Bogeria de ser

Un relat de: marga

Bogeria de ser

Encenalls
al cor,
brasa
encesa
abranda.

Guspires
ardents
per
terra
sangloten.


Esbarrar-se
cingle
avall,
pregon
fosc.

Endavant
sense
llucar,
ja és vella
la saba.

Més
Si hi ha...

Vell company,
carícia
dolça,
alegria
de viure.

Mans
unides,
caminar
amb
fortalesa.

Amor,
un
adéu,
solitud
esglaiadora.

Més
Si hi ha...Déu?..

Millor
cadascú
el fi
del vers
posi


.




Comentaris

  • Final del poeme[Ofensiu]
    capitan | 18-02-2008 | Valoració: 10


    Sortós qui té fe. Esperança de retrovar-nos, consol del present.