Cercador
El sofà, ni tocar-lo!
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'Anselm, venedor de tresillos, somriu en vendre'n i el somriure que projecta cap al possible client té tres fases: la fase butaca, la fase sofà i la fase sensualitat total. I ja n'ha venut un altre!. L'Anselm fa goig, ros i alt, ulls de suec i pell d'holandès colrat. Uf! La vesàvia era russa i formosa i alguna cosa, doncs, n'ha heretat. Ven, ven tresillos i no para, l'Anselm. Ni amb la crisi no s'atura. En ven a preus mòdics (els que, havent estat exposats a l'aparador, mostren llepades de color menjat per l'insaciable astre rei, causant del desastre); a preus convinguts i a terminis que intenta -per tenir content el jefe- que siguin minis i ho aconsegueix sense cap problema dient a la gent que el preu és adaptable com una fina i segura (gran estupidesa...però amb èxit de venda! -seran els ulls?-); i a preus especials en espècies, només possibles amb aquelles compradores situades en una franja d'edat entre vint i trenta anys.
Vaja, que en sap i molt. El domini del llenguatge, amb tot, no és el que li fa tenir l'èxit. El domini de la llengua, sí. En el cas del pagar en espècies, és clar: ell paga els tresillos de la pròpia butxaca (preu irrisori de cost, ja els col·loca els fets a la Xina amb material dubtós indubtablement).
A casa seva una munió de sofàs-llit fan restallera com vagons de tren, fent un camí que quan toca girada o canvi d'habitació no es talla, sinó que fa goig de seguir i que acaba amb el sofà taronja, supercòmode i venerat, el sofà per excel·lència, el primer que va vendre i que va recuperar (no entraré en detalls) i on, dins els coixins, atresora records de tot el que s'hi ha esdevingut (i ja porta deu anys!).
L'Anselm neteja el sofà i li parla. Li conta contes de sofàs dormilegues aptes per a migdiades i de butaques espavilades on quan t'hi asseus quadres qualsevol comptabilitat. S'hi estira i rememora cada amor en cada espai del sofà i cada paraula i cada crit i cada gest.
La dona de fer feines té prohibit tocar aquell sofà. I una càmera especialment disposada en el lloc exacte vigila que el que vol es cumpleixi. Els altres pot espraiar-los amb antiàcars, raspallar-los, passar-hi una baieta humida amb líquid pels plats segons el grau de brutícia,...però el taronja ni es mira!
L'Anselm, venedor de tresillos, somriu en vendre'n i el somriure que projecta cap el possible client té tres fases: la fase butaca, la fase sofà i la fase sensualitat total. I va venent i va venent i la vida és vendre'n i tenir-ne i el sofà taronja és el cordó umbilical, la font d'energia, amb potes i coixins i respatller, un element diví en la seva ansèlmica existència, tan folrada com els tresillos!
Vaja, que en sap i molt. El domini del llenguatge, amb tot, no és el que li fa tenir l'èxit. El domini de la llengua, sí. En el cas del pagar en espècies, és clar: ell paga els tresillos de la pròpia butxaca (preu irrisori de cost, ja els col·loca els fets a la Xina amb material dubtós indubtablement).
A casa seva una munió de sofàs-llit fan restallera com vagons de tren, fent un camí que quan toca girada o canvi d'habitació no es talla, sinó que fa goig de seguir i que acaba amb el sofà taronja, supercòmode i venerat, el sofà per excel·lència, el primer que va vendre i que va recuperar (no entraré en detalls) i on, dins els coixins, atresora records de tot el que s'hi ha esdevingut (i ja porta deu anys!).
L'Anselm neteja el sofà i li parla. Li conta contes de sofàs dormilegues aptes per a migdiades i de butaques espavilades on quan t'hi asseus quadres qualsevol comptabilitat. S'hi estira i rememora cada amor en cada espai del sofà i cada paraula i cada crit i cada gest.
La dona de fer feines té prohibit tocar aquell sofà. I una càmera especialment disposada en el lloc exacte vigila que el que vol es cumpleixi. Els altres pot espraiar-los amb antiàcars, raspallar-los, passar-hi una baieta humida amb líquid pels plats segons el grau de brutícia,...però el taronja ni es mira!
L'Anselm, venedor de tresillos, somriu en vendre'n i el somriure que projecta cap el possible client té tres fases: la fase butaca, la fase sofà i la fase sensualitat total. I va venent i va venent i la vida és vendre'n i tenir-ne i el sofà taronja és el cordó umbilical, la font d'energia, amb potes i coixins i respatller, un element diví en la seva ansèlmica existència, tan folrada com els tresillos!
Comentaris
-
Dels darrers que has publicat...[Ofensiu]J. M. Vidal-Illanes | 23-08-2012 | Valoració: 10
...és el que m'es m'agrada, perquè m'agrada jugar amb la personificació dels objectes. L'Anselm pren forma a mesura que avancem en el relat, i els sofàs també. La vida escrita a partir d'allò que ens arrela al passat i dóna sentit al present. M'agrada l'esperit positiu de l'Anselm i les fases del somriure que adopta. M'agrada com el sofà taronja simbolitza l'acumulació de tresors, de bons moments, de l'afecte de l'Anselm i d'altres secrets viscuts...
Una abraçada i fins aviat.
...Ah! I gràcies per les teves paraules al comentari a Pleniluni, és un relat que estimo molt.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435753 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com