Cercador
Pleniluni
Un relat de: J. M. Vidal-IllanesEscalfo les mans amb la tassa de te, una barreja anomenada Somnis d’Orient on la vainilla sobresurt per damunt qualsevol altre aroma. L’ensumo i et torno a mirar furtivament. Sé que ets alt i amb un cos ben format, t’he observat altres vegades, sempre d’amagat. Els teus ulls negres em van captivar el dia que et vaig veure entrar per primer pic. Per això m’he assegut aquí, per això et miro d’amagat, per això sento una tremolor difícil de descriure.
Ensumo novament el te i imagino que aquesta és la teva olor, fusta i vainilla: fortalesa i tendresa. Just allò que vull d’un home. I segueixo espiant els teus moviments suaus. L’aire que agites en girar les pàgines del llibre m’envia un lleu perfum a tu, i el prefereixo al del te que estic bevent que només n’era una imitació imaginària de mala qualitat.
Aixeques la mirada i el tòrax em sotraga; alguna cosa ha rebentat al meu interior. Crec que he retirat l’esguard a temps, que no has pogut interceptar-me ni observar el meu plaer secret. Estàs bevent cava i jo, amb el meu te de vainilla, em sento una mica ridícul. L’elegància del teu rostre, dels cabells ondulats i la camisa negra, m’expulsen del teu horitzó. Ara alces el llibre i per un instant he pogut veure la portada: llegeixes uns contes de Flannery O’Connor i intento recordar quelcom d’aquesta escriptora al sud del nord.
Voldria aixecar-me i seure al teu costat, i bescanviar el te per una copa de cava i brindar sense cap motiu. Voldria que m’expliquessis que sents en llegir aquests relats i viure-los lliscant entre les paraules de la teva narració. Voldria acabar la nit amb el teu cos sobre l’estora de la meva sala, al davant de la llar de foc. Voldria sentir-me posseït, sentir l’escalfor del teu regal final. El cor s’accelera quan veig que t’aixeques, però no vens cap a mi, de fet ni m’has mirat i els meus somnis s’han esmicolat entre les parets que ens observen en silenci. Abans que pogués reaccionar has pagat a la noia de la barra i t’has vist engolit per la foscor del carrer només travessar la porta.
Tant se val, la meva covardia no hauria suportat el ridícul d’haver-te abordat de nou, d’intentar el fracàs conegut de seduir-te per acabar assumint la teva torbació i desconcert; de sentir com amb tot el respecte la teva veu serena però ferma em diu que ho sents, que “no hi entens”. De fet això és el que record de tu, la teva amable invitació a que desistís de l’intent quan per primera i darrera vegada em vaig armar de valor i en apropar-me vaig intentar fer tot això que ara estic imaginant febrilment. En tinc prou amb un desengany tot i que no renunciï al somni. No sembla en cap cas que avui tot hauria pogut sortir d’una altra manera.
Avui és lluna plena, i ja saps que jo no soc un home llop. Avui és lluna freda, i penso dormir amb la finestra oberta per a sentir-me inundat per la teva indiferència, mort de fred, banyat en plata i abraçat a no res damunt el llit: un immens espai massa buit quan el penso ple de la teva absència.
J. M. Vidal-Illanes © 2012
http://aillat.wordpress.com/2012/01/11/pleniluni/
http://www.llibresperllegir.cat/autoproduccio/pleniluni
Comentaris
-
Els somnis i el que volem...[Ofensiu]Mena Guiga | 23-08-2012
Avui és lluna plena, i ja saps que jo no soc un home llop. Avui és lluna freda, i penso dormir amb la finestra oberta per a sentir-me inundat per la teva indiferència, mort de fred, banyat en plata i abraçat a no res damunt el llit: un immens espai massa buit quan el penso ple de la teva absència.
Aquest darrer paràgraf m'arriba molt. La indiferència i l'absència. El fred i l'espai buit.
Enhorabona!
Mena (la lluna tot just creix...potser en un altre relat tens encara temps i el final...qui sap si no és ple de calor i de presència!) -
Aprofitant el viatge[Ofensiu]Carolina1977 | 16-08-2012 | Valoració: 10
Aquest no l'havia llegit i em sembla d'una subtilitat molt suggerent, bella i dolorosa. En la línia de mostrar sense explicar gaire, amb imatges i sentiments gràfics.
També m'ha agradat molt. Felicitats JM! -
Exquisit![Ofensiu]Àlex Vidal Vidal | 27-01-2012 | Valoració: 10
Exquisit, íntim, deliciós. De debò, excel·lent en la forma i en el fons.
Salut i bona lletra! -
Has tardat molt[Ofensiu]Sonnenhalde | 15-01-2012 | Valoració: 10
Ja no recordo la darrera vegada que et vaig llegir aquí. He rebut la notificació de que habies publicat i estic content d'haver clicat l'enllaç. Em sembla que hi ha un salt entre la teva darrera publicació i aquesta d'avui. Segueixes posant-nos en la pell dels teus personatges amb molta habilitat. Continua perseverant, estic segur que si ets constant un dia ens sorprendràs gratament. Molta sort i no estiguis tant a tornar per RC.
-
Troballa[Ofensiu]Frèdia | 14-01-2012
De vegades només queda el plaer (i el dolor alhora) d’observar sense ser vistos, d’amarar-nos de l’existència d’algú que mai no sabrà de la nostra. No t’havia llegit abans però en tinc prou amb aquest Pleniluni per saber que ets un autor a seguir. M’agrada la capacitat que tens per transmetre emocions, per despertar-les.
-
Gràcies per tornar[Ofensiu]Escorpí | 14-01-2012 | Valoració: 10
Tensió hipnòtica. Gràcies per tornar a penjar un relat. Abraçades
Valoració mitja: 10
l´Autor
6 Relats
36 Comentaris
18732 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Fa temps que no se si vaig o vinc. Mir a les palpentes sense sentir res més que l’abandonament que m’envaeix en girar una cantonada fosca. Fa temps que esper que piquin a la porta [o a la paret], o entrin per la finestra amb un bitllet [només d’anada] sense un mot per creuar.La meva web:
Web
També em podreu llegir a:
AILLAT-WordPress
La sorra del desert a les fosques
Aïllat [mots i enderrossalls]
ECLèCTIA
RELATS-WordPress
ARTICLES-WordPress
Open publication - Free publishing - More catala
Open publication - Free publishing - More catala
En paper he publicat a:
La Lluna en un Cove:
Número 20: "Entre niguls canviants"
Número 29: "Els sorolls, la nit, el veí"
Número 30: "Bumerang"
Número 33: "Tren equivocat"
Número 57: “Humitat als ossos”
La meva darrera novel·la: "Júlia i la xarxa" : Júlia
Podeu seguir-me a Twitter:
@JMVIDALILLANES