Per la Barcelona dels tramvies, el SEU i els locals que nombres potser sí que ets una "miqueta "vella, en el supòsit que sigui autobiogràfica.
És una visió nostàlgica i alhora actual de la nostra ciutat, de lectura agradable i positiva. Molt bé.

Sortós qui té fe. Esperança de retrovar-nos, consol del present.

el teu relat d'una manera sencilla i novelada contribueix a difondre l'estudi. Estic segur que el vertader nóm de Cristóbal Colón és Cristòfor Colom. Bravo!

és la història d'un temps que, jo, com a mestre català també la he viscuda. M'ha fet recordar. Felicitats.

poesia secilla iamb un bon missatge . L'últim curt poema de molta força. Fa pensar. Enhora bona

que et poden dir els joves? que està bé o que no n'està tan?. S'ha de tenir una certa edat per trobar-hi la veritat dels sentiments que expresses. És un poema realista. Les dues últimes estrofes son de esperança de amb amor viure feliç el tros final de la nostre vida. Amb amor és tot més planer . Felicitats.

es diu Carme i amb els seu 96 anys viu tancada a la seva masia,és l'hereva d'una important, en el seu temps, casa pairal,soltera ,altiva,antipàtica sempre fou una doma lletge ,ara vella i arrugada impossible de parlar en ella.La teva poesia descriu molt bé aquest tipus de persones,és una pena que passin aixi per la vida o potser no, son feliçes dins el seu tancat món.Felicitats per la poesia

Aquest conte està ben escrit,la Sintaxis i la Morfologia son correctes. (Deformació personal ,he estat mestre.).
El tema presentat per etapes de la vida resulta interessant ja que és un joc no gaire usat. Descrius la vida d'un home des de nen a gran embolcallat tot per el amor de la mare.Té un final tendre.Et felicito.Montant de Tots és el meu poble.