Cercador
Xicòria
Un relat de: deòmisesEn travessar el carrer, immersa en aquestes cabòries, quasi no s'adona de la salutació de l'Emma, que es creua amb ella i ja duu la bossa plena de les escasses queviures que han menester el seu marit i ella. Haurà passat una bona estona davant de la porta tancada per ser la primera del barri. Quines ganes i quines penques. No és una cosa que vulgui però sap que seria indecorós no aturar-se i fer petar la xerrada uns minuts. Potser així inclús s'assabenti de quatre xafarderies, ara que els rumors costen tant que arribin a les seves oïdes. En aquest interval no empitjoraran massa les condicions ja feixugues, o algú creu que serà capaç de trobar cafè per molt que s'hi afanyi? A més a més, com sabria que l'Ingrid s'entén amb l'Andreas o que en Michael ha enverinat el gos dels Wolf?
Enmig de xiuxiueigs còmplices i rialles que distenen la situació actual, el carrisqueig metàl·lic de les rodes d'un tren que s'aproxima les sorprèn i els talla aquest temps agradable. Una llambregada fugaç en direcció als grinyols de les vies els serveix per a esquivar-se les pupil·les mentre s'acomiaden a corre-cuita. De sobte les dues tenen pressa per reprendre els quefers quotidians. La Clotilda alleugereix el pas per tal de tornar a una hora decent i poder preparar el dinar. Sobretot abans que la fortor de carn cremada dins del camp proper empudegui una vegada més l'ambient.
Comentaris
-
Bufa![Ofensiu]E. VILADOMS | 02-12-2019
Xafarderies xiuxiuejades i gran secrets que el fum escampa i ningú vol escoltar. Bufa!
Enhorabona per la selecció, fins al proper relat, Deòmises! -
Felicitats![Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 02-12-2019
Comences bé el curs amb el primer finalista.
Un relat cruel, fosc en el gir final, però com de costum, ens embolcalles amb la teva lírica i ens portes allí on no esperem arribar, malgrat tot.
Felicitats i a seguir!
homefosc -
Estremidor[Ofensiu]Montseblanc | 19-11-2019
Buf, la frase final és com un cop de puny directe a l’estómac del lector. Mentre anava llegint m’imaginava una postguerra, una situació difícil, dues veïnes que escampen la boira xerrant... Però no m’esperava el final. Només d’imaginar-m’ho ja m’esborrono.
Aprofito per donar-te l'enhorabona com a relataire que va tenir més escrits seus seleccionats en la darrera edició del concurs.
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978