Un conte per una vella foto

Un relat de: marga

Us presento en Francisco
Si es mireu bé la fotografia comprovareu que el que jo escriuré no m'ho invento està plasmat en la mateixa, només fa falta saber veure-ho.
Naixement.
Un nadó més de la família Marqués
Maria, soltera i tia besàvia del nen li regala una antiga joia familiar, un anell amb un diamant. Motiu del regal: és molt vella i a algú l'ha de donar.
Montant de Tots és el poble del noi, municipi de la Ribera d'Urgellet, situat a 1200 metres del nivell del mar, en la comarca de l'Alt Urgell,46 habitants i poques famílies.
Pertany a Cal Marqués casa benestant dedicats a l'agricultura i a la ramaderia. És el que fa cinc d'una família de nou germans per tant ni l'hereu ni el capellà.
Infantesa.
Li agrada anar a escola,vestir ben arreglat i li molesta trepitjar caques d'animals. Sembla un nen de Barcelona.És educat i afectuós. La nina dels ulls de la Mare que té clar que no serà ni pagès ni ramader. Té un aire tant elegant! no pot netejar les quadres ni escampar els fems per la terra. És feina per l'hereu o els altres,Francisco serà un senyor!.
Adolescència.
El noi estudia el batxillerat i el comerç a la Seu d'Urgell. Fa teatre escolar i canta en el cor de La Seu.. Serà advocat .
No hi ha diners per estudiar a Barcelona i torna al poble. Fa de pastor d'un gran ramat d'ovelles.El contacte amb la naturalesa i els animals el fa escriure poesies, que nomès aprecien la mare i mossèn Jordi.. Té cura també dels comptes de la família.No està tranquil.
El Servei Militar.
És la porta que se li obre a la vida que ell anhela. Figueres és una ciutat. Aquí hi viuen els senyors.
Pels seus modals refinats és escollit per assitent del Coronel.
Aprèn a conduir i com un senyor porta a passejar amunt i avall a la Senyora i a les dues filles del Coronel.
Gràcia la filla gran s'enamora del xicot. Francisco la correspon I son nuvis..
El Coronel planeja el futur del noi. Serà conductor d'autobusos i quan estigui pràctic, director i més tard, amo d'una companyia de cotxes de línia
Francisco a fet amistats i vol volar per si sol.. Anirà a fer les Amèriques .
Estalvia tots els diners només fa una excepció, va a cal retratista.
Cal donar a la mare una foto. Irà en acabar el servei militar a acomiadar-se i l'hi donarà el retrat. Desprès a Barcelona i en vaixell cap Amèrica.
Gràcia està trista. Es juren amor etern. Esperaran ,el temps que calgui, la tornada del xicot per casar-se.
Amèrica.
Treballador i intel·ligent té sort i amb poc temps acumula una gran fortuna.
Casament.
Torna al cap de 15 anys i busca a Gràcia que amb el pare jubilat viu a Sevilla.
No s'ha casat i sempre enamorada al rep amb alegria.Al poc temps fan el casori.
Benestar.
Francisco construeix vora el Guadalquivir una mansió esplèndida. És la casa de l'indià català.
Ha creat una cadena de balnearis i hotels. Té molts empleats i ell dirigeix l'empresa descansadament assegut en una còmoda butaca de vímet, amb barret de palla al cap, un gran cigar i a l'ombra dins el bell i fastuós jardí interior de la magnifica casa.
La Mare.
Per ella una cuidada fotografia de la família Marqués.
Drets, Francisco que recolza la mà en un bastó de mànec de plata lluint en un dit un anell amb un brillant diamant i al seu costat els dos fills grans. Davant, seguda en una bella butaca, Gràcia amb el net petitó a la falda.
La mare des de Montant de Tost, mirant-la,somriu orgullosa.
Treu del calaix el vell retrat del fill soldat i sospira contenta…El meu Francisco és un Senyor!!!.



Comentaris

  • L'estil d'una redacció ?. Infantil ?[Ofensiu]

    Hola,
    Com diu la conxa, això dels Indianos dona per molt, però cal situar-los una mica ?
    En quina data ? 1700, 1800, 1900 ?
    Quina tasca fa a les Ameriques ?, la clàsica de tràfic d'esclaus i prostitutes, o de comerciant d'alguna substància prohibida. Tasques sempre perilloses, i gens honorables, perquè altrament, com és poden fer rics, oi ?
    Telegrafic, aquest seria l'estil, li trobo a faltar la història de fons; és a dir,. veig l'emboncall, i sembla prou interessant, però finalment, només hi ha això, embolcall.
    Sembla que tens alguna informació, però finalment és queda només en la aparença.
    Tornar-lo a fer de cap i de nou, fora una molt bona pensada.
    mora.a@guimera.info

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    capitan | 04-08-2005 | Valoració: 10

    Aquest conte està ben escrit,la Sintaxis i la Morfologia son correctes. (Deformació personal ,he estat mestre.).
    El tema presentat per etapes de la vida resulta interessant ja que és un joc no gaire usat. Descrius la vida d'un home des de nen a gran embolcallat tot per el amor de la mare.Té un final tendre.Et felicito.Montant de Tots és el meu poble.

  • una altra vida[Ofensiu]
    Shu Hua | 19-05-2005 | Valoració: 10

    treta d'una foto, bona idea. A mi m'agrada com escrius, tens bones idees i aquest relat està ben presentat.

  • bon tema Marga[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 01-03-2005

    Aquest tema dels "indianos" dona per molt, si vols en parlam a l'Ateneu.

    Una besada molt forta

    Conxa

  • Una repassada[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-02-2005 | Valoració: 6

    ràpida a una vida, no se si vols ser irónica o realista, programada. La idea està prou bé, pot-ser podries estirar-la i convertir-la en novela.

    Bona sort,

    David

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: