La notícia

Un relat de: J. M. Vidal-Illanes
Et trobes descansant mentre mires la televisió. Les notícies t’escupen a la cara tota mena de despropòsits d’interès informatiu; sembla que només passin desgràcies al món, i el pitjor de tot és que només sembla que existeixin aquelles desgràcies que són publicades als mitjans. Però tu ni t’immutes, romans immers en una plàcida narcosi, en pau, en silenci. Els minuts passen i res no t’importa.

Mires per la finestra, que té la persiana mig baixada. Sents, però, que la llum que entra per les escletxes és intensa i per això penses que el sol encara està alt. A l’habitació s’està confortable, encara que voldries una mica més de frescor abraçat amb la tranquil·litat que et domina. Al sostre un ventilador gira lentament i infatigable, respectant el silenci de l’hora morta en què et trobes. L’hipnòtic moviment de les aspes té un efecte sedant i et quedes meravellat. Ara gires el cap i mires al terra on es projecta l’ombra de les cortines que ballen una lenta dansa al compàs de l’aire que es remou a l’estança.

Unes paraules que brollen de l’aparell et reclamen l’atenció. Tornes a fixar la mirada en la pantalla i mires impertèrrit la notícia d’un incendi amb víctimes. El foc havia estat provocat i destruí completament l’habitatge. Sents llàstima en veure les cendres dels somnis i dels records que es consumiren amb la casa. La locutora relata que les víctimes són una dona de trenta-vuit anys i dues criatures de nou i dotze. Et sorprèn la coincidència. El marit i pare havia calat foc a la casa en un irracional episodi de violència domèstica. Ara sents una enorme distància amb els fets i una mica de dolor al braç dret. A la pantalla exhibeixen la fotografia de l’agressor, i en mirar-la et sembla estranyament familiar, però no el reconeixes. Segueixes atent a la notícia encara que per segons vas perdent l’interès pel relat dels fets. L’home roman en un hospital, custodiat per la policia i amb cremades per tot el cos. Probablement necessitarà un internament en una unitat de salut mental; sents com la veu que surt de la televisió explica que l’agressor presenta un quadre de pèrdua de memòria i d’inestabilitat emocional sever. La veu es va extingint lentament i les imatges de la pantalla s’esvaeixen en la immobilitat del teu cos. I poc a poc notes que la son guanya novament el pols que manté amb la vigília i que el llum del dia s’apaga mentre mires plàcidament els blancs embenatges que cobreixen bona part del teu cos.

J. M. Vidal-Illanes © 2011

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Fidel Català | 16-08-2011

    més la introducció que hi fas en la presentació del resum, que tot el conte en si mateix, una mica ple d'imatges que ja hem vist en altres situacions i amb un final que ja es veu venir. Però no deixa de ser un bon exercici literari.

  • Per seguir el fil de les converses[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 12-08-2011

    tenim el fòrum, lloc de trobada per tots els relataires que vulguin dir alguna cosa seriosa o no, ahir et vaig deixar allí un missatge. Ja sé que ets novatu aquí a relats i no ho saps, però si ho vols, ara ja ho saps, al fòrum en seguim parlant, i tot de bon rotllo eh?.

    I ja qui hi sóc, aprofito per fer el comentari del relat, que és el que cal fer aquí en els comentaris. Sobre el relat dir que està ben escrit, he trobat uns quants "que" seguits que podries haver canviat per altres opcions gramaticals i evitar un cert aire cacofònic, però no és res seriós, la resta bé, ben ambientat i amb un ritme pausat que fa més visible la situació del desmemoriat. Un relat clàssic on ens vols amagar qui és el protagonista i encara que no ens ho dius amb paraules es pot intuir amb la narració.

    espero que segueixis regalant-nos contes molt de temps, tens un bon nivell.


  • T'equivoques[Ofensiu]
    J. M. Vidal-Illanes | 11-08-2011

    ¿Saps que és enllaçar amb comptes de Facebook, Twitter, Blogger, offLletrA, Blogs de Lletres o WordPress, entre d'altres llocs d'Internet per atraure fluxos?
    Només amb els meus seguidors és lògic que els relats es llegeixin al nivell que es llegeixen (no més, hi ha un sostre). Cada pic que faig una piulada aquesta és RT per molts seguidors i pot generar pics de lectura. Igual que en Facebook o Twenti
    Només la meva pàgina personal rep unes 7000 visites l'any segons Google Analytics. El comptador el poso a zero cada vegada que renovo la web.
    Em sap greu però t'equivoques. No sé qui ets, igual podries identificar-te i investigar una mica més, així sabries que no necessito que em posin nota ni que em llegeixin molt o poc en aquest lloc.
    Una salutació ben cordial!

  • potser que[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 11-08-2011

    paris de fer anar el comptador de lectures, sols dura quinze dies això, després desapareix el relat...!!!

  • Dura realitat que saps mig ocultar[Ofensiu]
    Escorpí | 08-08-2011 | Valoració: 9

    Molt ben escrit -encara que tot es pot millorar- i m'agrada molt. Però la sensació final és que jugues a ocultar darrera la bellesa de les teves paraules, una o alguna de les realitats més dures i execrables. Se m'acut si és lícit -o millor, si s'escau- elevar a la categoria d'art la violència de gènere?
    De totes formes escrius molt per sobre de la mitjana, o així m'ho sembla a mi que soc un lector sense mesura que no s'atreveix a escriure.
    Salu2

  • realisme[Ofensiu]
    Carolina1977 | 07-08-2011

    Hola,
    donant voltes per la portada he arribat finalment en aquest relat i he de dir que m'ha sorpés molt. Els detalls són molt realistes i et fiquen molt endins de lo que narres. A més el detallisme i realisme no està renyit amb la poesia que desprenen alguns fragments.
    No soc de les que diu que una cosa li agrada si no és veritat, i aquest relat el trobo molt bo.
    A cuidar-se xic.

  • Tornes a sorprendre[Ofensiu]
    Sonnenhalde | 05-08-2011 | Valoració: 10

    No sé com t'ho fas, però m'he fixat que fins i tot els paràgrafs estàn mesurats per generar ritme. Lleus anticipacions i falses anticipacions ens fan volar una mica la imaginació. Això de les cortines dansant és frepador i el ventilador hipnòtic. I el millor de tot (com en tot el que t'he llegit fins ara) és el final moooolt sorprenent.
    Felicitats!

l´Autor

Foto de perfil de J. M. Vidal-Illanes

J. M. Vidal-Illanes

6 Relats

36 Comentaris

18697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Fa temps que no se si vaig o vinc. Mir a les palpentes sense sentir res més que l’abandonament que m’envaeix en girar una cantonada fosca. Fa temps que esper que piquin a la porta [o a la paret], o entrin per la finestra amb un bitllet [només d’anada] sense un mot per creuar.

La meva web:

Web

També em podreu llegir a:

AILLAT-WordPress
La sorra del desert a les fosques
Aïllat [mots i enderrossalls]
ECLèCTIA
RELATS-WordPress
ARTICLES-WordPress


Open publication - Free publishing - More catala

Open publication - Free publishing - More catala

En paper he publicat a:

La Lluna en un Cove:


Número 20: "Entre niguls canviants"
Número 29: "Els sorolls, la nit, el veí"
Número 30: "Bumerang"
Número 33: "Tren equivocat"
Número 57: “Humitat als ossos”

La meva darrera novel·la: "Júlia i la xarxa" : Júlia

Podeu seguir-me a Twitter:

@JMVIDALILLANES