats per la sensibilitat, per ser profunda, per deixar que les paraules brollin sobre el paper (o la pantalla) i ens regalin un viatge d'un minut ple de missatge i sentiments fins a a terres plenes de profundes arrels.
Abraçades

Deien de Raymond Carver que va plasmar amb mestria el realisme brut. Veig que tu tens una magnífica sensibilitat per elevar la realitat bruta a un nivell narratiu que arriba a adquirir trets poètics. La crítica amb humor que fas al Cul mòbil em va encantar i ara amb aquest relat d'una persona "diferent" com hi ha tantes al món, em sembla molt bo. Sento una gran afinitat amb el que expliques i amb la crítica social que planteges i que té una profunditat molt més enllà del relat que ens regales.
Et seguiré llegint

Veig que per aquí sovint coincidim les mateixes persones. Açò m'agrada...
Aquest somriure de la lluna camina sol. Té un ritme envejable i està molt ben escrit. És com un obecte rodant que li dónes una empenta i camina sol, fins que es troba amb un obstable final que l'atura... el despertador.
Felicitats

Soc amant de les manifestacions artístiques que es capbussen dins les arestes de la dimensió humana. Sigui quin sigui el problema i el desllorigador -si és que existeix- m'agrada que arrenquin de sentiments profunds, més enllà de la perfecció literària, perquè els aspectes tècnics sempre tenen una possible correcció: la creació de situacions sensibles, però, requereix precisament de "sensibilitat". Per això m'agrada molt aquest relat i els sentiments que traspuen algunes de les propostes que t'he llegit.
Em serviràs d'exemple per moltes coses... Gràcies Nonna!

... molta sensibilitat traspua el teu relat, atrevit i creïble a l'hora. M'ha enganxat des de la primera línia.
Una abraçada illenca.

Gràcies per seguir-me i pels vostres comentaris.

Aleix, m'agrada i m'estimula molt això que em dius perquè em sembla que coincideixo molt amb tu en la forma d'entendre la narrativa i els relats breus. (Crec que ja t'ho he dit, però m'has enganxat amb molts dels teus escrits).

Una abraçada i ànims en aquest juliol estrany que sembla que s'acomiada amb tempesta.

Ups! Perdoneu, però sense adonar-me o per defecte, m'he auto puntuat el relat i m'acabo d'adonar... Em poso vermell amb molta facilitat, així que menys mal que no em podeu veure ara que escric aquesta correcció.

Encara que el protagonista no fos un cap d'estació, vaig viure de prop una situació semblant. M'agrada com controles la situació de conflicte i com filtres la informació. Al final el relat és molt redó. No visc a Barcelona, però si mai hi vaig miraré de passar a veure la teva "gàbia"... amb una mica de sort et podré saludar. Una abraçada i molta sort. Et seguiré llegint.

No deixa de ser una mica inquietant, però crec que el relat té moltes lectures i aporta una visió de la situació actual amb un calat de molta profunditat. Senzillament és un estil que m'agrada i enganxa i toca un tema que m'interessa.